PARÍS, UN PASSEIG DIFERENT (I)

Qui més qui menys, ha tingut ocasió de conèixer París, i els que no ho han fet, de ben segur tenen tanta informació que ve a ser com si ja ho haguessin fet. Així doncs, encetar a hores d’ara la pel·lícula d’un article que vingui a aconsellar-vos una tournée per la capital francesa, podria ser tot, menys original. En qualsevol cas, intentarem arriscar i dibuixar-vos un passeig que us entretingui, a ser possible sigui un xic diferent i a més, i de forma complementària, pugui despertar algun interès intel·lectual. Si ho aconseguim: Bingo! Comencem:

Una precisió prèvia seria dir-vos que si no coneixeu París, aquest no és precisament el passeig que heu de fer. Òbviament la Tour Eiffel, Trocadero, els Invalids, Sacre Coeur, el Panteó, Champs Elisées, Vendome, Tulleries, Notre Dame.. etc etc, s’han de veure i, s’han de veure primer. Ara bé, si ho teniu vist o, si teniu prou temps com per venir de gust transformar-vos en flâneurs, llavors proveu el passeig que dona raó de ser a aquest post.

Bé, res més, aquí us deixo amb un itinerari que requereix poca càmera de fotos, poca motxilla, i si, pel contrari, els ulls ben oberts i, una cosa important, el “puntet” d’atreviment i confiança  que significa caminar per la ciutat com si fóssiu un més dels seus habitants. Aquí, del que tractarem és de fer poc el turista.

El Passeig (1ª part)

Farem veure que són les vuit del matí i que arrenquem des de la Place de l’Odeón. La Place de l’Odeón diríem que és la ròtula que enganxa el barri llatí (cinquième) amb Saint Germain (sixième). Us indico aquest punt i us situo  a l’entrada de l’estació de metro de l’Odeón. L’estació està situada en una de les voreres del bulevard Saint Germain, concretament la vorera sud.

SI obriu el plànol de París mirant la vorera nord del bulevard, ja estareu orientats: si travesséssiu el bulevard cap a la vorera nord i continuéssiu en aquesta direcció, trobaríeu el Sena, el Louvre, Montmatre i, dalt de tot, Sacre Coeur.

Al sud, a la vostra esquena,  trobaríeu els jardins de Luxemburg, Montparnasse i la sortida cap a Barcelona. A la vostra esquerra mirant al nord, estaríeu senyalant a l’oest, i per allà teniu la brasserie Lipp, les Deux Magots, els Invalids, els Camps de Mart,  la Tour Eiffel. Finalment, si giréssiu  a l’est, seguint la direcció dels cotxes del bulevard (foto), trobaríeu la Facultat de Medicina, La Sorbona, el Panteó i la Gare d’Austerlitz.

Situats ? Més o menys ? Bé, caminem cap el nord.

Si mireu la foto, la vorera de l’esquerra és la nord. Aquesta d’aquí, la sud. Si seguíssiu la direcció del carrer, aniríeu cap a l’est

Ah!,ah! un moment si us plau. Ja em perdonareu començar d’aquesta manera, però tot i no ser dins el nostre itinerari, estem tan a prop, que em sabria greu no comentar-ho. Des d’aquest mateix punt on esteu, uns dos-cents  metres a l’est, estaríeu al davant de la Facultat de Medecina de l’Université de París. Visitar el museu d’Història de la Medicina, no té preu. Avui “no toca”, però apunteu-vos-ho  per un altra ocasió, ara, “en marche”.

Com us deia, ens dirigim al nord, cap al Sena, i això ens permetrà travessar el barri de Saint Germain. El barri de Saint Germain està ple de galeries d’art, antiquaris, mítics cafès, encara algunes caves de jazz, i uns edificis i placetes plenes de glamour i encant. Tant per l’Adela, com per mi, no hi ha un altre barri a París com aquest.

