FILET WELLINGTON
A les vespres de Nadal us vull presentar una recepta molt adequada per aquestes dates perquè pot ser molt lluïda i no gaire difícil d’elaborar. El filet Wellington és una especialitat clàssica britànica que honora la seva cuina, injustament bescantada pel chauvinisme francés, potser perquè senten gelosia de no haver-la inventat ells, perquè sens dubte és un plat de deu. Sembla que històricament no té relació amb el Duc de Wellington. Va aparèixer a les acaballes del s. XIX a Anglaterra i ràpidament els restaurants francesos, que en aquella època ja eren els primers del món, ràpidament la van adoptar.
INGREDIENTS
- Dues làmines de pasta de full rectangular
- 12 talls de pernil de la cuixa
- 400 g de xampinyons
- 1 vas de vi blanc
- una ceba
- sal
- mostassa antiga
- un ou
- 1 filet de vedella sencer
- oli
PREPARACIÓ
Preparació de la farsa i el filet:
- Tritureu la ceba i els bolets amb la thermomix o altre triturador, afegiu sal i pebre i sofregiu-ho. Quan comença a perdre l’aigua s’afegeix la copa de vi blanc i es cou fins que quedi una massa homogènia i prou eixuta per poder manipular-la i perquè no suquegi. Es deixa refredar.
- Salpebreu el filet, enrossiu.lo a la paella per les quatre bandes i es deixeu refredar. Un cop fred unteu-lo de mostassa.
Preparació del ruló:
- Col·loqueu un paper-film sobre la taula i aneu col·locant les làmines de pernil transversalment i encavalcades una amb l’altre. D’aquesta manera servirà d’embolcall.
- Cobriu el pernil amb la farsa que ja teniu freda i poseu a sobre el filet ja amb la mostassa.
- Ara ve el moment delicat: enrotlleu el conjunt de pernil i farsa sobre el filet ajudant-se del paper-film. S’embolica amb el film com un caramel i es posa a la nevera 1 h.
- Traieu el filet de la nevera i traieu-li el paper-film
- Esteneu la pasta de full sobre la taula col·loqueu el rulo de pernil-filet i emboliqueu-lo i segelleu els extrems.
- Amb l’ajuda d’un rodet de gelosia encunyeu la segona làmina de pasta de full (en tindreu prou amb la mitat) i cobriu el ruló.
- Es pinta amb ou batut i es fan uns petits talls a la pasta perquè respiri durant la cocció.
Fornejar 35 min a 180º. Els darrers 5 minuts pugeu la Tº a 200º perquè ha de quedar ben enrrosida la pasta.
El filet té prou entitat per servir-lo sol, però es pot acompanyar de verdures variades estofades o unes fulles de mesclum.
Acompanyeu amb un vi de negre de l’Empordà, com el Clos d’Agon Valmaña Negre 2018, un vi potent mescla de merlot i syrah.
- París era una fiesta - sábado, 20 de mayo de 2023
- HOMENATGE A LA TRUITA DE PATATES - sábado, 22 de abril de 2023
- TARTIFLETTE - sábado, 11 de marzo de 2023
Una recepta ideal per aquests dies!!! De ben segur que a casa la intentarem fer!!
Gràcies!! Perfectament explicada i amb el seu toc de història per a conèixer origen!!
Moltes gràcies i que disfruteu de la gastronomia en aquests dies tant especials!!
Gràcies Natàlia. No és tan difícil com sembla. Si necessites algún consell diga-m’ho. Posa La foto 😉 de després.
Lluís un plat magnífic, digne de Nadal.
La llegenda del seu origen és incerta, però lo que si té certesa ès que era el plat favorit de Sir Winston Churchill, i suposo que a partir d’ara, pretens que ho sigui de molts de nosaltres.
Fantàstic.
Una sugerèrencia, hauries d’acompanyar les receptes enllaçades a un petit video personal per la seva millor elaboració.
Bones Festes.
Ho faré per Nadal
Vaig tenir la sort de probar la teva versió
Ho faré per Nadal.
Crec es molt important la qualitat de la carn.
Gracies per la recepta!
Lluís, un altre gran demostració d’exquisidesa i cosmopolitisme. Et felicito doncs la teva proposta podria honorar la taula en qualsevol de les festes que tenim al damunt.
Tinc curiositat en saber com enganxa el pernil amb el filet i la farsa que proposes. Ho comprovarem, te una pinta excelent.
Gràcies
Lluis, la recepta te una pinta boníssima. Llástima que aquest any ja he encarregat la carn feta. A veure si l’any que ve m’animo (al final ho aconseguiràs, ja ja) .
Gracies. Una abraçada.
Molt bé Lluís, com sempre, exacte, precís i didactic. Enhorabona
M’agrada que cites el Clos d’Agon. Jo vaig presenciar el neixement d’aquest vi, que elaboraven uns amics. Vaig fer el primer i modest celler. I vaig beure sense mida
Lluís una recepta molt temptadora. L’he menjat alguna vegada, però mai l’he fet. Ara amb les teves acurades instruccions la faré… quan em compri un rodet de gelosia, que és un estri que encara no tinc a la meva cuina. Serà després de Nadal perquè aquestes festes jo estaré de convidat a taula posada.
Gràcies. Una abraçada i Bones Festes!
Explicada així sembla una recepta assequible…però ja se sap que els “mestres” fan fàcil lo difícil!!! Té un aspecte magnífic..! Pot ser un dia m’animi a intentar-la!!! Enhorabona per la teva proposta!
Una abraçada
Cristina