Viatge a les estrelles.
Qui no ha despertat mai desitjant fer realitat un viatge somiat a les estrelles!
La innocència de l´infant i l´anhel de l´adult d´aconseguir tocar el cel i abraçar la lluna sota la llum de les estrelles, inspira aquest petit viatge en homenatge a aquestes fascinants “Rodes gegants” que pinzellen el paisatge de moltes ciutats arreu del món.
Les “nòries” s´integren en la imatge de les ciutats en les quals es troben, donant-los un atractiu de bellesa i a la vegada un espai de somni i festa.
En la visita a algunes ciutats, un fascinant pla d´oci seria pujar a elles i poder contemplar les seves meravelloses i espectaculars panoràmiques.
Els primers indicis de l’aparició d’aquest peculiar entreteniment van aparèixer en el segle XVII, a Plovdiv, llavors part de l’imperi otomà, avui Bulgària. No obstant això, la primera “nòria” que realment podem definir com a tal, va ser la de la Fira Mundial de Chicago en 1893.
“The Ferris Wheel” va ser ideada i inventada per a mostrar-la al món en l´Exposició Universal de Chicago de 1893 i així poder competir amb la Torre Eiffel que en 1889 havia enlluernat al món en l’Exposició Universal de París.
Aquesta “Roda gegant”, dissenyada per l’enginyer nord-americà George Washington Gale Ferris Jr., que encara avui dia en anglès es denominen “Ferris Wheel”, posseïa 36 vagons per a passatgers i era accionada per un motor de vapor.
Si volem trobar una casualitat romàntica al “viatge a les estrelles”, apuntaré que en George Washington, el seu dissenyador, va néixer un 14 de febrer de 1859, diada de Sant Valentí: “nòria i enamorats”.
En un primer moment formaven part de l’espectacle de les fires itinerants que obligaven a muntar-les i a desmuntar-les posteriorment. Avui dia per a moltes ciutats del món no són només un punt d’interès turístic afegit, sinó un símbol de poder econòmic i social, una imatge de prosperitat.
Cada nou disseny de construcció supera a l´anterior en una subtil carrera de mostrar el seu imperi.
Dubai: Ain Dubai.
La “nòria” més gran i alta del món, 250 metres d’altura i 48 cabines. Té capacitat per a 1400 persones amb un viatge de durada d´uns 38 minuts. Tota una proesa arquitectònica que es troba ubicada a l´illa artificial Bluewaters Island, obrint als ulls del món unes impressionants vistes panoràmiques.
Singapur: Singapore Flyer.
La bellesa de Singapur, acompanyada per aquesta impressionant “nòria”, dona a conèixer al món la fascinant i espectacular modernitat dels seus edificis amb una visió del seu skyline encisador.
Té una altura de 165 metres, i disposa de 28 cabines, donant cabuda a més de 700 persones, en un recorregut de 30 minuts.
Va ser dissenyada sota els preceptes del “Feng Shui” : harmonia i benestar entre l´individu i el seu entorn.
Es troba ubicada al circuit urbà de Marina Bay, tenint als seus peus el “Circuit del Gran Premi de Fórmula 1”, immillorable mirador en directe de la carrera.
En dies amb cel molt transparent, podríem visualitzar Malàisia i Indonèsia.
Yokohama: Cosmo Clock 21.
“Cosmo Clock 21” és una “Roda gegant” de 112,5 metres d’altura situada al parc d’atraccions Cosmo World, situat en el districte Minato Mirai 21 de Yokohama, el Japó.
En aquesta cursa frenètica de mostrar al món una imatge de “Domini”, quan es va inaugurar era la “nòria” més alta del món, i amb les seves 60 góndoles,és capaç de transportar fins a 480 persones. La rotació total de la roda de 100 metres de diàmetre triga 15 meravellosos minuts, contemplant un entorn fascinador.
Las Vegas: High Roller.
Aquesta impressionant “Roda” de 167,6 metres d´altura, ha estat fins a la construcció de la de Dubai, la més alta del món.
Propietat de l’empresa Caesars Entertainment, The High Roller, a Las Vegas, s’ha convertit en la icona i en l´atracció principal de The Linq, un nou espai d’oci, botigues i restaurants en la zona principal del Strip, enfront del Caesars Palace.
Està composta per 28 cabines amb una capacitat de transportar a 1120 persones. A la caiguda del dia, i nascuda la nit, més de 2.000 llums LED il·luminen cada cabina, presentant tot un espectacle estel.lar. La durada del seu enlluernador recorregut és de 30 minuts.
Viena: Wiener Riesenrad.
La Wiener Riesenrad de Viena, situada al Parc del Prater, va ser construïda en 1897 per a commemorar el 50 aniversari en el tron de l’Emperador Francesc Josep. Els seus 64,7 metres d´altura, tenint en compte l´any que es va inaugurar, és tot un símbol per a la ciutat, gaudint des de les seves cabines d´una excel.lent panoràmica de Viena, contrastant la modernitat constructiva vienesa respecte a les zones més clàssiques.
Des de 1910 fins a 1985, va ser la “nòria” més alta del món.
Durant la Segona Guerra Mundial va patir importants danys, obligant a la seva restauració en el 1947, mantenint encara a dia d´avui la seva singular estètica del passat amb 15 grans cabines vermelles d´estil vintage.
Aquestes góndoles permeten la particularitat de poder ser reservades per organitzar bodes a quasi 65 metres del terra.
Aquesta “nòria” ha tingut un paper protagonista en alguna novel.la i diverses pel·lícules com “El tercer home”, de Carol Reed , pel que l’Acadèmia de Cinema Europeu la nomenés el 2016 com un dels tresors de la cultura cinematogràfica europea .
París: La Grande Roue de París.
La Grande Roue de París la trobem situada en un entorn excepcional i de gran bellesa, a la Place de la Concorde, però només durant 6 mesos a l´any.
“Roda” de 96 m d’altura construïda per a l’Exposició Universal de 1900 a París. Va ser la més alta del món quan es va inaugurar.
La Torre Eiffel i la Grande Roue eren expressions d´innovació i modernitat, reflectint el progrés industrial i tècnic de l´època.
La seva panoràmica de 360 graus ens permet gaudir dels monuments més emblemàtics de la ciutat: Louvre, Torre Eiffel, Jardí de les Tulleríes, Montmartre, etc, contemplant una de les avingudes més fascinants del món, l´Avinguda dels Camps Elíseos.
Un viatge “rodat” per no oblidar mai.
Londres: London Eye.
La London Eye , de 135 metres d´altura, és coneguda com la “Roda del Mil·lenni”, sent una de les més famoses i visitades del món. Un dels grans emblemes de la ciutat.
La London Eye és un assoliment del disseny i l’enginyeria, construïda al llarg de set anys per centenars de treballadors provinents de cinc països diferents. Consta de 32 càpsules amb capacitat per a 800 persones, fent la volta en uns màgics 30 minuts.
Es troba en un majestuós indret, al costat del riu Tàmesi i enfront del Big Ben, podent gaudir també del Palau de Westminster, així com de les seves panoràmiques de tot Londres.
Des del 2000 fins al 2006 va ser la major “nòria” del món, any en què va ser superada per l’Estrella de Nachang, a la Xina.
Barcelona: Giradabo.
El Giradabo de Barcelona, batejada així per votació popular, obra de l´arquitecte Dani Freixes, i inaugurada el 2014, és una excepció pel que fa a la seva grandària, 20 metres d´altura.
El que la fa gran és el punt on està ubicada, al Tibidabo, un indret a 500 metres sobre el nivell del Mediterrani, cosa que permet tenir i fruir d´unes vistes prodigioses.
Consta de 16 acolorides góndoles descobertes que poden acollir fins a 750 persones. Cada góndola és d´un color diferent, donant-li un aspecte d´Arc de Sant Martí.
Interessant constatar un fet simbòlic: arribada la nit, tota ella s’il·lumina de color blau, en al.lusió a l’aliança entre el parc d’atraccions i l’organització UNICEF que treballa per la protecció dels drets de la infància.
Si et sents una rodamon o et criden les veus de l´infantesa, el viatge a les estrelles a través de les “nòries” t´esperen.
Autor: Pere S.
"Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences. Has d'arribar-hi, és el teu destí.."
- “Praga y Kafka con alma de muñeca” - sábado, 25 de noviembre de 2023
- Norge. Kirker og Domkirker. - sábado, 23 de septiembre de 2023
- “Trip to Nordkaap”. Norway. - sábado, 24 de junio de 2023
Una idea molt original aquest article, un viatge a molts territoris: les il·lusions de l’infància, l’ideal romàntic i una volta per les grans nories del món. Ha estat un plaer llegir-lo. Enhorabona, Pere!
Felicidades Pere por el artículo ¡Muy buena y original idea! Impresionantes algunas de las norias que nos muestras. Hace tres años subimos toda la familia a la noria de Viena. Desconocía su protagonismo en “El tercer hombre” . Lástima, hubiéramos “orgasmado” 🙂
Un abrazo
Un artículo super original y sorprendente como bien anunciabas.
La documentación que aportas nos demuestra una vez más que el Mundo está loco, loco, loco, como ya avanzaba aquella maravillosa y divertida película de 1963 del gran Stanley Kramer.
No sé si es un viaje a las estrellas, al estrellato o a ver todas las galaxias de golpe si fallan los frenos o te pegas una leche desde arriba.
Yo al único que recuerdo haber subido es obviamente a la noria del Tibidabo cuando no tenía tantos colorines y el acojono ya era importante, seguramente por cutre.
Me ha hecho mucha ilusión que lo hayas nombrado porque me ha venido un flash de mi infancia con mis padres y abuelos por ahí.
Incluso corre por algún lado la foto del avión lo que me permitía fardar de viaje aéreo con mis amigos de la escuela sin explicar del todo la verdad.
Es posible que no exista otro avión así por el mundo o ¿ya tienen un Boeing en Orlando y un Concorde de juguete en Toulouse?
He disfrutado un montón con este aparentemente inocente juego de “yo la tengo más grande” y hasta se me ha escapado una risita, lo confieso.
Es muy improbable que me encuentres subido a uno de esos engendros por lo que tus aportaciones y datos me han arreglado el tema.
Confieso que estuve tentado con la de Londres, pero la cola interminable (encima comentas que los viajes duran media hora) me quitó las ganas de golpe y lo substituí por una deliciosa visita al Tate.
En definitiva, me encantan estos nuevos relatos viajeros que nos traes y que convierte para mí tu sección en una lectura muy atractiva y más amena.
Un fuerte abrazo amigo
Decirte Pere, que nada más leer el título de tu artículo, me lo imaginaba ganador de por mucho en cuanto a lo exótico del destino. Ríete tú de Polinesia o Patagonia, viajar a las estrellas es lo más .., jeje….
Una vez vista la metáfora, que en realidad no íbamos de verdad a las estrellas, me ha seguido pareciendo artículo ganador, por original y quizá hasta curioso, porque llama la atención la cantidad de ciudades que tienen su Noria y las historias que cada una de ellas tiene y con las que tú nos ilustras.
Te felicito por la idea
Un abrazo.
Supercuriòs article, Pere. Un plaer llegir i admirar la vistositat d’aquests ingenis. La nostra, la del Tibidabo guanya per golejada. Jo només he pujat a la de París, i la veritat és que veure la ciutat des del cel resulta un plaer poc descriptible.
Gràcies Pere
Pere, curiós i encisador recull d’un invent tan màgic com la “noria”, ple d’història, de gran caràcter simbòlic com tu assenyales, i per damunt de tot la més colossal de les joguines.
A mi m’atrauen molt, malgrat que el meu exacerbat cinetisme em va dissuadir fa temps de pujar-hi més vegades, perquè tardo més del doble del recorregut de la “noria” en recuperar-me i ser persona un cop ja hi soc fora. Un castic diví! No tinc més remei que observar les estrelles a peu de terra… i, així i tot, que maques són… les “nories” i les estrelles.
Deixem afegir un altre recordatori cinematogràfic al teu encertat apunt sobre “El tercer home” de Carol Reed (amb la música d’Anton Karas que per a mi, des de la visió de la pel·lícula, ha estat sempre més lligada al moviment de les “nóries”), i és una escena de “1941” una peli de Stephen Spielberg de 1979, on en una delirant escena la “Ferris Wheel” de Chicago, bombardejada en un atac sorpresa japonès als EEUU, surt rodant fora del seu ex, amb tres estrambòtics personatges, muntats en una cabina, un d’ells un nino de ventríloc. Em ve al cap recurrentment quan es parla de “nóries”. Que vols fer-hi.
Gràcies, maco.