Be, estem a l’Odeón, travessem el boulevard Sain Germain i tenim, just al davant la rue Mazarine, agafem-la. Deixarem a la dreta el famós restaurant Le Procope, el més antic de París i que presumeix d’haver donat de menjar a tots els protagonistes d’aquella època revolucionària. Al tanto! arribem a un dels racons mítics del barri, es tracta de la rue de Buci. Hem de girar a l’esquerra per després agafar la rue du Seine una mica més al davant. Pujant la rue du Seine, a uns dos-cents metres  us trobareu amb La Palette, un lloc emblemàtic on podreu esmorzar i gaudir d’aquest meravellós i mític cafè. Guaiteu tots els detalls de l’interior, us valdrà la pena.

Sortim de La Palette a l’esquerra per trobar la rue Guénégaud  i al final, el riu.

Ja hem sortit al riu i tenim el Pont Neuf al davant. Hem de travessar per aquí. Una meravella. Es tracta del pont més antic de París.

Aqui us ensenyo el pont construït al segle XVI i us preciso que hem de travessar, de moment, el seu primer tram. Tot just per arribar a la punteta de l’Île de la Cité.

Guaiteu la foto de la dreta on veureu el pont embolicat per Christo al 1985, època brillant de la cultura francesa amb Jack Lang al capdavant.

Us deia de travessar només un primer tram doncs això ens permet trobar una de les placetes “plus belles” de París, la Place Dauphine. En  un dels edificis d’aquest racó mític de París vivia Ives Montand i qui sap si, amb Marilin Monroe, no  seien a fumar un cigarret en els bancs del preciós jardí triangular de la plaça. M’agrada pensar-ho.

Sens dubte, és una de les joietes de la ciutat. Una placeta barroca, perfectament endreçada i que respira  charme i serenor a parts iguals.  Un racó parisien  inigualable i poc transitat pels forasters.

Ah! Si passéssiu per aquí en un altre moment, i a un altre hora, sapigueu que a l’entrada de la placeta, venint del pont,  hi ha la vella taberna Henry IV, en la que pots gaudir d’un bordeaux i una tapeta de fromage que no se’l salta un gitano.

Una nota d’erudició macarrònica diria que aquesta plaça va ser ordenada construir per Enric IV de França (el bon rei).

Vinga, ja és hora de travessar el segon tram del pont i arribar a l’estació de metro del mateix nom: Pont Neuf. La intenció és agafar la línia 7 i arribar a Le Pelletier en direcció a La Courneuve,

La sortida de l’estació de Le Pelletier queda a la Rue Lafayette.

A molts pocs metres de la sortida trobareu el carrer Faubourg Montmatre i, malgrat que els cotxes van de pujada, nosaltres anirem a baix. És més fàcil, no?

Seguiu el Faubourg a baix fins a la Rue de Provence i allà trobareu un altre dels imperdibles de Paris: A la Mère de Famille, el chocolatier més antic de París. Quins aparadors! Ah!, aneu fixant-vos en la quantitat de façanes mantingudes amb aspectes originals. Les modernitats, enteses com l’enderroc d’antigalles i construcció d’edificis nous i lluents d’acer i vidre, allà, no ho han entès mai.

Tot just sortint del chocolatier, teniu l’entrada del passage Verdeau. Arribem a la justificació central de la ruta: un passeig pel segle XIX a través dels passatges i les galeries cobertes de París.

Us podeu imaginar que els nombrosos passatges construïts en els primers anys dels vuit-cents, quedaven justificats per fer compatible la vida social i d’oci, amb la gran adversitat de les condicions climàtiques de la ciutat.

Hi ha galeries per molts indrets de París, algunes millor mantingudes que altres, en qualsevol cas us podeu fer perfecta idea de l’entorn de passeig que tenien els veïns i veïnes de l’època. A Barcelona, les Galeries Maldà, construïdes després de la guerra civil, van voler ser el nostre particular remake.

