Lluny del brogit del món
Us vull recomanar un altre llibre:
Lluny del Brogit del Món, de Thomas Hardy. O «Lejos del mundanal ruido».
Qui és Thomas Hardy? Era anglès (1840-1928) Fill d’un mestre d’obres i una cuinera.
A setze anys va començar a treballar com aprenent d’arquitecte i va treballar a les ordres d’un prestigiós constructor eclesiàstic, traslladant-se a diferents llocs del país.
Va ser enviat a Cornualla per planejar la restauració de l’església i allà va conèixer a la seva futura esposa (cunyada del mossèn), que amb el temps el va animar a deixar l’arquitectura i dedicar-se a escriure.
Va escriure «Lluny del brogit del món» inicialment per fascicles en un diari (1874), i va tenir un gran èxit.
Va publicar molts llibres com: Tess i l’últim «Jude, l’obscur» que va causar gran escàndol, arran d’això, es va dedicar exclusivament a la poesia.
Al morir 1928, va ser enterrat a l’anomenat Racó dels Poetes de l’Abadia de Westminster.
Aquesta novel·la va ser adaptada al cinema el 1967 per John Schlesinger, amb Julie Christie com a actriu principal.
Està ambientada als camps d’Anglaterra a mitjans del segle XIX.
Bathsheba Everdene, és una noia jove que hereta una gran finca rural del seu oncle. Com que és una dona lliure i independent, decideix administra-la tota sola sense l’ajut de cap home.
Però com que vivim en un món dominat pels homes, l’hi surten 3 pretendents que la posen en dilema: un honrat i espavilat pagès, un senyor distingit, ric però avorrit i un seductor sergent.
Aquesta novel·la ens fa veure la naturalesa de les relacions, l’amor i les habilitats per superar dificultats mitjançant la perseverança.
Tractant-se d’una novel·la escrita al segle XIX, podries pensar que l’autor,Hardy, és un escriptor avançat per l’època, que creu que la dona es pot valdre per si mateixa, però al llarg de la novel·la veus com presenta aquesta dona, tossuda, impulsiva i que tria al marit de forma poc assenyada.
Quan vaig llegir aquest llibre, vaig tenir la sensació que estava veient una pel·lícula, transportada a la vida rural anglesa, amb grans paisatges i personatges d’aquella època.
És un llibre molt ben escrit i literàriament molt ric.
He llegit la novel·la per la col·lecció El cercle de Viena, traduïda per Xavier Pàmies, penso que un bon traductor. Tot i ser una novel·la d’unes 400 pàgines, us asseguro que no es fa gens llarga. Us animo a llegir-la!!
Marta Batalla
M’agraden moltes coses:la música,nedar, caminar,llegir, viatjar i menjar bé. Però sobretot compartir-ho amb la familía i els amics.
- Financer - sábado, 25 de febrero de 2023
- L’ultim amor de Baba Dúnia. Alina Bronsky - sábado, 11 de junio de 2022
- Un hombre afortunado. John Berger y Jean Mohr. - sábado, 19 de marzo de 2022
No és habitual que aparegui en portada el nom del traductor. A banda que Pámies té molt prestigi, fa honor a aquesta obra que compta amb un vocabulari de natura i arquitectura molt ampli.
Gracies Marta. Que ens presentin un llibre es com si ens obrin una porta i ens conviden a passar dintre de una altra vida amb pensaments i emocions que son d’un altre, però que farem nostres. Un bon lloc on perdre’ns i oblidar-nos.
Tu ens has convidat de marera mol delicada i suggestiva. Prenc nota.
Una abraçada.
Gràcies per la recomanació d’aquest llibre, Marta. La teva descripció, juntament amb l’atracció que sempre desperten les localitzacions i ambientacions angleses del XIX, fan venir ganes de llegir-lo. Apuntat!
¡Una entrada muy estimulante, Marta! Ya has hecho dos propuestas que me permiten no solo conocer una obra sino también a su autor (con larga trayectoria en ambos casos). He visto que, además de la versión cinematográfica que citas, hay un remake de 2015 que también tiene muy buena pinta- ¡Vamos, que nos has asegurado muchos ratos de disfrute y entretenimiento!
Si, es cierto Maite que hay 2 versiones cinematográficas, una del 1967 como decía ,con Julie Christie y ésta que comentas del 2015 con Carey Mulligan y Mathias Shoenaerts. He leído mejores criticas de la primera y a mi me pareció muy correcta.
A veure si us agraden Cinta i Manel, jo us el recomano llegir-lo en català per la bona traducció del X. Pamies.
Gracias , Marta, por descubrirme este autor y esta novela que parece tan interesante. Muy sugerentes tus comentarios en relación a lo bien escrito que está, hasta el punto de que su lectura te hace tener la sensación de que estás viendo una fantástica película. Me lo pongo en la lista de pendientes.
Gracias y un abrazo.
Hola Marta! Gràcies per la recomanació…jo que soc “lectora novell”, em sento atreta per l’argument del llibre i per rebre recomanacions de bons autors i traductors. Sense dubte la gaudiré…!
Una forta abraçada
Cristina