Nadal: El Pessebre muntanyenc
Pessebre, o millor “pesebre”, és una paraula derivada del llatí, que fa referència al corral o estable per als animals. Fer el pessebre és un dels costums més arrelades al món cristià, representant el naixement de Jesús.
Tot i que les dades ballen una mica en funció de la font històrica consultada, el pessebre més antic que es coneix data del segle III després de Crist, ubicat al monestir alemany de Füsen.
No obstant això, es considera que el primer pessebre va ser creat per Sant Francesc d´Assis el 1223, i va ser un pessebre vivent.
A Catalunya es coneix des del 1300 per la influència franciscana. Va anar evolucionant i entrant en totes les capes socials, arrivant el 1786 en què Barcelona iniciar la primera Fira de Santa LLùcia.
El 1863 hi havia tot un gran moviment associatiu que va portar a la fundació de l’Associació de Pessebristes de Barcelona, sent la primera que es coneix d’aquest àmbit, i tenint una gran influència a tota Europa.
A més, el pessebre català té una figura pròpia, el caganer, amb el seu origen en aquest mateix segle XVIII.
A Catalunya el pessebre tradicional es construeix amb la molsa i el suro com a elements principals. Les seves figures acostumen a ser de fang, tot i que en el temps han anat evolucionant a altres materials.
No hi pot faltar: El Portal amb la figura del Nen Jesús, la Verge Maria, Sant Josep, la mula i el bou. Es poden afegir altres, com l´Àngel Sant Gabriel, els pastors, el caganer, els Reis Mags, el pou, la bugadera… Totes elles simbolitzant escenes i costums de l´època.
“El Pessebre” també és un oratori amb música de Pau Casals i lletra de Joan Alavedra, creat el 1944 en una atmosfera i en un caràcter català. Tema de pau, de puresa de sentiments, de fe i d’esperança, pensant que d’aquesta mateixa puresa en sorgirà la grandiositat de l’esperit.
Des de fa molts anys, Catalunya manté la tradició nadalenca de pujar i instal·lar un pessebre a muntanyes emblemàtiques del país, així com a altres indrets del territori: turons, coves, serres, avencs, ermites… Són ben conegudes les pujades del pessebre a Montserrat, Pedraforca, Pica d´Estats, Puigmal, Montseny, Montsant, La Mola…
La pujada del pessebre per part d’entitats excursionistes, esplais, agrupaments, colles, amics, constitueix tot un esdeveniment festiu reunint a tots els amants de la muntanya i de l´excurssionisme.
Alguns d’aquests pessebres són molt singulars, mostrant un gran originalitat en la seva realització, fets de tal manera que puguin, si és el cas, mantenir-se al cim resistint les dures condicions climatològiques a la que estaran sotmesos.
Passats els dies de Nadal, alguns pessebres es van a buscar i són guardats, altres es queden definitivament a la muntanya.
El pessebre, representació de caràcter religiós, manté també una tradició cultural ben arrelada en tots el estaments socials, despertant sempre l’estima i l´admiració de tothom.
A l’entorn màgic de la muntanya, encara és més espiritual.
Oratori : “ El Pessebre “.
Part 1: “L´estel”.
L´estel esclata / de llum de plata. // Blava celístia / vesteix la nit. // El dolç ensomni / dorm la natura extasiada / per l´infinit. // Ni el vent sospira / ni l´aigua canta / i l´au nocturna / calla el seu crit /…
Bon Nadal !
Autor: Pere S.
"Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences. Has d'arribar-hi, és el teu destí.."
- Viatge a la Festa del Cavall. “Jaleos” vi tradició. - sábado, 11 de marzo de 2023
- Nadal: El Pessebre muntanyenc - sábado, 24 de diciembre de 2022
- TABARCA: illa dels poetes - sábado, 10 de diciembre de 2022
Entranyable i original article. Tots els que en algun moment hem participat d’aquesta bonica tradició, ens sentim identificats amb aquesta màgia que descrius.
Hola Pere ,interesante artículo sobre la tradición del pesebre,has iluminado nuestras mentes incultas, es de agradecer. En la excursión a Prades vimos en varios lugares pesebres de excursionistas, Covalente d’en Pere, la roca d’en Gringo, y puede que en algún otro lugar que quizás no vi .Yo había ido con el colegio a llevar el pesebre a la montaña, en aquellos tiempos que aún hacía mucho frío, que tiempos…..Gracias por tu articulo
No he vist mai un pesebre a la muntanya, així és que m agradat conèixer aquesta tradició. L’oratori encantador. Gràcies Pere. Una abraçada.
Gracias Pere, me encanta esta mezcla “viaje/otros contenidos” con los que nos deleitas últimamente.
Historia, montañismo, Pesebre y Coral (espléndida por cierto), crean una lectura perfecta.
Feliz viaje y, sobre todo, muy feliz año.
Un fuerte abrazo
Encara que a hores d’ara em considero un agnòstic recalcitrant, que fuig de certes tradicions lligades amb la religió, no deixo de recordar amb molt afecte i emoció els pessebres de la meva infància. Pessebres amb figuretes, molsa, suro, riu de plata, caganer i reis mags sobre camells… avançant guiats per l’estel cap al lluminós naixement.
Ho fèiem amb moltíssima il·lusió.
I els senzills pessebres muntanyencs tenen un plus especial d’encant. Ho reconec.
Tant de bo aquest any, a tots, ens guiï un bon estel!
Curiosa i entranyable costum la dels pessebres muntanyencs. Un altre nou coneixement al sac.
Si senyor!
Manel