Proyecto Alfa y Omega
Amigos y amigas de la Púa Lectora. Ha llegado el momento de decidir cúal será el guión más votado para vehiculizar nuestro proyecto literario Alfa y Omega.
Como todos sabéis se crearon 3 guiones que entre todos/as deberemos votar el que más nos guste, atraiga o lo que sea y el más votado será el elegido para nuestro proyecto Alfa y Omega.
La dinámica de la votación será simple:
1.- Exposición de los 3 guiones.
2.- Votación.
3.- Aclamación del guión ganador.
Para recordar los guiones los vamos a exponer a continuación y al final tendremos la encuesta donde votaremos (secretramente por supuesto). El resultado será presentado a la hora convenida en esta misma página por lo que para conocer el guión ganador deberéis de volver a entrar y al final de la página estará.
GUIONES PROYECTO ALFA Y OMEGA
Guión 1:
Dos antics amics Dan i Maria, van compartir estudis universitaris. La casualitat fa que, passats quasi cinquanta anys, es retrobin en una cafeteria. Tots dos estan asseguts en tauletes individuals i no gaire lluny un de l’altre. Sembla que estan esmorzant.
La seva amistat no va tenir llavors caps conseqüència física, tan sols una bona relació de companyonia. En aquell temps, tots dos estaven compromesos i, pel qual ella va poder esbrinar, la religió jueva que ell professava li comportava força obligacions. Ella no va voler saber mai res de religions.
Encara no sap com, però ella ha reconegut a en Dan per algun tipus d’expressió que se li ha fet familiar.
Ell està casat i amb dos fills. La seva esposa és la seva primera xicota i, suposadament també jueva. Ella, vídua des de fa més de vint anys mai es va plantejar tenir descendència.
La seva situació actual es defineix per la monotonia familiar d’ell, i per la soledat mai desitjada per part d’ella.
Guión 2:
Pau, historiador jubilat des de fa un parell d’anys, travessa des de fa alguns anys greus problemes econòmics. Està casat amb la Teresa.
Teresa fa més de trenta anys que es dedica a les tasques de la llar. Aproximadament quan ella en tenia els seus quaranta-cinc, va ser inclosa en un ERE i acomiadada de l’empresa on treballava. Des de llavors, i malgrat alguns intents, no ha trobat feina alternativa.
El ritme de vida de la parella ja fa temps que feia possible l’aparició de problemes quan en Pau deixés de treballar.
Pau i Teresa tenen un veí de tota la vida amb greus problemes de mobilitat, en Fermín. Aquest, a més, no disposa de família propera.
Entre el matrimoni i Fermín existeix una bona relació veïnal, així, no es fa estrany veure a la Teresa acostar la compra del súper a la casa de Fermín.
Fermín ve d’una antiga i rica família d’origen basc. Té un altell a casa ple de records familiars, entre ells, tot i que aparentment de poc valor, una bona col·lecció de dibuixos i pintures.
Fermín ha expressat sovint la seva preocupació per un futur on la seva limitació anirà a més. El pagament d’ajudes a domicili li serà impossible i, per tant, es veurà abocat a una residència on restarà sol i trist la resta de la seva vida.
En una de les darreres visites en Fermín li ha mostrat la col·lecció artística a en Pau. Pau és historiador d’art i director d’una galeria de pintura.
Pau detecta entre els dibuixos un carbó que podria correspondre a algú com Degàs.
Efectivament, una foto d’en Pau és valorada per un expert. Podria tenir molt valor.
Guión 3:
Avui és el primer dia com a nova jubilada. La Carme ha penjat la bata definitivament. Darrerament, es trobava cansada de la rutina diària malgrat que la Medicina ha estat sempre la seva vocació.
Carme disposa d’una pensió de jubilació i d’unes rendes producte del lloguer d’un pis que els seus pares li van deixar. Té la casa pagada i no té problemes econòmics.
Ha decidit anar-se’n a una casa rural a descansar per uns dies. És una casa de pedra una mica aïllada i situada prop d’un nucli rural on viuen unes dotzenes d’habitants.
El primer dia d’aquestes mini vacances s’acosta al poblet a fi de situar-se una mica i comprar alguns queviures per passar els propers dies.
Pregunta a un veí que en aquell moment passejava per allà. Aquest li indica el bar d’en Santi com a únic lloc on fer vida social. El bar també fa de botiga d’ultramarins i ven les provisions bàsiques als veïns del poblet.
En Santi és també el batlle del poblet.
Un cop dins del bar i fetes les presentacions, en Santi se n’alegre que un turista, i a més metge, hagi decidit passar uns dies pel poblet. Aprofita per indicar-li que hi ha dos veïns molt fotuts i que fa temps que no son atesos per ningú.