Bé nois, són quarts d’onze del matí i aquest tros de la ruta ha d’acabar cap a les dotze. Així que mans a la butxaca i caminar tranquil. Comencem pel Verdeau :

En definitiva, la proposta que us faig és la de caminar sense presses i en un continu de passatges coberts que van canviant de nom segons el seu moment i projecte de construcció. Només cal que aneu seguint a baix, i de tant en tant, tot arribant a un carrer perpendicular, sortir a la superfície i travessar el carrer buscant  la següent entrada. Només haureu de seguir el tram més recte que veieu en  l’esquema inferior. Així, comenceu a Verdeau i finalitzeu a Vivienne  (sortiu quan veieu en el plànol un senyal que correspon a l’estació de metro “Bourse”)

Recorregut: Verdeau; Jouffroy; Panoramas i Vivienne

Es tracta d’un passeig al llarg d’un entorn romàntic, un punt decadent i encara ple de racons meravellosos. Podreu anar badant tot el passeig, però aquí trobareu, des de la millor botiga de cases de nines de París, a el famós gravador  Stern. En aquella època, ningú era algú si no es feia imprimir les seves expressions socials a Stern. Malauradament, més enllà dels aparadors no trobareu res, des de fa uns sis anys és un famós restaurant. En dono fe

Meravelloses botigues de joguines i cases de nines es barregen amb infinitat d’artesans o d’antiquaris del món del cinema.

Tot arribant a Vivienne, es constata que estem al costat de barris de més alta consideració i per tant les galeries i passatges també tenen altre presentació.

Aquí, a fi que us situeu, estem al costat del Palau reial, i a prop de la Òpera Granier .

Epiceries i licoreries com Legrand no en trobareu fàcilment  i, qui  vulgui tenir la temptació de provar-se uns Louboutin, si us plau, m’ho faci saber, augmentarà exponencialment la meva admiració cap a ella.

Acabem la nostra tourné coberta, són aproximadament les dotze. Encara queda feina.

Tal  com us deia, són les dotze i jo crec que tenim un hora de temps abans de dirigir-nos a dinar. En cas que us haguéssiu demorat en les galeries, i ara fossin prop de les 13h podeu excloure la següent opció i dirigir-vos directament a dinar. Però anem a pams.

A uns cinc minuts de la sortida de Vivienne, teniu la Rue Richelieu 58. És  l’entrada de la Biblioteca Nacional (emplaçament Richelieu). Es tracta d’una meravella que farà uns cinc anys van reformar i que, casualment, vaig tenir l’encert de visitar poques setmanes després de la seva inauguració. Brutal!

La Sala de lectura general és de les que tallen la respiració i, fins i tot, l’observació de les sales reservades a investigadors, semblen de ciència ficció.

Ja sortim de la biblioteca, hem d’anar a dinar.  Dirigirem els nostres passos en direcció Les Halles (els antics mercats centrals de París i reformats pel nostre Ricardo Bofill). Per arribar al restaurant, caldrà demanar per la rue Etienne Marcel,  i girar segons surts de la biblioteca a l’esquerra. Caminem vuit cents metres i ens creuarà la Rue Montmatre. Tot just trencant per Montmatre arribarem a un establiment mític i imperdible:  Le cochón a l’oreille. Aquesta taverna és el que ells anomenen un “Vrai Zinc”.

Probablement haureu sentit que a França identifiquen els llocs de menjar de  múltiples i diferents formes . No m’estendré, però ja sabeu que tenim des de Brasseries a Chez, passant per Bistrots i Restaurants. Doncs bé, les tavernes solen entendre’s com a Bistrots (paraula cosaca que vol dir: ràpid!), però hi ha un grup selecte de tavernes Zincs (al·ludeixen a què encara tenen les barres del bar recobertes amb planxes de zinc). El que jo us recomano, és una meravella de Zinc. Si està ple, espereu, hi ha una rotació bastant ràpida.

I amb això, arribem a la meitat del nostre passeig. És hora de dinar.  Descanseu i recupereu forces. Que vagi de gust! Tornem de seguida.

Le Cochon a L’Oreille. 15. Rue Montmatre

Manel Serrano
Últimas entradas de Manel Serrano (ver todo)

Manel Serrano

Metge i empresari. Quasi jubilat. És un amant de la conversa, l'art, la literatura i la història. Mitòman i hedonista clàssic, embogeix per París, el bon menjar i el bon beure.

12 comentarios en «PARÍS, UN PASSEIG DIFERENT (I)»

  • el sábado, 26 de diciembre de 2020 a las 11:46 am
    Enlace permanente

    Un passeig fantàstic, Manel. Sense sortir de casa, gracies a la teva extraordinària narració, he tornat a sentir la fascinació de Paris que em va encisar per sempre quan amb 18 anys hi vaig viatjar per primera vegada amb la Jose i la Marián. La veritat es que ara que no podem viatjar s’agraeix molt. Seria fabulós projectar una escapada tot el grup i que tu ens fessis de guia. Només cal que ens ho proposem i estiguem vacunats, no us sembla?

    Respuesta
  • el sábado, 26 de diciembre de 2020 a las 6:51 pm
    Enlace permanente

    Manel, una descripción completa y sugerente para pasar el día haciendo exactamente lo que nos dices. Creo que ha sido una buena idea sugerirnos un paseo que no tiene como objetivo los atractivos turísticos, sino todo lo contrario, los atractivos que seguramente seducen a los propios parisinos.
    Te aseguro que cuando tenga ocasión de estar en París, haré el recorrido al pie de la letra, por supuesto tomándome un café y un croissant en La Palette y comiendo en Le Cochon a L’Oreille.
    Por la tarde, hasta el próximo sábado, no sé exactamente qué haré…, así que quedo expectante..
    Un abrazo

    Respuesta
  • el domingo, 27 de diciembre de 2020 a las 1:34 am
    Enlace permanente

    Oh Manel!!! Quina passejada tan meravellosa…! Jo també m’apunto com la Cinta a fer-la, guiats per tú i escoltant les teves indicacions que avui ens dones per escrit. Està clar que ets un enamorat i un EXPERT en Paris i que coneixes, segurament millor que els propis francesos, tots els recons que s’han de veure i gaudir…. Repeteixo! Jo m’apunto algun dia a una bona passejada per Paris de la teva ma.
    Una abraçada (tot esperant la segona part)!
    Petons
    Cris

    Respuesta
  • el domingo, 27 de diciembre de 2020 a las 5:25 pm
    Enlace permanente

    Que paseo tan maravilloso!!
    He viajado a Paris en varias ocasiones, creo que he estado 4 veces, y siempre me han quedado ganas de volver.
    Nunca he dejado de pasear por “le quartier latin”, por sus callejuelas, escaparates de restaurantes griegos con sus “pinchitos” de gambotes y su música en directo.
    Para mí es una ciudad mágica y no me importaría vivir en ella, recorrer sus calles como has hecho tu narrando ese paseo hace tener más ganas todavía de respirar ese aire fresco que París siempre te da.
    Como sugieren más arriba, no sería mala idea un paseo real de tu mano cuando la ocasión lo permita.

    Respuesta
  • el domingo, 27 de diciembre de 2020 a las 7:35 pm
    Enlace permanente

    A pesar de mi fama de afrancesado conozco mal París. Las típicas visitas y poco más. Como sabes, no me sedujo irremediablemente a primera vista seguramente porque espera la oportunidad de que seas tú la que me la enseñes. Hoy ya la conozco y me aproximo un poco más a “tu/vuestra París”

    Respuesta
  • el domingo, 27 de diciembre de 2020 a las 7:47 pm
    Enlace permanente

    Manel leyéndote me han entrado unas ganas enormes de conocer esas calles que no supe encontrar cuando fuimos. Me perdería horas buscando esos escaparates que aquí no hemos sabido conservar y que te embocan a un pasado glorioso de una ciudad mágica. Gracias por el paseo que he realizado esta tarde contigo y Adela que se que está también en París.

