L’ART, LA MALALTIA I LA MORT (4)
The Doctor
Luke Fildes 1891. Oil on Canvas (240×1,66m) . Tate Britain of London
M’agradaria presentar-vos una pintura icònica i alhora, jo crec que bastant desconeguda pel públic general i inclús, si m’apureu, pel nostre propi gremi mèdic. Vagi pel davant que un dels ignorants, abans de trobar la seva referència en un magnífic blog de pintura que freqüento, era jo.
La pintura al·ludida és The Doctor, de Luke Fildes (1887), i és un virtuós exemple d’allò que en altre moment anomenàvem Realismo Social.
Hi ha elements de context fonamentals per explicar la pintura que tenim al davant. Alguns d’aquests elements, els hem anat parlant en la descripció i anàlisis d’algun altre pintura. La darrera referència que donarem per la visualització del quadre ens aportarà una nota de novetat i curiositat.
Ens hem de tornar a situar en ple regnat de la Reina Victòria, el gran domini de l’imperi britànic, l’industrialisme i les seves conseqüències socials tan ben descrites en les novel·les de Dickens. Així, i tal com dèiem quan descrivíem alguna pintura de Goya, el Realisme Social era un dels corrents pictòriques dominants.
El Realisme Social freqüenta motius de costumisme entre els estrats populars de les poblacions i alhora, fa denúncia expressa de moltes de les misèries que el procés d’abandonament del camp i urbanització insalubre promou en les grans ciutats europees des de meitats del segle XIX.
Respecte a la tècnica pictòrica cal tenir sempre present el tractament de la llum, i en aquest context, Rembrandt és el gran mestre i referent per molts dels artistes que freqüenten aquest univers temàtic.
Finalment, i com a curiositat associada, hem de saber que el quadre que tenim al davant és, probablement, la pintura més representativa i utilitzada per simbolitzar l’exercici de la Medicina en la història contemporània. Es tracta d’un quadre d’estudi i és un homenatge que el mateix pintor, L. Fildes, atorga al món de la Medicina i més concretament, al Dr. Murray, metge de família que va atendre, fins al final, a un dels seus fills malalt i mort a causa de la tuberculosi.
El quadre que avui presentem, és encara símbol de moltes societats mèdiques i representació principal en molts actes associats a la Medicina de Familia i la Pediatría.
El quadre de Luke Fildes, és un monumental oli sobre canvas que està instal·lat a la Tate Britain de Londres. Les seves mesures són de 2,40×1,66m.
Respecte a la descripció de la pintura podem dir el següent:
L’artista representa un habitatge molt humil on, la imatge protagonista de la pintura es disposa en la part central del quadre, permetent la visualització d’una nena malalta i adormida sobre un improvisat bressol construït al d’amunt de dues cadires. La nena, sense donar motius de gravetat aparent, resta descansant sota l’observant i disposada mirada del metge. Ambdós, metge i nena malalta, queden il·luminats per la llum d’una bombeta situada a l’esquena del doctor.
L’habitació reflectida en el quadre, tot i que en gran part queda en una premeditada foscor per atorgar protagonisme exclusiu a la imatge central, permet visualitzar una tauleta on es recolza la llum i el que podria ser una tassa de cafè, o te, que la família de la nena ha preparat per a millor confort del metge protagonista. A la capçalera de la nena malalta, un banc de fusta fet servir per recolzar alguns estris que han pogut ser utilitzats per fer algun tipus d’ungüent.
Al fons, sota la penombra i a la vora d’una finestra, es deixen veure els pares de la criatura, ell, en situació expectant i recolzant una mà sobre l’esquena de la seva dona. La mare, fatigada per l’espera i confortada per la mà de l’home sobre la seva espatlla, amagant la cara entre els seus braços doblegats al damunt d’una segona tauleta i permetent veure, de forma insinuada, el que podria ser un detall floral sobre el repeu de la finestra.
El matrimoni queda subtilment il·luminat per una incipient llum d’albada, una llum que, de bon segur, l’artista ha expressat metafòricament davant l’esperança de recuperació de la nena.
Per acabar dient que el quadre, pintat a partir de blancs, grisos i ocres, presenta la imatge del metge preocupat i amatent a qualsevol reacció de la nena. La imatge d’un metge com a símbol de lluita contra la pobresa, la necessitat i l’exclusió. Un professional de la medicina vetllant damunt d’una son reparadora, una son tranquil·la que, finalment, serà preludi d’una victòria sobre la malaltia.
Manel
- IMMIGRACIÓ i VOX - sábado, 24 de junio de 2023
- DRET A l’OBLIT - sábado, 20 de mayo de 2023
- MOCIÓ DE CENSURA I COSES IMPORTANTS - sábado, 25 de marzo de 2023
Un quadre carregat de historia i de detalls pictòrics que magistralment ens descrius i ens fas gaudir. Llàstima que la medicina actual s’allunya d’aquesta imatge pausada, serena i entranyable per la presa pròpia de l’aglomeració. Com sempre, un plaer llegir-te. Gracies Manel.
Doncs sí Manel, jo, al igual que comenta la Cinta, gaudeixo molt dels teus escrits (també dels seus)…! Novament ens portes de la ma per a descobrir aquesta nova obra d’art, i ens acompanyes pels seus racons per a gaudir de cada detall, sempre combinant la cruesa de la situació amb el flaix de positivitat que permeti creure en una sortida positiva de la situació…
T’animo a seguir compartint tot el que vulguis del teu blog de pintura i aprofito per a enviarte una forta abraçada
Cristina
Els que hem pogut gaudir de la nostra pràctica professional fent visites a domicili, veiem aquest quadre amb ulls de comprensió i complicitat. Em continua agradant la pintura del realisme social i la medicina és molt a prop d’aquesta societat que pateix. Crec que parlar de medicina en aquesta web és necessari. A veure quan ens animem a obrir una secció.
No sé todavía como lo consigues, pero tienes en mí a un seguidor y admirador incondicional. Me encanta de lo que escribes y, sobre todo, como lo escribes. No pares, sigue sigue.
Un enorme abrazo, amigo
Manel altre cop el paseix dintre el cuadro de la teva ma ha sigut delicios.
Sis plau que n´hi hagi uns quants mes!!
Gracias Manel, una autor que no conocía y un cuadro que no había visto nunca. Seguro que es una fiel representación de la realidad de la medicina domiciliaria de la época. Te felicito especialmente por la descripción que haces del cuadro, es como si estuviésemos dentro de la habitación, compartiendo el dolor y el cansancio de los padres y la preocupación del médico observando a la nena dormida y sin duda esperando su recuperación.
Un abrazo.
Manel , un cuadre magnífic, però caldria apuntar en el teu comentari que aquest entorn, aquest escenari on es va pintar, va ser creat artificialment a l’estudi del propi artista per poguer captar millor la llum i realitzar millor el seu treball artístic.
No ès per treure-li valor a l’obra, però si que al parlar del Realisme Social, aquest detall crec que pot ser interessant pel espectador.
Bo és pensar veient l’escena , amb l’esperança de la curació, però estudiant l’actitud dels personatges representats i sabent que per la seva realització es va inspirar en el metge que va intentar curar al seu fill primigènit i que no ho va aconseguir, ja que va morir i, tenint en compte l’època, no antibiòtics , no vacunes, llavors crec que més aviat el cuadre ens mostra l’arribada del desenllaç final.
Voldria apuntar una curiositat interessant, referent al coneixement o no per part del món sanitari o les estructures que l’envolten.
Diuen que al 1949, fa ja 60 anys, l’American Medical Association (AMA) va utilitzar el cuadre “The Doctor “ en una campanya contra el propòsit del President d’USA Harry S. Truman de crear un servei públic de salut nacional .
Es van distribuir 65.000 pòsters i desenes de milers de fullets reproduint “The Doctor” amb l’eslògan “Mantinguem als polítics fora d’aquest quadre” ( “Keep Politics Out of this Picture”). Òbviament Truman no va aconseguir el seu propòsit.
Barack Obama protagonitza l’últim intent per el moment de crear un sistema públic de salut als Estats Units. Novament té davant a l’AMA.
Aquesta associació ha dit que les prestacions sanitàries han de ser realitzades a través de l’mercat privat, com fins ara.
EEUU, és l’únic país desenvolupat de el món que no té un sistema públic sanitari. Milions de ciutadans (25% de més de 305 milions) no tenen cobertura sanitària i per aquesta raó les taxes de vacunació i altres indicadors de salut, inclosa la mortalitat general i infantil constitueixen una vergonya per al país més poderós de l’món.
Amic, ja veus, un cuadre que segons a quines mans cau, la polèmica està servida.
Gràcies per portar-lo a la PUAWEB.
Gràcies a tots pels comentaris que heu fet al·ludint a aquest magnífic quadre. No sabeu com gaudeixo a l’hora de construir les entrades. Més enllà de les descripcions iconogràfiques, la veritat és que hi ha gent que en sap molt i et posa al davant del context i motivacions dels artistes que un, per suposat desconeix. Tinc al menys tres o quatre pintures que poden ser força interessants de presentar. Amb el vostre permís ho continuarem fent.
Pere, has fet referència a la utilització del quadre en el context socio-polític americà. Coneixia l’interessant puntualització que fas. Un dia podem discutir respecte a si sistema públic-sistema privat de prestació sanitària. No és fàcil ni senzill per més que aquí pensem que el nostre sistema és el millor i no sembli existir un altre. Només te cinquanta anys de vida.
Respecte a la utilització de models a l’hora de pintar, sigui realisme social, sigui retrat, sigui natura morta… és molt freqüent, de fet crec que en l’entrada dic que es una pintura d’estudi. En definitiva, no considero que posi en qüestió la definició i conceptualització del quadre.
El que te de màgic la pintura a partir del segle XVIII-XIX és la llibertat interpretativa de l’observador no introduït. Nena morint-se-nena curant-se, no sabria que dir-te.
Manel, molt bona descripció del quadre i de l´epoca en que va esser pintat. Quin es el blog al que fas referencia per consulta els quadres???. ara que no ens podem moure els podriem veure .
gracies una abraçada
Lourdes
Gràcies pels teus comentaris, Lourdes. Respecte a la teva sol·licitud et diré que vaig trobant coses en webs que no són exclusives de temes mèdics, però dos adreces que sempre visito són:
arteymedicina.com i franciscojaviertostado.com (aquesta darrera és molt entretinguda).
Petons