Editorial

No sé si hi ha algun model estereotipat que expliqui quines són les fases per les quals travessa un malalt d’Alzheimer a partir del moment en què el metge li transmet tan infausta notícia. L’altre dia commemoràvem el dia mundial d’aquesta malaltia i confesso que, tot preferint qualsevol altre motiu d’editorial, vaig decidir presentar aquestes línies en homenatge a aquelles persones als quals, la nit s’abraona damunt d’ells i els empeny a una existència on vas perdent l’ànima per les costures.

Recordo que van ser molts els anys en els quals, coincidint amb la finalització del curs acadèmic, m’envaïa sempre un cert sentiment de tristor per la imminent separació dels que havien estat amics i companys de curs.

El meu pare era cordovès i com a paisà i admirador de Séneca, freqüentava, molt sovint, el territori de la sentència: “mira aquí quien más gana es quien menos pudor tiene”

No tenen res a veure les raons que m’impulsen a suplantar el títol del famós llibre de Stefan Zweig, amb

Amics i amigues, l’editorial d’avui decideix, des d’una certa gosadia, portar davant vostre un tema tan difícil com l’eutanàsia i

Queridos amigos y amigas:

Llevamos más de un año esperando esta cita y con mucho tiempo para pensar y hacer. Pensar en lo complicado y difícil de la situación y para cuando nos sería posible reencontrarnos…

Durant l’any 2021, Tortosa serà la capital de la cultura catalana, un esdeveniment que esperem sigui motiu de reconeixement i recuperació per una ciutat, i per unes terres, que sovint queden sota l’ombra que Barcelona projecta sobre el conjunt de Catalunya.

Os recibimos americanos con alegría
Olé mi madre, olé mi suegra y olé mi tía.
Americanos, vienen a españa gordos y sanos
Olé mi madre, olé mi suegra y olé mi tía.

Mil perfums i mil colors. Mil cares té Barcelona La que en Cerdà somnià, la que va esguerrar en Porcioles

Us confesso que quan algú aixeca el dit i em diu: “Manel puc fer l’editorial?”, a mi em cauen llàgrimes