L’ultim amor de Baba Dúnia. Alina Bronsky

M’ha vingut a la memòria, pensant en aquests temps convulsos que vivim amb la guerra d’Ucraïna, sobre aquest llibre que vaig llegir fa un parell d’anys.

Potser alguns de vosaltres recordareu uns 30 minuts que va emetre TV3 l’any 2019 sobre l’ accident de la central nuclear de Txernòbil, al nord d’Ucraïna, on les irradiacions varen ser molt superiors a les bombes nuclears d’Hiroshima i Nagasaki, i va provocar la mort de més de mig milió de persones i unes 30.000 que moririen en els següents anys, i deixant un núvol de radioactivitat a una part d’Europa.

Doncs bé, a tots aquells que vivien a Txernòbil, el govern els hi va oferir uns pisos fora de la zona d’exclusió per viure més segurs.

Els 30 minuts, explicava que un grup d’àvies decidien tornar, perquè no volien viure tancats en pisos sinó que volien tornar a casa seva amb els seus horts i la seva gent.

D’això fa més de tres dècades, però aquest desastre no s’ha oblidat i continua sent d’interès, i s’han escrit llibres.

Aquest llibre d’Alina Bronsky, es basa en fets reals i també novel·la, sobre aquestes àvies (Baba vol dir àvia en Ucraïnès), que sent conscients del perill que corrien, varen decidir tornar a viure als seus pobles, morir i ser enterrades dins la zona d’exclusió de Txernòbil.

L’escriptora Alina Bronsky, nascuda a Rússia el 1978, va passar la seva infantesa als Urals, i després es va traslladar

a Alemanya on viu des del començament dels anys noranta.

La seva primera novel·la Scherbenpark ( 2008) va ser un best-seller a Alemanya, es llegeix a les escoles i se’n va fer una pel·lícula.

Baba Dunjas Letze Liebe, editada com «L’últim amor de Baba Dúnia» el 2015, també està traduïda al castellà, va ser preseleccionada com a candidata al Premi del llibre Alemany.

Baba Dúnia, és una dona octogenària, exinfermera amb caràcter, que viu sola. Té dos fills, un a EEUU i una filla, la Irina, metgessa arrelada a Alemanya. Baba Dúnia torna al seu poblet, a la seva casa i cultiva l’hort. Viu amb altres veïns que també són grans. Ens explica la vida quotidiana, evoca temps passats quan vivia el seu marit i ens parla dels flirtejos entre veïns. Sent una gran nostàlgia de la seva neta, que viu a Alemanya, perquè sap que la decisió de viure a la zona d’exclusió l’allunya de la família. La filla l’hi retreu que volgués tornar al poble després de ser evacuats. També ens parla sobre la seva feina d’infermera.

Aquesta zona d’exclusió es converteix en un lloc per poder viure per a gent sense recursos o que vol amagar-se d’alguna cosa.

Un bon dia al poble arriben uns desconeguts, un pare i una filla, la tranquil·litat dels veïns es veu pertorbada i el destí de Baba Dúnia també.

És una novel·la curta (130 pàgines) amb un llenguatge enginyós, amb cert humor i també poètic. Dona vida a aquestes àvies, que voldries tenir una conversa amb elles perquè et continuessin detallant coses que han viscut.

Bronsky ha fet un homenatge aquestes àvies i avis escrivint aquesta novel·la.

Espero que us agradi!

Marta Batalla
Últimas entradas de Marta Batalla (ver todo)

Marta Batalla

Metgessa de professió i vocació. Dedicada a la Medecina Pal.liativa des de fa trenta anys. M’agraden moltes coses:la música,nedar, caminar,llegir, viatjar i menjar bé. Però sobretot compartir-ho amb la familía i els amics.

8 comentarios en «L’ultim amor de Baba Dúnia. Alina Bronsky»

  • el sábado, 11 de junio de 2022 a las 1:09 pm
    Enlace permanente

    Gràcies, Marta. Pel que expliques, sembla que aquesta novel·la desprèn molta tendresa. No coneixia el fet de la tornada de gent a l’àrea d’exclusió de Txernòbil per retrobar la seva casa i els seus veïns. Realment, amb els anys han crescut molt les arrels i és difícil prescindir del nostre entorn. Em recorda el fet de la gent, la majoria grans, que s’han quedat als escenaris de la guerra d’Ucraïna, o els que tornen a casa, aquests ja més joves, al no adaptar-se a un país estranger o per està prop dels homes que s’han quedat lluitant. Segur que el llibre que presentes és molt emotiu i amb sàvies reflexions, com solen ser les de la gent gran, carregada d’experiències.
    Una abraçada.

    Respuesta
  • el domingo, 12 de junio de 2022 a las 12:09 am
    Enlace permanente

    Preciosa y tierna entrada, Marta. Me han entrado muchas ganas de leer el libro y lo haré muy pronto no lo dudes.
    Me ha hecho pensar en “Voces de Chernobil” de Svetlana Aleksievich, conjunto de testimonios sobre la explosión de la central nuclear y sus consecuencias, de los que me impactó especialmente el de la viuda de uno de los trabajadores que enviaron en primera linea a retirar cascotes sin protección de ningun tipo.
    Es un libro duro sin concesiones y creo, en cambio, que él que tú recomiendas permite ver que hasta en las peores circunstancias hay autores que, afortunadamente, saben encontrar el valor de los pequeños gestos.
    Muchas gracias. Besos.

    Respuesta
  • el domingo, 12 de junio de 2022 a las 9:52 am
    Enlace permanente

    Moltes gràcies Marta, se’ns dubte has fet una entrada molt suggeridora. No he llegit res de l’autora que proposes, començaré per aquest que avui presentes.
    Ja contrastarem opinions.
    Una abraçada

    Respuesta
  • el domingo, 12 de junio de 2022 a las 9:05 pm
    Enlace permanente

    Hola Marta, i tots! Moltes gràcies per la teva recomanació…si t’ha agradat a tú és molt probable que jo també el gaudeixi..!! El que sigui curt també m’agrada, perquè se m’està acumulant la feina…! L’argument, basat en un fet real i en un personatge amb forta personalitat, també em resulta atractiu… tot i que trobo dura la seva decisió de “sacrificar” el contacte proper amb la seva familia per les seves raons: espero entendre-la llegint el llibre.
    Una forta abraçada i gràcies!
    Cristina

    Respuesta
  • el lunes, 13 de junio de 2022 a las 10:35 pm
    Enlace permanente

    Marta, una molt atractiva recomanació.
    Crec que ha de ser molt interessant un passeig lector sobre lo que va representar per a molta gent aquell magnànim desastre.
    Prenem nota.
    Gràcies 😘

    Respuesta
  • el jueves, 16 de junio de 2022 a las 9:00 pm
    Enlace permanente

    Magnífica i desconeguda lectura. Això és sempre molt interessant i provocador.
    Novel-la curta, enginyosa, poética, amb humor, història interessant, emocionant…la buscarem…o…será la teva proposta per la Pùa Lectora?

    Respuesta
  • el viernes, 17 de junio de 2022 a las 11:44 am
    Enlace permanente

    Marta, una proposta de lectura molt suggerent. Quina història més interessant i colpidora.
    Ja l’hi he encarregat al meu llibreter. M’agradarà comentar-la amb tu un cop llegida.
    I espero que sigui aviat!
    Gràcies

    Respuesta
  • el domingo, 26 de junio de 2022 a las 9:12 pm
    Enlace permanente

    Gracias Marta, ví el reportaje de tv3 y me impresionó. Al leer tu comentario me han entrado ganas de leerlo.

    Respuesta

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.