    Respuesta
  • el domingo, 27 de diciembre de 2020 a las 10:12 pm
    Enlace permanente

    Manel confesso que jo no conec París!
    Fa molts anys viatjant amb cotxe de Bilbao a Amsterdam, al voltant de París em vaig fer un galimaties amb les “Portes” i vàrem acabar veient la Torre Eiffel de bastant a prop, abans de trobar una sortida de la “ciutat llum”. Ja em diràs!
    Per a mi és un dels viatges eternament pendents i no és perquè no m’atraguí si no per què sempre he pensat que m’agradaria que un local o un “connaisseur” em guies pels seus famosos barris i carrers.
    Tu ho tens tot: ets un bon amic, un “connaisseur”, i tan o més “flâneur” i “gourmet” que jo. Així que quan hi anem?
    Merci beaucoup mon ami
    (PD: ronco bastant, l´hotel hauria de ser bo i tindre parets gruixudes)

    Respuesta
  • el lunes, 28 de diciembre de 2020 a las 11:36 am
    Enlace permanente

    Amics i amigues, me’n alegro que hagueu pogut compartir aquest trosset de passeig amb mi. “En vivo y en directo” com és obvi, encara resulta més atractiu.
    De ben segur, tot i que París no ens ho posaria fàcil, seria fenomenal poder compartir una sortida col·lectiva a la capital francesa. Dic que no ens ho posaria fàcil doncs sempre és difícil fer reserves per més de quatre o sis i a més. tot i que han millorat, els francesos no tenen, ni de bon tros, el caràcter amable i servicial del que gaudim per aquests indrets.
    Vaig tenir la sort d’anar dues vegades a l’any durant un bon grapat d’anys i la gaudeixo cada cop que hi torno.
    Tant si tornéssiu a París o, com el cas d’en Pere, si anéssiu per primera vegada, em permeto dos comentaris: El primer és que més val tres dies sense mirar gaire la butxaca, que una setmana justets.
    El segon és que França, i més concretament París, no requereix de gaires coses per deixar amb la boca oberta al visitant. Això fa que no cuidin gaire alguns detalls que són rellevants pel turisme i, màxim si aquest ja és de certa edat. Estic pensant en els hotels. Ja se que són caríssims, però procureu-vos consell abans d’escollir allotjament. Abans no en fèiem cas d’aquestes coses, però passant el temps, una bona habitació, una còmoda banyera i un bon llit són absolutament necessaris i recomanables.
    Petons.

    pd. dissabte continuem

    Manel

    Respuesta
  • el martes, 29 de diciembre de 2020 a las 6:03 pm
    Enlace permanente

    Manel me ha gustado mucho tu paseo , soy una gran amante de Paris , he ido como 7 veces .He recorrido mucho la ciudad, lo turistico y lo que no lo es. Este paseo hay lugares conocidos y otros que desconozco, cuando vuelva intentare recorrerlos.Por unos momentos he vuelto a Paris…
    Gracias por compartir tus vivencias

    Respuesta
  • el martes, 29 de diciembre de 2020 a las 6:51 pm
    Enlace permanente

    Gràcies pel comentari, Àngels. Me’n alegro de la teva filia per París. Com deia un amic meu, París posa de bon humor. Jo així m’ho prenc quan planifico les meves visites. Fa pocs dies anul·làvem el nostre viatge d’hivern (és la època que més ens agrada).
    En fi, si esperes uns dies, podràs continuar el passeig que proposo i, de ben segur, trobaràs espais molt més coneguts.
    Petons
    Manel

    Respuesta
  • el jueves, 31 de diciembre de 2020 a las 7:23 pm
    Enlace permanente

    Manel, fantàstica visita a París. Aquesta ciutat te aixó: sempre descobreixes racons insòlits i elegants. M’han agafat moltes ganes de tornar-hi. Per cert, he hagut de tirar de google per saber qué eren les Louboutin. No podia creure que fos una cosa de menjar que no coneixia. La recerca m’ha tranquilitzat.

    Respuesta
    • el viernes, 1 de enero de 2021 a las 5:29 pm
      Enlace permanente

      Hola Lluís,
      Gràcies pel teu comentari. Les Louboutin s’haguéssin entès molt més si no se’ns hagués passat la inclusió d’una foto de la botiga Christian Louboutin en una de les galeries.
      Bé, en qualsevol cas, es tracta d’una marca de sabates mítica pels seus tacons infinits i per les seves soles vermelles. S’han de veure!

      Respuesta

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *