TABARCA: illa dels poetes
Tabarca és l’única illa habitada de la Comunitat Valenciana, anomenada en valencià: “Illa Plana o Nova Tabarca”. Més que d’una illa, es tracta d’un petit arxipèlag, compost a més de Tabarca, pels illots La Pedrera, La Galera i la Nao. Es troba enfront de la ciutat d’Alacant i prop del cap de Santa Pola.
Posseeix una longitud aproximada de 1.800 metres i una amplària màxima d’uns 400 metres, sent el seu punt més alt de 15 metres i habitant-la unes 30 persones.
La manca d’arbratge i la vegetació escassa conformen una visió molt àrida i desèrtica.
Durant el segle XV i XVI era un refugi per als pirates barbarescos, musulmans que es movien per tota la zona del nord d’Àfrica i que solien atacar vaixells cristians.
El rei Carles III, al segle XVIII, va ordenar fortificar-la i repoblar-la amb pescadors de Gènova que estaven captius a la ciutat tunisiana de Tabarka, d’aquí el seu nom.
Les muralles que envolten el seu nucli urbà han estat declarades Conjunt Històric Artístic i Bé d’Interès Cultural. Estan ben conservades, especialment les tres portades d´estil barroc: Porta de Llevant o de Sant Rafel, Porta de la Trancada o de Sant Gabriel i la Porta de Terra d’Alacant o de San Miquel que desemboca en un penya-segat conegut pels vilatans com el “Port vell’.
Vinguts del nord o del sud, és una parada obligada per a visitar-la en un sol dia, sortint des del port d’Alacant o des de Santa Pola, en un còmode passeig marítim de curta, agradable i espectacular durada.
En el molt recomanable passeig per l´illa, trobarem una antiga casa-caserna de la Guàrdia Civil que complia missions de radiotelegrafia, la torre de San José, el far que va arribar a ser escola de fareros, el cementiri i l´Església de Sant Pere i Sant Pau
És una petita illa plena de racons únics i cales cristal·lines, on gaudirem al mateix temps d’un petit i pintoresc port mariner, on podrem degustar el tradicional “caldero tabarquino”, plat típic de l’illa.
Des del 1986 es converteix en la primera reserva marina d’Espanya, un autèntic refugi tant per a la flora com per a la fauna marina.
Tabarca ocupa un paper important en la literatura i el cinema.
Destí inspirador d’artistes modernistes, va ser l’escriptor malagueny Salvador Rueda, precursor del modernisme, que instal·lat a Tabarca a principis del segle XX, batejà l´illa amb el nom “Illa dels Poetes”.
Hem d´assenyalar que l’escriptor tarbení Miguel Signes Molines, que va compartir presó amb Miguel Hernández després de la guerra civil, va escriure la novel·la Tabarca, narrant la història d’un activista polític republicà que, perseguit pel franquisme, es refugia a Tabarca.
Aquesta novel.la de Signes es va portar al cinema l´any 1996 amb el títol de Tabarka i, sota la direcció de Domingo Rodes, es va rodar íntegrament a l’illa.
En el 2012 es va publicar la novel·la negra “Dos langostas para ti de esta barca”, de María Jesús Toro, ambientada a la Tabarca de mitjan segle XX.
Ressaltar alguns textos d’autors referits a l’Illa dels Poetes, comprovant l’encertat de la denominació que Salvador Rueda va forjar per a aquest tros de terra alacantina:
“La isla, lentamente, iba emergiendo del agua. Fue primero algo así como una hilacha longitudinal de algodón oscuro. Luego, la hilacha tomó consistencia y grosor. Ya era tierra (…)
Miguel Signes, “Tabarca”.
“Para que amor o eternidad callara,
preciso fue que el mundo amaneciera.
El silencio y el mar. Tabarca entera (…)
José Albi, “Nocturno en Tabarca”.
Isla gentil;
que siempre te deseo;
de una guitarra tienes la figura (…)
Para vivir,
qué hogar tan venturoso,
para soñar,
qué sitio tan dichoso,
para escribir,
qué mágico retiro (…)
Salvador Rueda. “Isla Nueva Tabarca”.
Autor: Pere S.
"Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences. Has d'arribar-hi, és el teu destí.."
- Viatge a la Festa del Cavall. “Jaleos” vi tradició. - sábado, 11 de marzo de 2023
- Nadal: El Pessebre muntanyenc - sábado, 24 de diciembre de 2022
- TABARCA: illa dels poetes - sábado, 10 de diciembre de 2022
Una curiositat més, totalment desconeguda per a mí, i molt a prop de casa.Una petita delícia que t’ endinsa en el nostre passat històric. Gràcies per fer-nos viatjar a través de les teves paraules.
¡Qué maravilla Pedro! Tenías razón ¡cómo he disfrutado la entrada!
Confieso con verguenza que aun no he visitado la isla, pero de este verano no pasa.
Pero lo mejor, sin duda, es toda la aportación histórico-literaria que incorporas, ya estoy buscando libros y película. ¡Nunca dejas de sorprenderme, amigo mío!
Maite, gracias por ese comentario tan halagador.
Cuando vayas, que sea en época de poco turismo, con buen tiempo y la disfrutes unas largas horas en toda su pequeña , pero radiante magia.
😘😘
Per mi també, com Maite, un paisatge i una illa desconeguda. Sabia de la seva existència, però les poques vegades que he conduït per aquells indrets, no m’ha passat mai pel cap aturar-mer i fer aquest passeig que tan bé descrius.
Aquest “caldero” semblava tenir bona pinta, no?
Manel
Manel, si mai tornes a pasar per aquest indret, dedica’t un petita jornada per anar-hi, passejar-hi, i tot unint història i poesia, puguis degustar un bon “Caldero Tabarquino”.
Gràcies pel teu comentari.
Preciós el passeig per Tabarca, Pere. Coneixia la seva existència, però res de la seva curiosa història ni dels detalls que ens expliques. M han encantat els versos i em sembla que també ho faria el “caldero tabarquino”. Si hi vaig un dia, la veuré amb els ulls de la teva poesia. Gràcies i una abraçada.
Cinta, gràcies per aquest agradable comentari.
Realment els versos son de lectura fàcil, però molt fascinants, fent realment honor a aquesta illa.
Si algun dia el destí et porta a ella, passeja-la dolçament, busca un racó tranquil de terra i mar, i recupera aquest versos…
El “Caldero Tabarquino”, llavors encara et sabrà millor.
😘😘
Pere ja t’ho vaig dir de paraula: gràcies per embarcar-nos i portar-nos a aquesta minúscula, però viva, illa del nostre mar Mediterrani.
Fa temps que em vaig dient a mi mateix o als altres, si s’escau, que m’agradaria molt conèixer totes les illes del mare nostrum abans de dinyar-la. I en conec unes quantes, però me’n queden un bon grapat de petites i grosses encara per conèixer.
Així que la pròxima vegada que enfili el corredor mediterrani, t’asseguro que faré escala i singladura a aquesta illeta, batuda, com tu ens has fet sentir, per vents que ben escoltats duen versos.
Molt maca l’entrada. En volem més.
Amic Pere, que el teu “viatje a Itaca” pel Mediterrani en la reserca de totes les illes a conèixer, et sigui favorable.
Qué els déus t’acompanyin.!!
👍😀
Que interesante, Pere.. !! La verdad es que he estado en varias ocasiones por esa zona, pero no era consciente de la existencia de esa Isla. Me has despertado el interés por conocerla, con tus poéticas descripciones y también, el interés por probar ese caldero tabarquino que tan buena pinta parece tener…..
Te felicito por la entrada. Muy atractiva.
Un abrazo
Amigo Gabi, una “paradiña ” en ella camino del sur, será una agradable jornada de paseo, sosiego y buen caldero tabarquino.
No te defraudará.
Gracias por el comentario y un fuerte abrazo.