TUNATECA BALFEGÓ

L’especialització de l’oferta gastronòmica en els restaurants, és habitual, però no ho és tan que sigui tant específica. Avui us vull presentar la Tunateca Balfegó dedicada a la tonyina i concretament a la tonyina mediterrània.

Balfegó és una empresa familiar nascuda i instal·lada a l’Ametlla de Mar, actualment amb uns 80 treballadors que factura uns 60 m/any, dedicada a la pesca i la comercialització de  la tonyina, que ha sabut aplicar la moderna aqüicultura en la espècie Blue Finn o tonyina vermella, la més apreciada. Per tancar el cercle, va inaugurar l’any 2017 un restaurant que fes visible el seu negoci i sobretot la seva manera de fer.

El restaurant ben situat en una cantonada de la Diagonal ofereix al entrar un aspecte imponent on el disseny marca també el seu protagonisme. El responsable del disseny é El Equipo Creativo, un equip d’arquitectes habitual en el disseny de restaurants (Tikets, Difrutar, Pakta, 41º). La sala exhibeix unes dimensions espectaculars, un sostre alt que permet apreciar perquè ha guanyat tants premis.

Nosaltres ens situem en un saló apartat, molt còmodes, on els mobles estil nòrdic ens ofereixen un  acolliment discretament fred.

Ja asseguts a taula la carta ens presenta dos tipus d’oferta, una molt japonesa en el tractament del peix i un altra més local. Evidentment el principal ingredient, però no l’únic,  és la tonyina en tots els seus talls: llom, ventresca, parpatana, clatell, galta. També podem gaudir de gambes, crancs i altres peixos. El tractament del peix és condimentat cru per poder gaudir de tot el seu sabor i textura, però també el cuinen de forma subtil perquè no perdi les seves propietats. Per tant, no és un restaurant per a qui no li agradi el peix cru.

Vàrem començar amb un nigiri d’akami la part més noble del llom, molt saborosa (no tinc foto). A la taula hi ha una targeta amb informació de la tonyina que menjarem: un imponent exemplar de 270 kg i de 234 cm de llargada, pescat en aigües de l’Ametlla el passat 13 d’octubre.

IMG 8763
Carpatxo de tonyina amb tàrtar de tomàquet, olivada, oli mediterrani i gelat de mostassa
IMG 8764
Bolets , saltats amb textures de ceba, suc de carn i tòfona.
IMG 8770
Ventresca amb reducció de carn trufada
puré de xirivia, tòfona de tardor i escalunyes glacejades
IMG 8769
Galta amb guisat de bolets, rovell d’ou ecològic, tòfona i nou

Vam acompanyar l’àpat d’un riesling, Veyder-Malberg Liebedich 2019, d’una bodega de Splitz (Austria), que treballa amb tècniques biodinàmiques, de to clar i fresc, molt aromàtic.

Amb un preu de 60 € per p. la Tunoteca Balfegó és un restaurant amb una oferta gastronòmica limitada per la seva dedicació a la tonyina, però molt cuidada, en un entorn còmode i elegant que dignifica l’oferta de la ciutat

*Imatge principal de EL EQUIPO CREATIVO

Lluís
Últimas entradas de Lluís (ver todo)

Lluís

Metge del Treball i aspirant a gastrònom. Acostumo a complicar-me la vida cuinant, des que als 6 anys vaig fer la meva primera truita a la francesa. Només hi ha una cosa que m'agrada mes que la cuina: la Medicina.

8 comentarios en «TUNATECA BALFEGÓ»

  • el sábado, 6 de noviembre de 2021 a las 12:01 pm
    Enlace permanente

    Delicada i cuidada presentació, Lluis, i com sempre tot molt suggerent. La llista de restaurants per quan vagi a Barcelona serà enorme. Aquí al Nord tenim el excel·lent bonito del cantàbric i es un plat que preparo sovint. Al llegir el teu article m’he adonat que he de cercar noves receptes.
    Gracies i una abraçada.

