Editorial

No és el primer cop que des d’aquesta editorial escrivim al voltant dels constants feminicìdis a la nostra societat. Avui ho faré amb un format necessàriament breu,

Avui, dia 23 de desembre de 2022, Joan Manel Serrat pujarà, per darrer cop, als escenaris de la ciutat de Barcelona, la seva ciutat.

Querido Pablo, No voy a hacerme pesado intentando explicar el dolor que tu ausencia provoca entre esta comunidad lectora que

Les propostes de privatització de la sanitat pública han florit en les capçaleres dels mitjans de comunicació des dels darrers vint anys

Deixant a banda referències històriques que ens podrien remuntar a la Grècia clàssica, i que no tindrien altre sentit sinó il·lustrar pedagògicament els esforços d’algunes societats…

A mida que la camino sota els plecs del seu vestit
I li repasso les arrugues amb la punteta del dit em
Xiulen les cantonades aquella vella cançó que
Només sabem la lluna, barcelona I jo

J.M.Serrat

Fa ja un cert temps que assistim al debat dialèctic entre defensors de l’estat de benestar, i aquells que pensen que la liberalització i privatització de serveis i prestacions públiques seria la millor forma de progressar i construir una futura i millor societat.

Acumulats des del mes de juliol, tenia sobrats motius per dedicar aquesta editorial a temes de gran transcendència i interès per la nostra comunitat.

Probablement, no recordeu gairebé res de les editorials on he escrit al voltant de l’emergència climàtica de la Terra. No us preocupeu…