EL QUE FARÉ AQUEST NADAL
Avui calia escriure presentant aquest monogràfic nadalenc de la Pua Web. I ben segur, calia fer-ho recordant l’amorós temps que li dediquen companys i companyes a fi que la comunitat gaudeixi d’entreteniment i companyia. Però no, no ho faré, aquesta ha estat una observació reiterada al llarg dels mesos i avui.. avui no la tornaré a fer.
Avui, potser hagués estat convenient escriure sobre el significat cristià de Nadal i el naixement de la figura de Jesús. En aquest context, algú també consideraria oportú esmentar el record de les festes Saturnàlies romanes als voltants del solstici d’hivern, aquelles festes on la gent va generar el costum d’intercanviar-se regals. Si, potser si seria convenient, però jo, ja em perdonareu, jo no sóc la persona indicada per fer-ho.
Avui calia imaginar el que significa caminar segurs i resolts sobre camins i carrers vessats de llums i colors. Si, calia imaginar-ho i posar en contrast amb la vida d’aquells que, amb ulls confosos de mar i llàgrimes, suren, entre la por i la desesperança, al bell mig de la Mediterrània. Però no tinc valor per fer-ho. No ho faré.
Un dia com avui, com deia Milanés, tocava imaginar els nens, distants i allunyats, jugant damunt la sang caiguda entre les alberedes, i recordar als absents, a l’amic Ramón, a tots els que ens han deixat…. però no ho faré, avui no em sento amb forces per fer-ho.
Ah, i estareu amb mi que, per la seva relació amb recents publicacions, avui si deia fer un comentari al voltant del quadre de Rembrandt “adoració dels pastors”. No em negareu que aquesta atmosfera d’intimitat i recolliment que el mestre barroc és capaç de crear al voltant del naixement, no hagués estat avui tot un encert. Ben segur, però avui no era el cas, considero que aquesta nota editorial no era el seu lloc.
Avui, era més que adient recordar a en Mariano, a Max, a en Gabo, a Mercedes i les seves filles, a en Miguel, i dir-los que avui, més que mai, haurien de sentir la proximitat i escalf dels nostres braços i els nostres llavis, però no ho faré, i no ho faré en la confiança que ells saben, des de sempre, que el tenen.
I avui pensava que era bo reflexionar al voltant de gent abraçada a bufandes i atapeïts d’il·luminades bosses. Imaginar-los tot arribant la nit de Nadal a taules guarnides, esquitxades i plenes d’inimaginables exquisideses. I pensava que seria bo establir el seu tràgic contrast al costat de tantes altres taules farcides de tristor i necessitat. Però avui, ja m’excusareu, no ho vull fer, no tinc massa esma per fer-ho.
Avui també, si m’ho permeteu, seria un d’aquells dies per preguntar-se on han anat a parar els petons i abraçades que mai vam arribar a donar. Aquells que, per presses, desídies, pors i ignoràncies, vam deixar d’oferir. Els que han marxat de nosaltres travessant l’aire per florir el no-res. Avui, just avui, era el dia per pensar en rectificacions i, com deien abans, “propósitos de enmienda”, però no, no ho faré, no em sento prou decidit a fer-ho.
Ben segur que avui hi havia un grapat de temes, més o menys relacionats amb el Nadal i alhora oportuns per ser reflectits en aquesta editorial, ja ho heu vist. I m’ha passat que eren tants els motius d’interès, eren tants els aspectes transcendents que s’observaven, que finalment he decidit no fer-ne cap. Avui el que em venia de gust era quelcom més senzill, més lleuger i proper, més d’estar per casa….. i de sobte, m’he inspirat: Manel, avui els hi parlaràs del que tu faràs el dia de Nadal. Això, aquesta és bona!
Doncs mira, el que m’agradaria, i estic segur que faré, serà allunyar-me de complexos i prejudicis, arribar a casa i seure entre els meus. Gaudir, un any més, de la tristor del Silent Night, i veure, i sentir sense parar, les cares i els somriures de cadascun dels que tindré la sort que m’acompanyin. Per moments, tancaré els ulls i us pensaré, i deixaré que el temps, a poc a poc, bategui. Buff, quin perill!, igual, acabo dormit escarxofat al sofà, “deu me’n guard”, però si no és així, sabeu com acabaré el dia? Doncs omplint-me una copa de cava, i com que un dia és un dia, i Nadal, un d’especial, pujaré a la cadira, m’aclariré la veu, i aprofitant que la vostra queixa vindrà endarrerida, us regalaré una nadala. Una nadala clàssica on trobareu i reconeixereu els ritmes i cantarelles de Lorca i Hernandez, però només això, tan sols ritme i musicalitat, cap dels dos la va escriure, es tracta d’una nadala escrita per una grandíssima senyora de les lletres universals.
Ara ja ho sabeu, això és el que faré aquest Nadal
Va per vosaltres!
Bones Festes a tothom
- DRET A l’OBLIT - sábado, 20 de mayo de 2023
- MOCIÓ DE CENSURA I COSES IMPORTANTS - sábado, 25 de marzo de 2023
- Apostar per elles - sábado, 11 de marzo de 2023
Senzillament genial!!! Et confeso que sóc fidel a les teves entrades i gairabé sempre m’acabo emocionant…
M’encanata el que expreses i com ho expreses, cada una de les paraules que triees per fer sempre una editorial perfecte.
Enhorabona i molt feliç dia de Nadal!
Quina il·lusió i quin privilegi sentir el teu comentari. Moltes gràcies Natàlia per la teva generositat i també la del teu marit, no se que coi us heu pres per esmorzar, però meu fet sentir cofoi, no pas per les virtuts d’un article, sinó per l’encert de tenir-vos com amics.
Manel
Manel, m’ha agradat la estructura d’aquesta editorial, així com el seu nadalenc contingut.
Gabriela Mistral, una gran figura per a la literatura i per la dona, sobre tot la iberoamericana.
Un poema agradable, bonic, fàcil i tendre, on ens descriu el pesebre des-de una òptica diferent, més bucòlic, més infantil i més armònic amb l’entorn. Una petita joia.
Un poema per Nadal, per a tots i en especial per als petits.
Abraçada forta i Bones Festes.
Buffff!! Que editorial,
Creo que nadie como tu podría llevar mejor esta sección tan importante, el corazón de nuestra web.
En todas ellas imprimes tu toque personal lleno de emociones y sentimientos que nos hacen, al menos a mi, sentirnos más únicos y especiales a tu lado.
Felicidades amigo.
Buena y feliz Navidad.
Potser, només potser, la millor editorial que has escrit en aquests tretze mesos. No vull continuar per no trencar la seva màgia.
Manel l’escrit d’avui m’ha semblat fantàstic!
I ara, aprofitant que estic entre amics, us explicaré una confidència:
El día que vaig fer 17 anys em va escriure una carta amb la tendresa, delicadesa i emoció que transmeten els seus escrits. Va ser definitiu!!!
Amb el temps el seu estil i la meva admiració no han fet més que créixer com el bon vi.
Un orgull tenir-te aprop!!
Adela, que confidencia más bonita y sentimental… no me extraña que con el tiempo haya crecido esa admiración como el vino.
Sois una pareja envidiable.
Un beso muy grande y mucha felicidad para toda vuestra maravillosa familia.
Molt bonica editorial i plenament amb la teva linia…com diu el Lluis, potser la millor que has fet fins ara (tot i que a mi em passa com a la Natàlia: M’encanten i emocionen totes, sempre)!
T’he imaginat pujat a la cadira, delectant-nos amb el poema/nadala de la Gabriela Mistral… la teva gran sensibilitat es manifesta també amb les teves dots per a la declamació… i tens a la teva dona “totalment pillada”, cosa que és un art dels dos (és més difícil conservar que conquerir)!!!!
En fi, jo també et desitjo un molt bon Nadal, amb aquesta familia tan bonica que teniu, i que sense dubte creixerà properament…Que nosaltres ho podem anar gaudint amb tú. Pensen’s i no t’adormis!
Petonàs
Cristina
Manel, sempre tens la capacitat d’emocionar amb les teves paraules, però avui m´has fet plorar i tot amb aquesta editorial tan sentida. Després del missatge de l’ Adela (quina agradable sorpresa!) sobren els comentaris, només agrair la sort que tenim també nosaltres de poder gaudir sovint de la teva sensibilitat, tendresa i exquisita escriptura.
Bones Festes per tota la família. Una abraçada.
PD: Vés amb compte al pujar a la cadira.
Un escrito muy emotivo, Manel, muy sentido por tu parte y construido literariamente de forma hábil y brillante, puesto que al hilo de todas esas cosas de las que “no nos vas a hablar”, nos has ido soltando todas la “perlas” para la reflexión……. Mención especial a tu recuerdo a los ausentes y en concreto a nuestro amigo Ramón, que en estas fechas tan especiales no estará con nosotros.
Te deseo que lo que sí nos has confirmado que harás, compartir y disfrutar con los tuyos estos días alrededor de la mesa Navideña, te traiga toda esa felicidad que intuyes que tendrás y que te mereces.
Subirte a la silla copa en mano ( cuidado ! como dice Cinta, que según a qué horas de la noche, será como subir al Aneto…..) y dedicarnos esa Nadala pensando en todos nosotros, será el broche de oro de tu bien planificada jornada.
Te deseo lo mejor
Un fuerte abrazo.
Manel, emoció, ideés clares, importants totes i molt ben expressades, amb contundència, estil i per damunt de tot sentiment.
Pel que fa a nosaltres, els teus amics, tendres i molt entranyables.
Gràcies. Ens fas sentir millors.
Has entonat la Nadala de la nostra amistat. La que creuarà el nostre cor dolçament quan alcem les copes de cava, envoltats dels nostres, i amb tots vosaltres la cantem junts, tots plegats.
Tu ens has donat el to. Un brindis excepcional.
Llarga i tendra abraçada, per tu. I per tots.
Bon Nadal!
(i compte amb la cadira!)
Bueno, bueno, bueno, amics i amigues, m’heu fet posar vermell amb els vostres comentaris i afalacs respecte l’editorial que encapçala aquesta edició de La Púa.
Moltes gràcies a tots per compartir, amb sensibilitat i tendresa, unes paraules que només volien expressar els tràgics contrastos que sovint ofereix el nostre temps i i dels que, malauradament, sabem el cinisme que amaguen. Com a contrapunt d’aquells pensaments, el reiterat passeig que fa al meu cor al voltant de la sort que he tingut al tenir una familia i unes amigues i amics com els que tinc.
Gràcies