    Respuesta
  • el sábado, 6 de noviembre de 2021 a las 1:03 pm
    Enlace permanente

    Interessant proposta Lluís. El local sembla espectacular i la carta més variada del que es podia imaginar en un principi quan comentaves la seva especialització en tonyina.
    Com Cinta a Cantàbria, jo aquí també m’he acostumat a consumir tonyina i “bonito” amb més freqüència, i la veritat que també cada cop més crua.
    Al cap de poc d’arribar a Bilbao ja vaig aprendre que els tacs de tonyina del Marmitako s’hi afegien ja fora del foc.
    Aquí hi ha força gent, sobretot a l’ambient rural, que especeja’n i emboten la tonyina ells mateixos a casa (la conservada en oli), però el clàssic llom a la planxa o a la brasa, cada cop se serveix menys fet. I les varietats japoneses crues, imagino que com a Barcelona, apareixen cada cop més sovint a qualsevol carta, això si, amb diferents qualitats.
    Ara, s’ha de reconèixer que quan la tonyina és bona és fantàstica crua o mol poc feta.

    En fi Lluís, moltes gràcies, una presentació molt suggerent.
    I com també diu Cinta: un altre lloc a afegir a la llarga llista dels pendents a descobrir a Barcelona.

    (P.D.: amb el coulant i el tocinet de cel també he fet dentetes)

    Respuesta
  • el sábado, 6 de noviembre de 2021 a las 5:35 pm
    Enlace permanente

    Amic Lluís, que dir a la teva presentació…magnífica.👍👏
    No faré llista de les teves sugerències, lo que procuraré serà no perdre mai el teu contacte. Així sempre et podré trucar i saber de primera mà lo que es “cou” en el món de la restauració.
    Abraçades.

    Respuesta
  • el sábado, 6 de noviembre de 2021 a las 7:04 pm
    Enlace permanente

    Lluís, una molt oportuna entrada. A més, molt suggerent i vistosa. No trigaré gaire a seguir la teva recomanació.
    Ha estat ensenyar-li a l’Adela i, coincidir que te un encàrrec d’interiorisme per un nou local a Madrid, que tot s’ha alineat i justificat.
    Així que tindré ocasió de contrastar la teva presentació i, a més, gaudir d’una proposta gastronòmica que em resulta molt atractiva.
    Moltes gràcies

    Respuesta
  • el domingo, 7 de noviembre de 2021 a las 7:08 pm
    Enlace permanente

    Lo primero, Lluís, decirte que por la foto de portada de tu artículo, el local del restaurante que nos presentas, parece espectacular. Solo por eso quizá ya valga la pena ir, pero en mi caso te diré que el atún me encanta y que me has hecho un gran descubrimiento al que, seguro, tendré que acudir para descubrir personalmente esos sugerentes platos que nos has enseñado.
    Solo hacerte unos comentarios en relación al afamadísimo atún rojo. Da la casualidad que este pasado mes de junio estuve por la zona del litoral atlántico de Cádiz y es la época de la pesca de atún rojo de Almadraba. En las Almadrabas de Tarifa, Conil, Barbate y Zahara, las únicas autorizadas, solo pueden pescar 2.000 toneladas, solo atún salvaje, piezas gigantes de 200-300 kg. Esta época es una fiesta culinaria de primer orden, los restaurantes abarrotados y el atún de almadraba de estrella. Lo cocinan de montones de formas y todas buenísimas y por cierto, que salvo algún tartar, para ellos el atún crudo es bastante secundario.
    Bueno, lo comento por si alguien, después de ir a la Tunateca Balfegó, se quiere ir a Barbate a echarse una segunda ronda de platillos de atún… jeje.
    Un abrazo Lluís.

    Respuesta
  • el lunes, 8 de noviembre de 2021 a las 1:05 pm
    Enlace permanente

    Quina bona entrada Lluis!!! Fa dies que cada cop que passo per davant, en especial si vaig amb la meva filla, diem que hem d’entrar a conèixer el lloc i el que hi fan. M’ha encantat tota la info i encara tinc més ganes d’anar-hi.
    Segur ho gaudirem!!!
    Una abraçada
    Cristina

    Respuesta
  • el sábado, 13 de noviembre de 2021 a las 7:28 pm
    Enlace permanente

    Luís, la tonyina m’encanta i el local sembla un espectacle més que dona un plus de qualitat.
    Hem sembla una proposta fantàstica i molt adient per celebrar un aniversari.
    Moltíssimes gràcies.

    Respuesta
  • el lunes, 15 de noviembre de 2021 a las 1:45 pm
    Enlace permanente

    ¡Me uno a tu corte de admiradores, Lluís, y adelanto este restaurante en el listado pendiente! Me vuelve loca el atún crudo y ahora solo he de buscar acompañante porque tengo una familia “muy clásica” al respecto. Pero veo que hay alternativas al respecto. ¡Muchas gracias!

    Respuesta

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *