Entusiasme i serenor
Un dia seré mort i encara serà tarda en la pau dels camins, en els sembrats verdíssims, en els ocells i en l ́aire quietament amic...
Dimarts 12-10-21. “Wapp” del grup de Púas:
“Hola soy Carla, la hija de Ramón. Os escribo para deciros que mi padre ha fallecido esta madrugada, tranquilo y en casa.”
Estimat amic Ramón, rebre la noticia de la teva mort ens ha colpit, no per ser inesperada, ja que la mort és inherent a la vida i rebutjar-la seria negar-se a viure, sinó per la teva gran resiliència innata.
Un dia, en un dels teus “ wapps ”, vas escriure el que t’agradaria que fos el teu epitafi: “ resiliente nato.”
Un amic del grup, en aquests moments de commoció emocional, et va escriure: “ Eres el primer Púa que se va y … eso duele mucho.“
Hem d ́entendre que la mort, cada un de nosaltres, la vivim en funció de la nostra consciència, de com hem viscut, d ́on venim, de lo que hem llegit… és a dir, de la nostra concepció ontològica respecte a ella.
La mort és un element unificador de tota la humanitat. No apareix al morir, sinó que està present des de el naixement.
No hem tingut la possibilitat d ́aprofundir en saber quina era la teva concepció al respecte, degut a la distància, a les poques trobades possibles del grup, a aquest últim temps de pandèmia, però voldria pensar que per tu, la mort absoluta no existeix, només és el fenomen de temporalitat de la vida en la dimensió que coneixem. Morim biològicament, però existim eternament.
Unes paraules, també d ́un altre amic, et deien: ” Tant de bo hagis marxat per una estona i, tant de bo ens facis el favor d ́obrir la porta del record quan menys ho esperem.” Així en la memòria del record, et continuarem mantenint vinculat a la vida, a nosaltres.
Amic Soriano, com a mi m ́ha agradat sempre acostar-me a tu i ara recordar-te, et trobarem a faltar en molts moments, perquè un amic, un personatge com tu et definies: aristòcrata, àcrata, catòlic i monàrquic, no és fàcil de trobar.
Recordarem aquells anys de facultat, joves, forts, valents, on la teva vitalitat, la teva excentricitat i singularitat continuaran presents en els nostres pensaments.
Has continuat tot aquest últims temps experimentant la vida amb la mateixa il·lusió que quan et vàrem conèixer a la facultat, estudiant, escrivint, dibuixant i pintant…continuant sent fidel a la teva concepció vital d ́existència.
Aquesta personalitat teva, conglomerada com una roca resistent a les adversitats del temps, han fet de tu un exemple, un referent per a tots nosaltres de com afrontar la vida, de com viure la malaltia i, en definitiva, de com preparar-se per a morir.
Ens has il·lustrat en el més ́ ́gran entusiasme ́ ́ i en la més ́ ́envejable serenor ́ ́.
Digueu-me quin prodigi
fa la tarda tan dolça
i tan intensa alhora,
i a quin prat o quin núvol
he d ́adscriure el meu goig,
perquè em sé perdurable
en les coses que em volten,
i sé que algú, en el temps,
servarà el meu record.
Miquel Martí i Pol.
Amic Ramón, DEP.
Els teus amics Púas.
"Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences. Has d'arribar-hi, és el teu destí.."
- “Praga y Kafka con alma de muñeca” - sábado, 25 de noviembre de 2023
- Norge. Kirker og Domkirker. - sábado, 23 de septiembre de 2023
- “Trip to Nordkaap”. Norway. - sábado, 24 de junio de 2023
Pere, gràcies per aquest homenatge i reflexió que promous arrel la mort de l’amic. Realment aconsegueixes traslladar pau i serenor amb el teu escrit. De ben segur en Ramón tornaria a aixecar la copa sentint aquestes paraules.
Gràcies
Molt maco el teu pensament i reflexió sobre la marxa d’en Ramón… T’he de dir que la teva visió sobre la mort, tot i ser un fet dolorós, em transmet sempre sensació de pau.
Comparteixo la teva opinió sobre l’amic Ramón i les seves característiques d’entusiasme i serenor que li han permès de viure i gaudir -tot i les dificultats- fins el final.
Una abraçada
Cristina
Pere, realment el teu preciós i sentit escrit respira i ompli de serenor, tasca gens fàcil quan es parla de la mort i més la d’un amic. Llegint-te ens arriba l’entusiasme de Ramón i el teu afecte, queda enrere el punt i apart i s’obren pas els punts suspensius. Tenim sort de que el tu gran cor ens acompanyi el camí que ens quedi.
Gracies. Una abraçada.
¡Preciosa editorial, Pedro! Nadie como tú para enlazar términos, a primera vista contradictorios, y conjugarlos en todas sus facetas.
Los versos elegidos son el perfecto contrapunto para el recuerdo del amigo que nos ha dejado empezando el otoño, estación que, para mí, siempre ha sido de dulzura y nostalgia.
Muy emotivas reflexiones, Pere, sobre la vida y la muerte, pero sobre todo, aquí quedan para siempre tus evocaciones y recuerdos hacia la persona de nuestro amigo Ramón, que nos ha dado durante estos últimos años de su vida, un ejemplo de como convivir con la enfermedad y con la amenaza de la muerte, sin perder por ello el “entusiasme” i la “serenor”.
Me uno a tu homenaje. Gracias
Pere, gràcies. Has sabut posar en paraules reflexions i sentiments que tots nosaltres, com amics de Ramon, hem experimentat en aquests darrers dies, expressant, si, la trista i a la vegada serena emoció – com tu recalques i ell va saber transmetre’ns- que la seva sobtada marxa ens ha fet sentir.
Tots junts i cadascú, al costat de la seva estimada família i d’altres amics, servarem el seu record, la seva sempre entusiàstica presència entre nosaltres.
Gracias querido amigo por tu delicioso artículo in memoriam.
Inmejorable editorial!!
Poesía, filosofía, reflexiones antológicas, cariño y sensibilidad…¿alguien da más?
Queda para su eternidad tus palabras