Un hombre afortunado. John Berger y Jean Mohr.
Us presento un llibre que és una mica diferent entre altres coses perquè té dos autors: l’escriptor John Berger i el fotògraf Jean Mohr.
Berger és amic d’un metge, el Dr. Sassall, que s’ha instal·lat a viure a una comunitat rural. Berger i el seu amic fotògraf, segueixen de ben a prop la feina del Dr. Sasall.
M’ha semblat que aquest llibre podia ser interessant, ja que gran part dels lectors de la Pua sou metges, però per qualsevol altre que conegui mínimament el món sanitari, també ho pot ser.
John Berger, és un pintor i escriptor anglès nascut a Gran Bretanya (Londres 1926- París 2017) que, als sis anys, el varen enviar a un internat, estava lluny dels seus pares uns deu mesos l’any i ho va viure com una «experiència monstruosa». Tant és així, que va escapar als setze anys perquè volia estudiar art i veure «dones despullades». Hom es pot imaginar un internat anglès d’aquella època.
Obtenir una beca i començà estudis de pintura a l’Escola de Belles Arts de Londres.
Als 18 anys s’allistà a l’exèrcit britànic i en retornar, impartí classes de dibuix. En aquests anys se li desperta la consciència política i tingué vincles amb el partit comunista britànic. També començà a publicar articles al Tribune, que eren revisats pel mateix George Orwell.
Als trenta anys, decidí deixar la pintura i dedicar-se a escriure i debutà amb l’ obra «Un pintor de nuestro tiempo» (1958) que va ser censurada per la intervenció d’una associació anticomunista.
És considerat un gran escriptor i també un pensador influent, motiu pel que va rebre el Premi Booker per l’obra «G», l’any 1972. També va publicar « Modos de ver» que ha estat un text de referència pels estudiants d’Història de l’Art.
Més endavant decidí marxar, amb la seva família, a viure als Alps Francesos, de manera modesta, envoltat de vaques i viatjant amb la seva moto.
La seva obra és extensa. Va escriure novel·la, assaig, poesia, guions de cine i teatre.
El 2013 va enviudar, i va dedicar el seu últim llibre «Rondó para Beverly» a la seva dona, i hi va incloure dibuixos seus i d’un dels seus fills.
La seva obra complerta aqui
Jean Mohr (1925- 2018), l’altre autor del llibre, va ser un fotògraf de pares alemanys que van emigrar a Suïssa i allà van demanar la nacionalitat.
Va fer estudis de Ciències Econòmiques i Socials, però de seguida es va inclinar per la fotografia. La seva primera activitat fotogràfica la va realitzar sobre el 1949, quan treballava com a delegat del Comitè Internacional de la Creu Roja.
Va fer de fotoperiodista per Organitzacions humanitàries com l’OMS, ONU.
Des de 1978 treballa conjuntament amb l’escriptor John Berger. Entre les seves publicacions destaquem Otra manera de contar, Un hombre afortunado i va col·laborar en la pel·lícula titulada Play Me Something.
Un hombre afortunado.
Aquesta obra va ser escrita l’any 1967 i publicada al nostre país el 2008.
El fil argumental es centra en la figura de John Sassall, havia exercit de cirurgià de guerra de forma molt brillant. Encara que es va especialitzar en Ginecologia i Obstetrícia, va decidir anar a treballar de metge rural i exercir la Medicina General.
El llibre mostra dues parts, la primera veiem diferents històries curtes del Dr. Sassall amb els seus pacients, en el dia a dia.
La segona part és un assaig sobre els seus pensaments com a metge, la relació metge-pacient i sobre la condició humana.
Sassall va estar influenciat pels llibres de Conrad, Sartre i per lectures de Freud, això el fa canviar, interessant- l’hi més el reconeixement del pacient en la dimensió humana que les tècniques mèdiques. Fa reflexions sobre el dolor i sobre la mort quan veu el patiment dels altres.
Tot i ser escrit fa quaranta anys i que la medicina ha canviat, la dimensió humana biopsicosocial encara és vigent.
Les fotografies en blanc i negre, t’ajuden a donar una mirada diferent. El veus actuar: com visita, com els escolta, com realitza diferents tècniques. Imatges de pacients i gent del poble. Però també veus que és un més, que va a les reunions, que juga a ping-pong, que veu cervesa, i intueixes que gaudeix del que fa i d’on és.
No us explico més. Espero que us agradi!
Si el voleu llegir el podeu comprar aqui i a la “Llibreria La Púa Web“
M’agraden moltes coses:la música,nedar, caminar,llegir, viatjar i menjar bé. Però sobretot compartir-ho amb la familía i els amics.
- Financer - sábado, 25 de febrero de 2023
- L’ultim amor de Baba Dúnia. Alina Bronsky - sábado, 11 de junio de 2022
- Un hombre afortunado. John Berger y Jean Mohr. - sábado, 19 de marzo de 2022
Marta, novament enriquint aquesta secció literària, et felicito. Avui ho faig amb doble motiu, el primer, com sempre, per tenir-te de redactora en la difícil secció de Maite, la segona per haver escollit el llibre que has escollit.
John Berger és un autor dels “grans”, un tipus que hauria estat molt interessant de conèixer de prop, la seva biografia i el domini en dos disciplines tan complexes com la literatura i la història de l’art fan d’ell un autor a respectar. Val a dir que el seu rol de crític d’art és un dels més rellevants en els darrers cinquanta anys.
No és el llibre que més m’agrada de Berger, però tens tota la raó que per a una comunitat com la nostra pot venir be la seva reflexió sobre la psicologia de la complexa relació metge-pacient. Comparteixo el teu criteri: un llibre molt recomanable. Jo diria que difícil i recomanable.
Per cert et recomano, si no l’has llegit: Porca Tierra.
Gràcies per aquesta nova recomanació, Marta. Un llibre al voltant d’un metge rural, molt adient pel nostre grup. El vaig llegir aquest estiu i em van agradar molt les reflexions que van salpicant el llibre. Em va sorprendre molt l’epíleg després de conèixer la personalitat del protagonista. Tant el llibre com aquest final donarien per una llarga xerrada que espero que sigui aviat.
Una abraçada.
Moltes gràcies Marta per les teves aportacions a la secció de literatura.
Una recomanació que ja m’havia fet algun company, però encara no he tingut el plaer de llegir-lo.
La teva atractiva entrada, m’empeny a fer-ho aviat.
Petons.😘
Marta moltes gràcies per la recomanació.
T’explico. Tot just vaig llegir la teva entada estant a La Cavada, a casa de Cinta i Mariano, l’estiuenc cap de setmana passat.
I resulta que ells tenien “Un hombre afortunado” a la seva biblioteca i me’l van oferir. Vaig començar a llegir-lo tot seguit els dos dies fins a quasi la meitat… i em va encantar!
Però, per culpa del meu mal cap, al marxar dilluns el llibre va quedar damunt la tauleta de nit… així que ja tinc una bona excusa per tornar-hi, acabar de gaudir del text de Berguer i les fotos de Mohr, veient arbres i camps verds per la finestra i passar amb Cinta i Mariano un altre fantàstic cap de setmana a la Cantàbria Infinita.
Gràcies Marta. Encertadíssima i preciosa elecció!
Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris, i perdoneu que contesti “a tres-quarts de quinze”.
Sempre dic que tinc un repte, que és trobar un llibre que cap de vosaltres l’hagi llegit, però és molt difícil, perquè sou uns grans lectors!.
M’apunto aquest llibre que dius Manel: Puerca tierra
Sí Cinta, donaria per parlar sobre el llibre i el seu final. Esperem veure’ns aviat per fer-ho.
Pere R, tens una bona excusa per tornar a veure la Cinta- Mariano, però si vens abans a Barcelona, jo també te’l puc deixar.
Pere S, espero que t’agradi, les fotografies també diuen molt.
Una forta abraçada per tots
Gràcies Marta per la teva recomanació. Jo no he llegit res d’en Berger, aquesta colla de lletraferits de vegades em fan empetitir, bromes a banda, l’acabo de comprar. Espero gaudir-lo, si finalment ens veiem per Valls te comento. Una abraçada!