MR. MARSHALL, UNA DARRERA OPORTUNITAT.

Print Friendly, PDF & Email

Os recibimos americanos con alegría
Olé mi madre, olé mi suegra y olé mi tía
Americanos, vienen a españa gordos y sanos
Olé mi madre, olé mi suegra y olé mi tía.

Qui no recorda la immortal pel·lícula de Berlanga: “Bienvenido Mr. Marshall”. Aquella àcida i memorable sàtira de l’Espanya dels cinquanta que, com la resta d’Europa, somiava que els americans deixessin uns quants dels milions que havien de servir per a la reconstrucció del continent i també, per què no dir-ho, per construir una barrera impermeable front l’avanç del comunisme soviètic.

La pel·lícula guarda, malgrat la comicitat del gran Pepe Isbert, l’amargor i la tragèdia de veure com la comitiva passava de llarg i no s’aturava en aquell poble representatiu d’una terra erma.

Des de fa uns quants mesos, qui més, qui menys, haurà sentit a parlar dels fons “Next Generation”, un fons econòmic de lliure disposició que Europa posa a disposició dels països sense cap cost. Ah!, això si,  s’hauran d’observar algunes reformes d’obligat acompliment. (Ja sabeu que hi ha un munt de països que no se’n refien d’Espanya)

En 1948, Estats Units, va posar a disposició d’Europa un total de 12.000 milions de dòlars que van permetre la modernització del gruix de països afectats per la Segona Guerra Mundial. Alguns, ho van realment aprofitar, com sabeu, no va poder ser el cas d’una Espanya castigada pel seu alineament amb els règims perdedors de la Segona Guerra.

Europa ha reaccionat davant de la catàstrofe COVID i, alhora, ha volgut afrontar la gran crisi climàtica que se’ns vé al damunt i que, de forma conjunta, suposen una amenaça sòcioeconòmica més gran que la que va significar el conflicte bèl·lic europeu.

Per que us feu una idea de la magnitud de l’impacte que se’ns ve al damunt i que justifiquen els Next Generation, us donaré unes xifres de referència. Parlen per si mateixes:

Espanya té via lliure per disposar de dues quantitats:

Per un costat, fins a 70.000 milions d’euros a fons perdut. Aquesta quantitat ha de ser invertida en projectes transformadors i que afrontin centralment els requeriments d’unes noves fonts d’energies netes i projectes per una societat més competitiva i sostenible.

Aquesta xifra vindria a suposar el volum d’inversió que ha fet Espanya en els darrers 14 o 15 anys a càrrec dels seus pressupostos. És a dir, Espanya inverteix cada any (ull!, dic invertir, no gastar) entre 7 i 9000 milions d’euros. Òbviament uns diners que hem d’anar al banc a demanar i sobre els que ens cobren interessos. Ara, ens venen gratis vuit o deu vegades aquesta quantitat.

Per un altre costat, Espanya podrà demanar fins a 70.000 milions més en concepte de préstec a retornar i, aquests si, amb una certa taxa d’interessos.

Se suposa que Espanya no utilitzarà, com si faran altres països, aquesta línia extraordinària de crèdit. I per què?

Doncs per què és tant el seu deute actual acumulat (1,3 bilions d’euros), que ni atorgada, aquesta línia de crèdit, a un interès baixíssim, Espanya faria bé en no tocar-la. És una pena però és així. Penseu que Espanya paga d’interessos anuals pel seu deute uns 35.000 milions d’euros, és a dir, la meitat de la gran pluja de milions que el Next Generation suposa. I això, any rere any. Sembla increïble, oi?

“Y yo como alcalde vuestro que soy, os debò una explicación, y esa explicación os la voy a pagar…..” Gran Pepe Isbert preparant la benvinguda des del balcó de Villar del Río. Marshall va passar de llarg, Next Generation no, es quedarà aquí, amb nosaltres. Potser no seria una tonteria disposar-nos amb la mateixa energia que aquell vell alcalde i no desaprofitar una oportunitat que, com a generació, serà la darrera que podrem viure.

Manel Serrano
Últimas entradas de Manel Serrano (ver todo)

Manel Serrano

Metge i empresari. Quasi jubilat. És un amant de la conversa, l'art, la literatura i la història. Mitòman i hedonista clàssic, embogeix per París, el bon menjar i el bon beure.

6 comentarios en «MR. MARSHALL, UNA DARRERA OPORTUNITAT.»

  • el domingo, 16 de mayo de 2021 a las 9:06 am
    Enlace permanente

    Agredolça…i com sempre molt ben exposada i argumentada la teva editorial, Manel…
    Tan de bo es podés controlar el malbaratament dels recurssos i reconduïr-los cap a inverssions rendibles per a tothom…Potser fora interessant auditar més tot.
    Gràcies pel teu clar anàlisi!!!
    Petons
    Cris

    Respuesta
  • el domingo, 16 de mayo de 2021 a las 4:07 pm
    Enlace permanente

    Agredolça…i com sempre molt ben exposada i argumentada la teva editorial, Manel…
    Tan de bo es podés controlar el malbaratament dels recurssos i que aquests arribéssin a tothom, i promoure auditories de tot per a optimitzar el seu bon ús.
    Petons
    Cristina

    Respuesta
  • el domingo, 16 de mayo de 2021 a las 6:27 pm
    Enlace permanente

    Muy acertado Manel. Esperemos que los agujeros negros sólo sean una entidad astronómica situada a miles de años luz.

    Respuesta
  • el domingo, 16 de mayo de 2021 a las 8:40 pm
    Enlace permanente

    El problema del deute espanyol no té solució com molt bé apuntes. No es poden pagar 1,3 b€. La capacitat de producció d’excedents en aquest país és limitada. Crec que els que vivim a Barcelona Madrid o Bilbao no veiem la realitat espanyola. SI viatges per Andalusia, Extremadura o Galícia t’adones del fracàs de les polítiques de redistribució.

    Respuesta
  • el lunes, 17 de mayo de 2021 a las 6:35 pm
    Enlace permanente

    Esperemos que como bien dices, Manel, estos fondos sirvan para impulsar o al menos ayudar en la recuperación de esta tremenda crisis económica que se está viviendo. Habrá que aplicarse, eso es cierto, pero estoy seguro que así será.
    Por otra parte, que la deuda pública sea alta, tiene un gran coste en intereses, pero es un indicador de que ante épocas de crisis, los gobiernos son los que invierten. Pasa y está pasando así en todos los países ( como ejemplos, eeuu y Japón, con deudas gigantescas…). Antes de la crisis del 2008, nuestra deuda era del 35% del PIB. Con esa crisis, se llegó en 2014 al 100%. Del 2014 al 2019, se estabilizó….y hasta se redujo un poco, 95% en 2019. La COVID ha vuelto a castigar hasta ese 125 % que cerró 2020. Pero todo volverá a su cauce. Yo soy optimista.
    Interesante y oportuna la editorial para reflexionar sobre el tema.
    Un fuerte abrazo.

    Respuesta
  • el domingo, 23 de mayo de 2021 a las 10:25 pm
    Enlace permanente

    Gran exposició de temes que tant ens preocupen, Manel. Esperem anar tirant cap endavant sense deixar massa hipotecat el futur dels nens i joves d’aquest temps. Crec que el tema de les vacunes dona esperança d’una Europa mes integrada i que entre tots puguem aconseguir una societat millor per afrontar els nous reptes.
    Una abraçada.

    Respuesta

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *