Nos vemos allá arriba.
De nou, us vull recomanar un altre llibre:
Nos vemos allá arriba. Pierre Lemaitre
Pierre Lemaitre (París,19 abril 1951) Escriptor francès, guionista i psicòleg.
Va treballar de psicòleg i creà una empresa de formació pedagògica i també impartí classes de literatura.
Va començar escriure tard, als cinquanta-cinc anys i va ser conegut per la seva obra literària en el gènere policial i novel·la negra, entre elles:
Irene (2006), Vestido de novia ( 2009) Alex (2011), Camille ( 2012)…, moltes d’elles han guanyat diversos Premis de Novel·la Negre.
De cop, va fer un gir i va deixar la novel·la negra per dedicar-se a novel·la històrica i thriller.
Es va iniciar amb «Nos vemos allá arriba ( Au revoire là -haut, 2013)», amb la que va guanyar del Premi literari Goncourt 2013, també aquest llibre ha rebut d’altres premis. Aquest llibre ha estat traduït a més de vint idiomes i s’ha adaptat al cinema l’any 2017 amb la Direcció d’ Albert Dupontel.
Aquest llibre va marcar l’inici de la Trilogia «Hijos del desastre» amb 2 llibres més: Los colores del incendio (2019), El espejo de nuestras penas (2020).
Sinopsis:
La història es situa a la Primera Guerra Mundial, nov.-1918
uns dies abans de l’armistici.
El tinent Aulnay-Pradelle envia als seus soldats a atacar
l’enemic en una ofensiva absurda i assassina per convertir-se
en un heroi.
Dos soldats Albert Maillard i Édouard Péricourt, són greument
ferits.
Albert és sepultat per un obús i el seu company Eduard
el desenterra quasi asfixiat, amb tan mala sort que un
tros de metralla l’hi desfigura la cara.
Albert se sent en deute amb ell i l’ajuda a canviar d’identitat i donar-lo per mort, ja que Éduard no es vol retrobar amb el seu
pare i germana amb aquestes mutilacions.
La germana de l’Éduard, Madeleine, vol portar el cos del seu germà al panteó familiar. El tinent Pradelle l’ajuda i al final s’hi acaba casant. Aquest comença a tenir negocis tèrbols com la construcció de cementiris per França, exhumació de cadàvers, tot per aconseguir una gran fortuna.
Per altra banda, la parella d’ex-soldats malviuen a París. Éduard dotat de grans habilitats pel dibuix, projecte un negoci de monuments patriòtics per estafar al seu pare i ajuda a Allbert que vol marxar a les antípodes per oblidar un amor perdut.
De novel·les sobre la Gran Guerra s´han escrit moltes, però aquesta és diferent, la temàtica bèl·lica ocupa pocs capítols del llibre i gira al voltant d’aquests supervivents i el tinent.
Descriu bé als protagonistes, potser el fet de ser psicòleg sap donar-li una visió més real.
Dona un missatge profund sobre la corrupció humana (el comerç amb els morts, els cementiris en estat deplorable), l’afany de poder, especialment en moments de crisi com és una guerra.
I tot i ser un drama psicosocial té bons moments d’humor.
Espero que us agradi!!
M’agraden moltes coses:la música,nedar, caminar,llegir, viatjar i menjar bé. Però sobretot compartir-ho amb la familía i els amics.
- Financer - sábado, 25 de febrero de 2023
- L’ultim amor de Baba Dúnia. Alina Bronsky - sábado, 11 de junio de 2022
- Un hombre afortunado. John Berger y Jean Mohr. - sábado, 19 de marzo de 2022
Gracies Marta. Gran encert en la recomanació. He llegit el llibre i el que es segur es que no pot deixar indiferent al lector. Trontollen de tal manera tant les descripcions com el relat que sembla que ho estàs vivint, encara que hi ha lloc per la tendresa i el humor. Realment es una novel·la mol original i captivadora.
Gràcies Marta per presentar aquesta novela. En el meu cas, tai com senyala Cinta, no em vaig sentir indiferent, tot el contrari. La novela em va resultar molt entretinguda i suggerent (l’escena inicial del cavall em va semblar genial). Posteriorment a “Nos vemos allá arriba”, em vaig interessar per Vestido de novia, Irene i Tres dias y una vida, aquesta darrera també molt atrapadora. Bé, en definitiva, crec que has fet una molt bona recomanació, doncs es tracte d’aquell tipus de literatura que enganxa i acompleix alló tan bàsic: entretenir.
