ELS CASALS DE SAGÀS

Avui us porto un restaurant que vaig conèixer fa molt temps de la mà del meu amic Pep, allà per l’any 2000.

Però abans de parlar-ne us vull recordar que a aquesta secció de la púaweb podeu trobar algunes receptes interessants per fer-les aquest estiu. Podeu començar pels musclos amb gingebre, en temporada aquest mes de juny, o bé podeu recuperar una recepta casolana intemporal com les escopinyes amb mongetes i salsa verda. La temporada estival promet una oferta hortolana immillorable que podeu gaudir en el plat d’albergínies amb llet i ametlles de la nostra estimada Rosana. Si no teniu ganes de cuinar, podeu elaborar, amb un bon tros de vedella, el famós steak tartar i si no trobeu inspiració, proveu de fer el tombet mallorquí de la nostra amiga de Mallorca, la Lourdes. Finalment un plat que l’any passat va tenir molt èxit i que te’l recomano, és el llom adobat.

El restaurant Els Casals està situat al municipi de Sagàs, un poble del Berguedà a 15 minuts de Gironella. És part d’un patrimoni que els germans Rovira han convertit en un conjunt empresarial on la traçabilitat, l’autosuficiència i l’alt nivell de qualitat s’expressen en un lema , «tancant cercles» per comunicar una producció fermament arrelada al territori. Es fan el pinso que alimenta la seva ramaderia (vedelles, porcs i aviram) de la que en fan embotits i juntament amb la gran horta que conreen, després d’una elaboració cuidada pel seu xef Oriol Rovira, l’ofereixen al seu restaurant premiat amb una estrella michelin. 

El restaurant Els Casals neix en una casa familiar devastada per l’incendi que el 1994 assolà el berguedà. De les cendres del seu patrimoni, els germans Rovira es posen a treballar de valent per remuntar l’empresa. El jove Oriol, després d’haver passat per alguns restaurants de Barcelona com l’Abrevadero, on va ser company del conegut cuiner Jordi Vilà, estrena un restaurant que vol ser fonda rural arrelada als productes de proximitat. Els coneixements, l’empenta, el talent i l’ambició de l’Oriol fan que el 2007 el restaurant aconsegueixi l’estrella michelin. Des de llavors la seva cuina ha evolucionat, però manté l’essència del producte de producció pròpia. I quan no el pot proporcionar la seva producció, busquen alternatives de proximitat. Històricament es va centrar enelporc amb elaboracions suculentes una mica pujades de greix amb molta presència de carns i caça, i ara podem trobar molta més verdura com protagonista del plat sense oblidar la carn de caça que és present durant tota la temporada.

La sala ha anat evolucionant i ara és acollidora i elegantment informal. Disposen d’una cava de vins original i escollida. Nosaltres vam optar pel menú petit que tot i el seu nom constava de 10 plats.

Pastanaga escabetxada i raves amb terra d’olives negres

Sopa de naps i remolatxes

Brandada d’espàrrecs i cap de llom

Estofat de patata i pèsols amb alls tendres i rapet de Blanes

Textures de coliflor amb botifarró negre

Múrgoles a la crema amb salsa de rostit

Civet de cèrvol amb moixernons (els autèntics moixernons)

Maduixots amb sorbet de menta i gelat de llet

Pa de pessic amb xocolata desfeta

Escuma de crema catalana

Bunyols i carquinyolis pel café

El dinar el varem acompanyar de dos vins naturals de viticultors francesos després de deixar-nos aconsellar pel propi Oriol que ha viatjat fins als petits cellers del sud de França i que no van ser els protagonistes de l’àpat.

El menú de 102 € és més que suficient per fer contenta la tafaneria dels més frikies i compleix totes les expectatives. Els vins suposen una despesa addicional d’uns 20 €.

En definitiva una experiència molt recomanable sobretot si el Jordi Rovira, el germà ramader, té disponibilitat per mostrar-vos com treballen in situ i explicar-vos la seva filosofia “Tancant cercles”.

La oferta dels germans Rovira no acaba aquí. El restaurant també és hotel rural i disposa de poques habitacions però molt confortables. Val la pena allotjar-se perquè l’esmorzar és espectacular. Si hi haguéssim concursos d’esmorzar d’hotel, aquest guanyaria cada any.

També podeu gaudir de la seva producció de producte fresc o curat. La sobrassada que eleboren és mítica i molts restaurants es barallen per poder aconseguir el famòs costellam de porc duroc que tenen. Jo recomano la butifarra del perol.

Si voleu podeu llogar la casa rural “La Rovira” a pocs kilòmetres del restaurant, una antiga masoveria reconvertida que disposa de piscina i 6 habitacions.

Us recomano al menys visitar el restaurant i si voleu, organitzem una sortida.