Editorial

“.. mira Manel, continuo treballant, i si vols que et digui la veritat, ja no m’importa gaire si m’ho passo més be o més malament, si em paguen millor o pitjor, no sé …

Confesso que tinc sensacions ambivalents quan intento reflexionar respecte a la idoneïtat de la nova prestació per Baixa Menstrual. No sabeu com m’agradaria que m’ajudéssiu a esvair la confusió que encara tinc.

De tots és sabut que les societats occidentals i desenvolupades són les més felices del planeta. Així, lluny d’aquelles  imatges idíl·liques de comunitats que vivint en  unes condicions de ruralitat i semi-primitivisme eren presentades com avantatjats en benestar i llibertat, són les societats avançades les que puntuen, en clara avantatja…

Confesso que quan escric aquestes línies em trobo en una situació de particular privilegi. Així, trencant la rutina habitual, sapigueu que em podeu imaginar fora de Barcelona, visitant una ciutat que no per coneguda deixa de tenir  cap dels mèrits que la fan eterna i si, per si no n’hi hagués prou, gaudint d’uns ensenyaments al voltant de l’art què, si més no, alegren la meva ànima.

Son supervivientes los que sobreviven, en el sentido literal de evitar la muerte, a determinados sucesos.  Pero también, según el diccionario de la RAE en una de sus acepciones, “sobrevivir” es “vivir en condiciones adversas”.

La vida no vale nada cuando otros se están matando
Y yo sigo aquí cantando, cual si no pasara nada

Els esdeveniments d’Ucraïna ens han colpit a tots.  L’esclat d’una guerra, com totes injusta, i a les portes d’Europa, ens suposa una glopada de por i de fosques memòries mai oblidades.

No és la primera vegada que aquesta editorial, tot pensant en el necessari canvi de rumb que ha de prendre la societat occidental, escriu posicionant-se en favor que les dones prenguin relleu, responsabilitat i substitució del monopoli masculí en la presa de decisions de les polítiques públiques.

Quan començo el redactat d’aquesta nota editorial, nota que resultarà crítica i trista, em ve al cap la meravellosa entrada que va fer el meu amic Pepe per la secció d’Imatge i Música, ara fa dues setmanes.

Fa pocs dies vaig ser partícip d’una xerrada que em va traslladar una forta càrrega simbòlica. Estava parlant amb un