Gràcies Marta,
he llegit “Vestido de Novia” i “Tres días y una vida” i amb la primera hem vaig cagar.
Sempre m’ha quedat pendent aquesta recomanació teva i agraiexo molt que me’l tornis a recordar.
Estic encantat de tornarte a veure i llegirte en aquesta p…web (tú ja m’entens)…torna aviat.
Gràcies pels vostres comentaris.
Tots 3 sou grans lectors! Difícil de descobrir os algun escriptor!! Però serà el meu repte!!
Jaja ja t’entenc Pepe.
Ei Marta, tu per aquí 😀
Conec l’autor a través de la seva novela “Tres dies i una vida”.
Em va encantar llegir-lo. El continuaré coneixent a través d’aquesta altra recomanació.
Abraçades.
Quería se la primera en agradecerte públicamente tu entrada, Marta ¡pero siempre llego tarde!
Pero bueno, como ya dije en el chat cuando me incorporé a la presentación de la web de esta quincena, ha sido una elección inmejorable. No solo por la obra (recomiendo completar la trilogía aunque, como pasa siempre, en las otras disminuya el factor sorpresa) sino por haber elegido a un autor conocido por sus obras de novela negra y que se atreve a incursionar en otro género sin cambiarse el nombre (pensemos en John Banville/Benjamin Black).
Todo este rollo para deciros a los que conocéis al escritor solo por sus obras del comandante Camille Verhoeven que ésta no tiene nada que ver ¡no os la perdáis! Aunque estoy segura que, con la forma tan atractiva en que la ha presentado Marta, la habéis incorporado ya al principio de vuestra lista de pendientes.
Marta, em fa molta il·lusió trobar-te aquí! Espero que des d’ara ja hi siguis de seguit. Molt benvinguda!
Pel que fa al llibre et diré que Lemaitre em sembla un autor interessantíssim i una molt bona recomanació, però fixat que, a força de ser sincer, també et dic que Nos vemos allá arriba, a mi em va semblar, potser pel moment en el qual el vaig llegir, un xic farragós en alguns fragments. El que no obsta perquè sigui una magnífica novel·la, plena de la millor imaginació i amb un estil d’escriptura preciós… però jo em confesso més fan de Tres dias y una vida, em va encantar. Vestida de novia és sorprenent i aclaparador, però Tres dias y una vida em va semblar un mecanisme perfecte, i molt curiós el fet de situar un acte criminal en aquestes edats i a un petit poble.
En fi Marta, gràcies per ajuntar-te (¡¡bravo!!) i per la teva fantástica recomanació. Malgrat la meva molt lleu dissidència, Lamaitre és un autor a conèixer, sense cap dubte.
Una forta abraçada.
(P.D.: com jo soc “el del cine a la web” us recordaré, per qui no ho sàpiga, que hi ha també una pel·lícula francesa de 2017, basada en ella i amb el mateix títol, nominada a 13 Premis César i guanyadora de 5, del director Albert Dupontel, que està força bé).
Gràcies de nou pels vostres comentaris i reitero el que he dit abans, tots sou grans lectors!.
Potser tens raó Pere R. que hi ha fragments una mica feixucs, però sol passar en els millors llibres de trobar una part que potser és podria obviar.
Aquesta vegada soc jo que m’apunto aquest llibre que els Pere’s recomaneu: Tres dias y una vida.
Una abraçada
Hola Marta! A mí també m’encanta que estiguis a prop…! Jo no soc gran lectora, però des de fa un temps vaig coneixent nous autors a travès de la pua lectora…i ho gaudixo molt.
Jo no coneixia al Pierre Lemaitre, però això és a punt de canviar!!! Afegiré a la teva recomanació la que fa la Maite, i llegiré tots tres llibres de la trilogia hijos del desastre. També he descobert fa poc, que m’agrada el gènere “negre”, així que també llegiré els altres dos “Vestido de novia” i “Tres dias y una vida”…!!!
Després dels dies de treball per les cel.lebracions de Nadal, aprofitaré per gaudir de les recomanacions. Una forta abraçada!
Cristina Vehí