PARÍS, UN PASSEIG DIFERENT (I)

Qui més qui menys, ha tingut ocasió de conèixer París, i els que no ho han fet, de ben segur tenen tanta informació que ve a ser com si ja ho haguessin fet. Així doncs, encetar a hores d’ara la pel·lícula d’un article que vingui a aconsellar-vos una tournée per la capital francesa, podria ser tot, menys original. En qualsevol cas, intentarem arriscar i dibuixar-vos un passeig que us entretingui, a ser possible sigui un xic diferent i a més, i de forma complementària, pugui despertar algun interès intel·lectual. Si ho aconseguim: Bingo! Comencem:

Una precisió prèvia seria dir-vos que si no coneixeu París, aquest no és precisament el passeig que heu de fer. Òbviament la Tour Eiffel, Trocadero, els Invalids, Sacre Coeur, el Panteó, Champs Elisées, Vendome, Tulleries, Notre Dame.. etc etc, s’han de veure i, s’han de veure primer. Ara bé, si ho teniu vist o, si teniu prou temps com per venir de gust transformar-vos en flâneurs, llavors proveu el passeig que dona raó de ser a aquest post.

Bé, res més, aquí us deixo amb un itinerari que requereix poca càmera de fotos, poca motxilla, i si, pel contrari, els ulls ben oberts i, una cosa important, el “puntet” d’atreviment i confiança  que significa caminar per la ciutat com si fóssiu un més dels seus habitants. Aquí, del que tractarem és de fer poc el turista.

El Passeig (1ª part)

Farem veure que són les vuit del matí i que arrenquem des de la Place de l’Odeón. La Place de l’Odeón diríem que és la ròtula que enganxa el barri llatí (cinquième) amb Saint Germain (sixième). Us indico aquest punt i us situo  a l’entrada de l’estació de metro de l’Odeón. L’estació està situada en una de les voreres del bulevard Saint Germain, concretament la vorera sud.

SI obriu el plànol de París mirant la vorera nord del bulevard, ja estareu orientats: si travesséssiu el bulevard cap a la vorera nord i continuéssiu en aquesta direcció, trobaríeu el Sena, el Louvre, Montmatre i, dalt de tot, Sacre Coeur.

Al sud, a la vostra esquena,  trobaríeu els jardins de Luxemburg, Montparnasse i la sortida cap a Barcelona. A la vostra esquerra mirant al nord, estaríeu senyalant a l’oest, i per allà teniu la brasserie Lipp, les Deux Magots, els Invalids, els Camps de Mart,  la Tour Eiffel. Finalment, si giréssiu  a l’est, seguint la direcció dels cotxes del bulevard (foto), trobaríeu la Facultat de Medicina, La Sorbona, el Panteó i la Gare d’Austerlitz.

Situats ? Més o menys ? Bé, caminem cap el nord.

Ah!,ah! un moment si us plau. Ja em perdonareu començar d’aquesta manera, però tot i no ser dins el nostre itinerari, estem tan a prop, que em sabria greu no comentar-ho. Des d’aquest mateix punt on esteu, uns dos-cents  metres a l’est, estaríeu al davant de la Facultat de Medecina de l’Université de París. Visitar el museu d’Història de la Medicina, no té preu. Avui “no toca”, però apunteu-vos-ho  per un altra ocasió, ara, “en marche”.

Com us deia, ens dirigim al nord, cap al Sena, i això ens permetrà travessar el barri de Saint Germain. El barri de Saint Germain està ple de galeries d’art, antiquaris, mítics cafès, encara algunes caves de jazz, i uns edificis i placetes plenes de glamour i encant. Tant per l’Adela, com per mi, no hi ha un altre barri a París com aquest.

Sortim de La Palette a l’esquerra per trobar la rue Guénégaud  i al final, el riu.

Ja hem sortit al riu i tenim el Pont Neuf al davant. Hem de travessar per aquí. Una meravella. Es tracta del pont més antic de París.

Aqui us ensenyo el pont construït al segle XVI i us preciso que hem de travessar, de moment, el seu primer tram. Tot just per arribar a la punteta de l’Île de la Cité.

Guaiteu la foto de la dreta on veureu el pont embolicat per Christo al 1985, època brillant de la cultura francesa amb Jack Lang al capdavant.

Us deia de travessar només un primer tram doncs això ens permet trobar una de les placetes “plus belles” de París, la Place Dauphine. En  un dels edificis d’aquest racó mític de París vivia Ives Montand i qui sap si, amb Marilin Monroe, no  seien a fumar un cigarret en els bancs del preciós jardí triangular de la plaça. M’agrada pensar-ho.

Sens dubte, és una de les joietes de la ciutat. Una placeta barroca, perfectament endreçada i que respira  charme i serenor a parts iguals.  Un racó parisien  inigualable i poc transitat pels forasters.

Ah! Si passéssiu per aquí en un altre moment, i a un altre hora, sapigueu que a l’entrada de la placeta, venint del pont,  hi ha la vella taberna Henry IV, en la que pots gaudir d’un bordeaux i una tapeta de fromage que no se’l salta un gitano.

Una nota d’erudició macarrònica diria que aquesta plaça va ser ordenada construir per Enric IV de França (el bon rei).

Vinga, ja és hora de travessar el segon tram del pont i arribar a l’estació de metro del mateix nom: Pont Neuf. La intenció és agafar la línia 7 i arribar a Le Pelletier en direcció a La Courneuve,

Seguiu el Faubourg a baix fins a la Rue de Provence i allà trobareu un altre dels imperdibles de Paris: A la Mère de Famille, el chocolatier més antic de París. Quins aparadors! Ah!, aneu fixant-vos en la quantitat de façanes mantingudes amb aspectes originals. Les modernitats, enteses com l’enderroc d’antigalles i construcció d’edificis nous i lluents d’acer i vidre, allà, no ho han entès mai.

Tot just sortint del chocolatier, teniu l’entrada del passage Verdeau. Arribem a la justificació central de la ruta: un passeig pel segle XIX a través dels passatges i les galeries cobertes de París.

Us podeu imaginar que els nombrosos passatges construïts en els primers anys dels vuit-cents, quedaven justificats per fer compatible la vida social i d’oci, amb la gran adversitat de les condicions climàtiques de la ciutat.

Hi ha galeries per molts indrets de París, algunes millor mantingudes que altres, en qualsevol cas us podeu fer perfecta idea de l’entorn de passeig que tenien els veïns i veïnes de l’època. A Barcelona, les Galeries Maldà, construïdes després de la guerra civil, van voler ser el nostre particular remake.

Bé nois, són quarts d’onze del matí i aquest tros de la ruta ha d’acabar cap a les dotze. Així que mans a la butxaca i caminar tranquil. Comencem pel Verdeau :

En definitiva, la proposta que us faig és la de caminar sense presses i en un continu de passatges coberts que van canviant de nom segons el seu moment i projecte de construcció. Només cal que aneu seguint a baix, i de tant en tant, tot arribant a un carrer perpendicular, sortir a la superfície i travessar el carrer buscant  la següent entrada. Només haureu de seguir el tram més recte que veieu en  l’esquema inferior. Així, comenceu a Verdeau i finalitzeu a Vivienne  (sortiu quan veieu en el plànol un senyal que correspon a l’estació de metro “Bourse”)

Es tracta d’un passeig al llarg d’un entorn romàntic, un punt decadent i encara ple de racons meravellosos. Podreu anar badant tot el passeig, però aquí trobareu, des de la millor botiga de cases de nines de París, a el famós gravador  Stern. En aquella època, ningú era algú si no es feia imprimir les seves expressions socials a Stern. Malauradament, més enllà dels aparadors no trobareu res, des de fa uns sis anys és un famós restaurant. En dono fe

Meravelloses botigues de joguines i cases de nines es barregen amb infinitat d’artesans o d’antiquaris del món del cinema.

Acabem la nostra tourné coberta, són aproximadament les dotze. Encara queda feina.

Tal  com us deia, són les dotze i jo crec que tenim un hora de temps abans de dirigir-nos a dinar. En cas que us haguéssiu demorat en les galeries, i ara fossin prop de les 13h podeu excloure la següent opció i dirigir-vos directament a dinar. Però anem a pams.

A uns cinc minuts de la sortida de Vivienne, teniu la Rue Richelieu 58. És  l’entrada de la Biblioteca Nacional (emplaçament Richelieu). Es tracta d’una meravella que farà uns cinc anys van reformar i que, casualment, vaig tenir l’encert de visitar poques setmanes després de la seva inauguració. Brutal!

La Sala de lectura general és de les que tallen la respiració i, fins i tot, l’observació de les sales reservades a investigadors, semblen de ciència ficció.

Ja sortim de la biblioteca, hem d’anar a dinar.  Dirigirem els nostres passos en direcció Les Halles (els antics mercats centrals de París i reformats pel nostre Ricardo Bofill). Per arribar al restaurant, caldrà demanar per la rue Etienne Marcel,  i girar segons surts de la biblioteca a l’esquerra. Caminem vuit cents metres i ens creuarà la Rue Montmatre. Tot just trencant per Montmatre arribarem a un establiment mític i imperdible:  Le cochón a l’oreille. Aquesta taverna és el que ells anomenen un “Vrai Zinc”.

Probablement haureu sentit que a França identifiquen els llocs de menjar de  múltiples i diferents formes . No m’estendré, però ja sabeu que tenim des de Brasseries a Chez, passant per Bistrots i Restaurants. Doncs bé, les tavernes solen entendre’s com a Bistrots (paraula cosaca que vol dir: ràpid!), però hi ha un grup selecte de tavernes Zincs (al·ludeixen a què encara tenen les barres del bar recobertes amb planxes de zinc). El que jo us recomano, és una meravella de Zinc. Si està ple, espereu, hi ha una rotació bastant ràpida.

I amb això, arribem a la meitat del nostre passeig. És hora de dinar.  Descanseu i recupereu forces. Que vagi de gust! Tornem de seguida.