EL FESTÍ DE BABETTE

Un àpat que ha fet història

Amb el permís de la nostra estimada directora de la Púa lectora, us vull fer un comentari d’un llibre. El passat Sant Jordi uns bons amics van tenir el detall d’obsequiar-me amb un llibre deliciós en tots els sentits. Es tracta del Festí de Babette una petita novel·la de l’autora danesa Isak Dinesen. Tothom recorda la pel·lícula del mateix nom i també a la seva autora, per un altre pel·lícula de afectuós record, Memòries d’Àfrica, protagonitzada per Robert Redford i Meryl Streep, basada precisament en l’autobiografia que plasma la seva agitada i interessant vida.

Doncs bé, us vull parlar del Festí de Babette, un conte que explica l’arribada d’una cuinera francesa a un poblet perdut a la costa escandinava, on viuen d’una manera austera i beata dues germanes que l’acullen en qualitat d’assistenta. La petita i alliçonadora història parla d’una comunitat que no ha conegut res mes que el seu poble amb les típiques casetes de colors, el clima gèlid i la neu, i que amb prou feines es relacionen entre sí només que per afers religiosos.

La història explica cóm un tenor francès intenta seduir una de les germanes sense èxit, castrada psicològicament pel pare, pastor protestant.

També arriba el General Löwenhielm que es troba al final de la seva carrera militar i que es pregunta si la seva existència ha valgut la pena ara que és a punt de retirar-se. « És possible que la suma de moltes victòries acumulades al llarg dels anys en molts països acabin resultant una derrota?» No hem d’oblidar que Noruega i Suècia durant el s. XIX eren un sol país i aquest general hauria tingut un gran paper en les guerres escandinaves decimonòniques.

Però vet aquí que apareix la cuinera francesa, arribada al poble poc temps abans, ha guanyat un premi de loteria i vol obsequiar la casa on serveix, amb un àpat de festa i uns plats memorables vull compartir.

“Potage à la Tortue” (sopa de tortuga)

La sopa de tortuga la trobem en moltes cultures i també a la francesa i és considerada una exquisidesa culinària. Actualment no és fàcil de trobar perquè a Europa la tortuga està protegida, però diuen que te un gust herbaci molt elegant. L’haig de provar-la algun dia.

” Blinis Demidoff” (creps amb caviar i crema agra)

Explica la llegenda que Anatoly Demidoff un potentat industrial rus molt amant de la cultura francesa va casar-se amb la neboda de Napoleón, sempre justa de diners.

Demidoff d’un paladar refinat ha donat nom a dos coneguts plats: la Pularda Demidoff (amb tòfona), i una especie de crep al que va adornar amb una bona cullerada de beluga, el blinis Demidoff, un barreja franco-rusa molt encertada sobretot per a les butxaques plenes.

“Cailles en Sarcophage” (guatlles amb foie gras i salsa de tòfona

Aquest és el plat central de l’àpat i consisteix en una guatlla rostida dipositada en un vol-o vant ovalat i col·locat en un plat que es napa amb una salsa fosca amb tòfona. Molt aconseguida la posada en escena de la pel·lícula. Us convido a elaborar-la en una recepta que properament publicaré.

Pastís de rom amb figues i cireres confitades)

El babà a rom és un clàssic postre francés, un brioix individual que s’acostuma a amarar de licor i que a la pel·lícula l’acompanya d’una exòtica fruita mediterrània.

El vins del sopar no ens deixen indiferent. Comencen amb un amontillat, un vi de Montilla similar al xerès però potser mes obscur i complexe. Després continuen amb Vive Cliqot 1860 que el general Löwenhielm identifica ràpidament i que amb prou feines saben diferenciar d’una extranya llimonada les velletes que l’acompanyen a la taula.

Un gran àpat que va ser elaborat, per a la pel·lícula, pel cuiner del millor restaurant francès de Copenhagen, el xef Jan Cocotte-Pedersen, cuiner de nom molt apropiat. Va tenir el talent d’elaborar uns plats que al llibre no estan ben descrits i els va immortalitzar, de manera que els gastrònoms que som cinèfils els tenim atresorats en el nostre imaginari.

Al final del relat l’autora ens obsequia amb una redenció: el general que tenia molts dubtes existencials , després de menjar i beure sense límit diu això : …però arriba el moment en que els nostres ulls s’obren i comprenem que la gràcia és infinita” frase de reconciliació que li permet tornar a casa plenament satisfet de cos i ànima.

Un darrer capítol de la petita novel·la ens glosa la figura de la cuinera ,Babette, de la Gran Artista que havia brillat al Cafe Anglais abans de la Comuna de Paris on va ser capaç d’encisar al seu públic. Com deia el coronel Gallifet assidu del restaurant

” Fer un un àpat al Cafe Anglais s’ha convertit en un fet amorós, una relació sentimental apassionada i romàntica…”