ROCIO CARRASCO, TELECINCO I NOSALTRES

No vaig veure l’entrevista de la qual un grapat de diaris i mitjans de comunicació parlen aquesta setmana. Em refereixo a l’entrevista que la Rocío Carrasco va fer per la cadena de televisió Telecinco.

Segons sembla, aquesta senyora, famosa per ser la filla d’una emblemàtica cantant folklòrica i d’un conegut boxejador, també pel fet d’haver tingut una vida sentimental molt airejada en la premsa “rosa” d’aquest país, va dedicar unes hores de televisió, en horari de màxima audiència, a confessar els mals tractes que, durant anys, va rebre per part del seu primer marit.

Semblaria també que l’episodi televisiu va congregar a uns quatre milions de persones i a un de cada tres televisors encesos en aquella hora del diumenge. Alguna precisió addicional diria que la majoria de televidents eren dones i que la franja d’edat més representada durant l’esdeveniment era la de 25-44 anys.

El matí de dilluns, tot just arrencar el cotxe per baixar a Barcelona, poso la ràdio i, immediatament, ja vaig començar a percebre l’abast d’aquella entrevista: estava sent matèria d’anàlisi per comentaristes radiofònics als quals, normalment, no sents entrar al drap en temes vinculats al “famoseo”, viure per veure.

El cas és que, la meva sorpresa i estupefacció, ha anat a més durant la setmana. Així, veure a polítics i intel·lectuals prendre apassionat  partit pel que es va coure durant el programa m’ha semblat “d’alucine vecina”

A veure, que una senyora molt coneguda confessi les seves misèries associades a la violència exercida sobre ella pel seu marit, em sembla un acte valent i que probablement ajuda i pot encoratjar a milers de dones que pateixen en silenci.

Que després de cobrar 2.000.000 € per protagonitzar el programa, etzibis unes greus acusacions sobre el comportament del teu exmarit sense que aquest tingui la més mínima oportunitat de defensa, em sembla com a mínim, qüestionable i  incòmode.

Que tot això ho impulsi i ho manegui una cadena que s’ha caracteritzat per no tenir cap mena d’escrúpols i, segons la meva opinió, responsable d’una degradant política de banalització i mercadeig de la intimitat, em sembla, impúdic.

Que tot això s’hagi produït i s’estigui consumint en una comunitat com la nostra, em sembla demostratiu de la progressiva pèrdua de nivell intel·lectual i moral al qual, entre tots, estem conduint aquesta societat.

Per cert, algú va veure l’entrevista? Què n’opineu?

Manel Serrano
Últimas entradas de Manel Serrano (ver todo)

Manel Serrano

Metge i empresari. Quasi jubilat. És un amant de la conversa, l'art, la literatura i la història. Mitòman i hedonista clàssic, embogeix per París, el bon menjar i el bon beure.

5 comentarios en «ROCIO CARRASCO, TELECINCO I NOSALTRES»

  • el sábado, 27 de marzo de 2021 a las 8:13 am
    Enlace permanente

    El “cotilleig” ,la tafaneria, com demostrava l’Eduard Punset forma part de la humanitat. Es troba en el nostre ADN i no desapareixerà. Crear espectacle per lucrar-se amb l’excusa d’una causa justa -la violència de gènere- és, com fas notar en la teva encertada editorial, execrable.
    Per cert, jo fa uns 7 anys que vaig desintonitzar concienciosament aquesta cadena de tv dels meus aparells.

    Respuesta
  • el sábado, 27 de marzo de 2021 a las 11:42 am
    Enlace permanente

    Molt encertada l´editorial i les reflexions sobre aquest tema Manel.
    Com assenyala en Lluís en el seu comentari, la xafarderia es quelcom inherent a l’ésser humà. Fins i tot, segons els estudiosos, sembla que la majoria de races de simis dediquen bona part del seu dia a aquest tipus d’activitat.
    No he llegit res del “cas” Rocio Carrasco, ni ganes. M’emprenya inclús veure les seves fotos – d’ella i de l’ex – als diaris d’informació generalista. Una cosa és denuncià un maltractament i un altre aquest circ mediàtic, amb milions d’euros pel mig, que per desgràcia embruteix a tants milers d’espectadors.
    Un espectacle penós.
    Em venen a la memòria unes frases de l’escriptor francès Jules Romains que deia:
    “La gent intel·ligent parla d’idees,
    la gent comuna parla de coses,
    la gent mediocre parla de la gent.”

    L’interès per la vida dels altres és una cosa, fins i tot quant es pren com un divertiment. Tot depèn del tipus i l´intenció dels comentaris, però està clar que això, aquesta mercantilització adotzenant, és una altra cosa i ben fastigosa per cert.

    Respuesta
  • el sábado, 27 de marzo de 2021 a las 1:04 pm
    Enlace permanente

    Bon dia a tothom! Jo no vaig veure l’entrevista, i malgrat no tenir tele5 dessintonitzat, mai em quedo a veure el que fan: Només el guirigay que fan parlant tots a l’hora el trobo insuportable, abans inclús de saber de quin tema tracten. Que la Rocio cobri una fortuna per dir el que sigui em sembla deplorable…i que el su “ex” no pugui fer el mateix (cobrar per parlar i donar la seva versió) és del tot injust (independentment de que hi pugui haver alguna cosa certa en la confessió).
    Tot plegat bastant “despreciable”, però com diuen el Lluis i el Pere, hi ha gent per a tot i molta d’ella amb “curtes” aspiracions intel.lectuals.
    Un petó a tots
    Cristina

    Respuesta
  • el domingo, 28 de marzo de 2021 a las 12:29 pm
    Enlace permanente

    Tampoc he vist l’entrevista, però el tema que tant encertadament planteges te moltes qüestions interesants des de el punt de vista sociològic. Un d’ells es l’interès que desperten els personatges “públics” en molta població que a força de conèixer la seva vida ja els tenen com de la família. Es una necessitat de mites, de fugir de la pròpia realitat, simplement xafarderia o tot plegat? Evidentment els mitjans de comunicació ho exploten, sovint a nivells vergonyosos, emparant-se en el alt nivell d’audiència. Pot canviar la bona educació aquesta tendència i que la gent atengui a coses mes enriquidores? Tant de bo seria, però el èxit dels “influencers” entre els joves no dona molta esperança.
    Pot ser que en aquest cas la part positiva sigui ajudar a alçar la veu contra el maltractament.
    Gracies per aquest racó de pensar, Manel. Una abraçada.

    Respuesta
  • el viernes, 2 de abril de 2021 a las 8:19 am
    Enlace permanente

    Bon dia no vull saber ni que ha passat ni qui ho ha fet. Que existeixi un canal de TV dedicat a les miseries, aixo si sempre cobran, i gent que ho vegi es invitable. Però que tinguem politics que tambe ho aprofitin per fer campanya, demostra el tipus de pais en que ens estem convertin.
    Em quedo amb las frases del Pere R , la reste no m´interesa
    “La gent intel·ligent parla d’idees,
    la gent comuna parla de coses,
    la gent mediocre parla de la gent.” i la pobre gent que ho segueix….

    Respuesta

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *