“Praga y Kafka con alma de muñeca”

Print Friendly, PDF & Email

“¿Por qué lloras?”, pregunta Kafka a una niña llorando desconsoladamente en un parque de Berlin durante uno de sus acostumbrados paseos.

Kafka: “No se ha perdido. ¡Se ha ido de viaje!”

Franz Kafka, un mac de la paraula, inventa i crea a partir d´aquestes dolces llàgrimes una de les més meravelloses històries literàries del seu bagatge. Un romanç de cartes suposadament escrites per la “nina rodamons”, i que entregades diàriament durant tres setmanes a la nena trista i plorosa en el mateix lloc del parc pel carter de nines, Franz K., narra totes les fascinants peripècies que experimenta la nineta en els seus viatges.

Aprofitant aquesta increïble i adorable història, us vull traslladar a la Praga de Kafka i acompanyar-vos per alguns dels indrets més emblemàtics d´aquesta encantadora ciutat, capital de la República Txeca i coneguda com la “Ciutat de les Cent Torres”.

02

La ciutat de Praga va ser l´univers d´un dels escriptors més importants de la història. Un binomi inseparable que fa que no es pugui entendre un sense l´altre, ànima i cos; batec i pensament.

Kafka va néixer l’any 1883 a prop de la Plaça de la Ciutat Vella, on va viure dos anys. Aquest entorn de gran bellesa ens mostra alguns magnífics edificis pels amants de la cultura i la història: Església de Sant Nicolau, Església de Santa Maria de Tyn i l’Ajuntament amb el seu sensacional rellotge astronòmic.

03

Aquest extraordinari rellotge astronòmic del segle XV, immortalitzat en milions de fotografies fetes per a turistes de tot el món, dona les hores més aplaudides de Praga a causa del gran nombre de persones que cada hora en punt es presenten davant d’ell per veure, en tocar les hores, la sorprenent desfilada dels dotze Apòstols mecanitzats juntament amb quatre figures que envolten el rellotge en al·legoria a la vanitat (home sostenint un mirall), l’avarícia (comerciant amb la bossa dels diners), la mort (esquelet amb un rellotge de sorra) i la luxúria (príncep turc tocant la mandolina). A les hores en punt es posen a ballar. És llavors quan el vanitós es mira al mirall, l’avar mou la bossa, l’esquelet agita el rellotge que marca el temps i el luxuriós mou el cap. 

Al final de la desfilada s’escolta el cant del gall i es dona per acabada la representació escènica amb repicar les campanes.

Té també la particularitat que el seu quadrant astronòmic, a més d’indicar les 24 hores del dia, representa les posicions del sol i de la lluna al cel.

04

La Plaça de la Ciutat Vella de Praga és autèntica poesia. Data del segle XII, sent en aquella època una zona de mercat. És el nucli de la vida a Praga on el viatger experimenta una sensació màgica tot just trepitjar-la. Una Plaça que canvia contínuament el seu encanteri, sigui al matí, la tarda o la nit; així com a la primavera, la tardor o les altres estacions.

Després la família es va  traslladar a la Plaça Wenceslao a una casa ara coneguda com “Kafkuv dum”, on s´exposa pertinences de l´escriptor, i al mateix temps serveix per realitzar diverses exposicions.

05

Segles enrere aquesta zona de la Plaça era coneguda com el Mercat de Cavalls, canviant al nom actual en el segle XIX.

En ella podem apreciar l´estátua de Sant Wenceslao a cavall, i al fons el Museu Nacional de Praga.

La Plaça Wenceslao és el cor de la Praga popular. Escenari de nombrosos esdeveniments  i manifestacions de gran rellevància per la República Txeca, com ara la “Declaració d´Independència de Txecoslovàquia” de l´Imperi Austro-Húngar el 1918 i nucli de l´inici de l´anomenada “Revolución de Terciopelo”, moviment pacífic per acabar amb la Txecoslovàquia comunista el 1989. Més tard, el 1993 naixent dos nous estats, la República Txeca i Eslovàquia.

Després d’un pelegrinatge per diverses cases, acaba habitant una de molt agraciada i bonica al número 22 de l’anomenat “Callejón de Oro”, ben a prop del Castell de Praga.

06

El “Callejón de Oro” és un petit carreró de l’Edat Mitjana ple de fantasia de colors i emocions a la façana de les seves màgiques casetes. Sembla sortit d’un conte de fades. Avui en dia podem gaudir-ho passejant i visitant les seves bufones i esplèndides tendes artesanals, exposicions, galeries d’art…

Ubicat dins el perímetre amorrallat de la Ciutadella del Castell de Praga, deu el nom en part als alquimistes de l’època que intentaven convertir materials diversos en or, i també al fet dels orfebres que hi treballaven amb el noble or.

Al segle XX es va posar de moda per la bohèmia intel·lectual i artística que van començar a habitar la zona.

Franz K. durant el temps que va viure en aquesta adreça creuava habitualment el  “Puente Carlos”, fent d’aquest Pont un agradable i inspirador passeig en la seva vida.

07
08

Aquesta obra arquitectònica fotografiada a la caiguda del dia és majestuosa i encisadora. És un autèntic referent en la Praga a visitar. Va ser construït durant el mandat del Rei Carlos IV, entre el segle XIV i el XV, per servir de viaducte entre les dues parts de la ciutat dividida pel riu Moldava, la zona del Castell i Malá Strana amb la Ciutat Vella. Una excel.lent joia gòtica, que passejada en la posta del Sol, amenitzada per suaus i agradables músiques de fons, i amb els artistes al pas sobre les aigües del Moldava, es converteix en un llarg moment únic i romàntic.

Recorrent així aquesta esbaïladora capital ens anem endinsant lentament en la Praga de Kafka, arribant en un curt passeig per damunt del Moldava al museu que porta el seu nom, obert al públic el 2005. 

Un museu que estructurat en dos grans ambients, l’anomenat “Espai existencialista” i el “Topografia imaginària”, intenta aproximar-nos a la seva complexa personalitat humana i literària.

Recordant les paraules de Franz K.: “La història dels homes és un instant entre dos passos d´un caminant”, continuem fruint de la bonica i interessant visita pels carrers de Praga fent una aproximació a “Josefov” o Barri Jueu, un dels més ben conservats d´Europa.

09

Podrem visitar les seves sinagogues, lloc d´estudi i oració per als hebreus. També l´antic cementiri jueu que ens deixarà impactats pel caos i l´amuntegament de les tombes i les làpides, més de 10.000 sepultures amuntegades i més de 100.000 cossos enterrats.

En les diferents làpides hi podem observar la simbologia de l´estatus social al qual pertanyia el difunt.

En les parets de la Sinagoga Pinkas hi ha enregistrats el nom de més de 77.000 víctimes de l´Holocaust nazi.

Per uns instants sembla que el temps s´atura i el pes de la història cau com una boira espessa i freda.

10
11

Després de la caiguda del comunisme, Praga pren consciència del que representa Franz K. i impulsa la seva figura i obra al lloc que li correspon.

Es va crear l´Associació Franz Kafka, i entre altres accions, van impulsar la realització d´una escultura que representés al seu “fill predilecte” i que servís de memorial pòstum a un dels escriptors més importants de la història.

Va ser col·locada a les portes de la Sinagoga Espanyola fent d´entrada al Barri Jueu,  justament al carrer on havia estat vivint uns anys F. Kafka.

És una escultura de bronze d´uns 4 metres d´alçada i uns 800 kg de pes, realitzada i acabada el 2003 per l´escultor xec Jaroslav Róna.

Va ser inspirada en un dels passatges del seu conte “Descripción de una lucha” del 1903, on es planteja l´angoixa de l´home enfront de l´absurd que el rodeja.

12

L´èxit de l´obra va ser tan gran, que el “Premi Literari Internacional” de Franz Kafka, atorga una rèplica en miniatura al guanyador del certamen anual. Com tota la seva obra, les interpretacions de l´escultura són nombroses i variades.

Praga, ciutat de gran bellesa i patrimoni històric, reprimida i lluitadora al llarg de la seva història, no li podia faltar un monument que ha esdevingut símbol de la lluita vers la llibertat d’expressió, els Drets Humans i de rebel·lió NO violenta contra els règims totalitaris: “El Mur de John Lennon”.

Té el seu origen en la data que fou assassinat el 1980.

Època en què les autoritats comunistes d´aquests països reprimien tot el que consideraven subversiu, John L. era venerat com un heroi pels pacifistes del centre i est d´Europa.

13
14

Viatjar a Praga és realitzar un autèntic creuer literari i històric que no voldries veure acabar.

Han estat uns màgics instants per la ciutat de Kafka, inspirats en unes precioses cartes escrites per la mà fluida d´aquest escriptor, i contades per la seva última parella, la Dora Diamant.

Aquestes cartes mai trobades constitueixen un dels misteris més fascinants de la narrativa del segle XX.

Com deia Kafka: “ Praga mai et deixa anar…aquesta estimada marona té unes garres tan afilades que no et solten.”

15

Continuem gaudint dels viatges, de la lectura i de “la veritat de la ficció”.

Autor Pere S.

Pere Sánchez
Últimas entradas de Pere Sánchez (ver todo)

Pere Sánchez

Pere Sánchez. Metge. Apassionat dels viatges, el trekking, la lectura i la música. Gaudint de la vida amb família i amics. "Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences. Has d'arribar-hi, és el teu destí.."

4 comentarios en «“Praga y Kafka con alma de muñeca”»

  • el sábado, 25 de noviembre de 2023 a las 5:19 pm
    Enlace permanente

    Gràcies pel passeig, Pere. Jo també recordo amb molt de gust aquesta ciutat encisadora, però les teves descripcions i complements informatius m’han estat super-interessants.
    Gràcies.

    Respuesta
  • el sábado, 25 de noviembre de 2023 a las 9:41 pm
    Enlace permanente

    No sé Pere si quan hi vàreu anar, ja estàves jubilat…Quina meravella!!!! Quina quantitat de detalls comparteixes amb nosaltres sobre la ciutat i el seu ciutadà més il.lustre., Frank Kafka..!Praga és una de les cuitats que m’agradaria molt conèixer, des de fa temps. Encara no he començat a preparar-me per anar-hi, però aquest article teu m’ajudarà a gaudir-la d’una manera més intensa…. Preciosos palaus, impressionant pont sobre el riu Moldava, molt ben conservats edificis medievals….
    Increible el cementiri jueu…. com van amuntegar costos i làpides…potser la gran quantitat de morts per l’extermini nazi???
    Preciosa la vostra foto al costat del mur dedicat a Jonh Lenon.
    Moltes gràcies novament! M’ho rellegiré quan decideixi anar-hi!
    Petonassos
    Cristina

    Respuesta
  • el viernes, 1 de diciembre de 2023 a las 11:16 am
    Enlace permanente

    Gran passeig per Praga seguint les pitjades de Kafka. Una visió que enriqueix aquesta preciosa ciutat. Per sort, el règim soviètic no va enderrocar els vells edificis mig en ruïnes. Abans de la caiguda del comunisme, Praga era la ciutat de les bastides, però van ser aquestes les que van permetre que la ciutat no perdés l’antic encant i després els edificis es van poder rehabilitar.
    Gràcies Pere. Una abraçada.

    Respuesta
  • el miércoles, 6 de diciembre de 2023 a las 12:14 pm
    Enlace permanente

    Pere, un passeig carregat de màgia!
    Travessar el Pont Carles i caminar per l’Staré Mesto… topar amb la casa de Kafka que és com de conte…
    Anys d’història entre dos passos.
    M’hi has portat un altre cop i molt ben acompanyat.
    Abraçades.

    Respuesta

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *