EL FESTÍ DE BABETTE
Un àpat que ha fet història
Amb el permís de la nostra estimada directora de la Púa lectora, us vull fer un comentari d’un llibre. El passat Sant Jordi uns bons amics van tenir el detall d’obsequiar-me amb un llibre deliciós en tots els sentits. Es tracta del Festí de Babette una petita novel·la de l’autora danesa Isak Dinesen. Tothom recorda la pel·lícula del mateix nom i també a la seva autora, per un altre pel·lícula de afectuós record, Memòries d’Àfrica, protagonitzada per Robert Redford i Meryl Streep, basada precisament en l’autobiografia que plasma la seva agitada i interessant vida.
Doncs bé, us vull parlar del Festí de Babette, un conte que explica l’arribada d’una cuinera francesa a un poblet perdut a la costa escandinava, on viuen d’una manera austera i beata dues germanes que l’acullen en qualitat d’assistenta. La petita i alliçonadora història parla d’una comunitat que no ha conegut res mes que el seu poble amb les típiques casetes de colors, el clima gèlid i la neu, i que amb prou feines es relacionen entre sí només que per afers religiosos.

La història explica cóm un tenor francès intenta seduir una de les germanes sense èxit, castrada psicològicament pel pare, pastor protestant.
També arriba el General Löwenhielm que es troba al final de la seva carrera militar i que es pregunta si la seva existència ha valgut la pena ara que és a punt de retirar-se. « És possible que la suma de moltes victòries acumulades al llarg dels anys en molts països acabin resultant una derrota?» No hem d’oblidar que Noruega i Suècia durant el s. XIX eren un sol país i aquest general hauria tingut un gran paper en les guerres escandinaves decimonòniques.
Però vet aquí que apareix la cuinera francesa, arribada al poble poc temps abans, ha guanyat un premi de loteria i vol obsequiar la casa on serveix, amb un àpat de festa i uns plats memorables vull compartir.
“Potage à la Tortue” (sopa de tortuga)
La sopa de tortuga la trobem en moltes cultures i també a la francesa i és considerada una exquisidesa culinària. Actualment no és fàcil de trobar perquè a Europa la tortuga està protegida, però diuen que te un gust herbaci molt elegant. L’haig de provar-la algun dia.
” Blinis Demidoff” (creps amb caviar i crema agra)
Explica la llegenda que Anatoly Demidoff un potentat industrial rus molt amant de la cultura francesa va casar-se amb la neboda de Napoleón, sempre justa de diners.
Demidoff d’un paladar refinat ha donat nom a dos coneguts plats: la Pularda Demidoff (amb tòfona), i una especie de crep al que va adornar amb una bona cullerada de beluga, el blinis Demidoff, un barreja franco-rusa molt encertada sobretot per a les butxaques plenes.

“Cailles en Sarcophage” (guatlles amb foie gras i salsa de tòfona
Aquest és el plat central de l’àpat i consisteix en una guatlla rostida dipositada en un vol-o vant ovalat i col·locat en un plat que es napa amb una salsa fosca amb tòfona. Molt aconseguida la posada en escena de la pel·lícula. Us convido a elaborar-la en una recepta que properament publicaré.

Pastís de rom amb figues i cireres confitades)
El babà a rom és un clàssic postre francés, un brioix individual que s’acostuma a amarar de licor i que a la pel·lícula l’acompanya d’una exòtica fruita mediterrània.
El vins del sopar no ens deixen indiferent. Comencen amb un amontillat, un vi de Montilla similar al xerès però potser mes obscur i complexe. Després continuen amb Vive Cliqot 1860 que el general Löwenhielm identifica ràpidament i que amb prou feines saben diferenciar d’una extranya llimonada les velletes que l’acompanyen a la taula.
Un gran àpat que va ser elaborat, per a la pel·lícula, pel cuiner del millor restaurant francès de Copenhagen, el xef Jan Cocotte-Pedersen, cuiner de nom molt apropiat. Va tenir el talent d’elaborar uns plats que al llibre no estan ben descrits i els va immortalitzar, de manera que els gastrònoms que som cinèfils els tenim atresorats en el nostre imaginari.
Al final del relat l’autora ens obsequia amb una redenció: el general que tenia molts dubtes existencials , després de menjar i beure sense límit diu això : …però arriba el moment en que els nostres ulls s’obren i comprenem que la gràcia és infinita” frase de reconciliació que li permet tornar a casa plenament satisfet de cos i ànima.
Un darrer capítol de la petita novel·la ens glosa la figura de la cuinera ,Babette, de la Gran Artista que havia brillat al Cafe Anglais abans de la Comuna de Paris on va ser capaç d’encisar al seu públic. Com deia el coronel Gallifet assidu del restaurant
” Fer un un àpat al Cafe Anglais s’ha convertit en un fet amorós, una relació sentimental apassionada i romàntica…”
- Anar de restaurants al districte guiri - sábado, 25 de noviembre de 2023
- POLPETTONE AMB COL I ESCAMORZA - sábado, 28 de octubre de 2023
- LA COCINA AL DESNUDO - sábado, 23 de septiembre de 2023
Lluís, si montes una trobada per gaudir d’aquests àpats, si et plau compta amb mí, malgrat que hagi de pagar l’assistència.
Memorable entrada.
Abraçades.
Exquisita combinació de text i gastronomía, Lluís. Li fas la competencia a la Isak Dinesen (en realitat Karen, una mes que es va veure obligada al seudónim per la societat másclista).
Una abraçada
Quin plaer llegir-te, Lluís. He sentit un grapat de vegades el títol que avui refereixes, i no m’havia encuriosit fins avui. La veritat és que em sembla un plantejament literari amb molt d’atractiu: un tenor, un general retirat i una exquisida cuinera francesa inserits en una tancada, llunyana i gèlida comunitat escandinava. Suggeridor, si senyor.
El banquet, tot i que no soc massa amant de l’aviram i també desconec la tortuga, , em sembla, sobre el paper, una exquisidesa. Els blinis amb caviar un mos de deus i un babà al rom per acabar, la darrera luxuria.
Gràcies Lluís
Lluís, “El festí de Babbette”, la pel·lícula, perquè el llibre no l’he llegit, és una de les meves preferides d’entre totes les que relacionen cine i gastronomia. Primera pel·lícula danesa en guanyar l’Oscar a millor film de parla no anglesa, l’any 1988, està basada en el relat de la Bilxen, però dedica quasi un terç del seu metratge a l’exquisit àpat que tan bé ens descrius. És una pel·lícula realment interessant i recomanable per l’exposició que fa de l’enfrontament entre la concepció luterana de la vida i la seva visió temerosa i desconfiada dels plaers sensorials i la de Babbett, agraïda, esplèndida i gaudidora.
No puc parlar del relat, però la pel·lícula i els plats posats a taula, són exquisits.
Un plaer, Lluís.
Enhorabona per la teva brillant exposició que obliga a reconsiderar el teu “aspirant a gastrònom” i definir-te més aviat com un “expert gastrònom”, coneixedor de suculents plats i valent per a posar-t’hi a fer les teves evolucions… No he vist la peli però m’agradaria veure-la… A més a més, Jo, tal com diu el Pere S. m’apuntaria a gaudir de qualsevol dels teus plats!!!
Un plaer llegir-te (sempre)
Petons
Cristina
Una entrada muy amena, Lluís, y además uniendo magnifícamente, literatura, cine y gastronomía. No he visto la peli, pero como dice Cris, una vez leído tu relato, me apetece. Aunque lo que más me apetecería sería degustar los platos de la comida de Babette. Aunque lo que m-as me apetecería probar es el blinis y el postre…, también le atacaría a la guatéala y a la exótica sopa de tortuga…., Pere S y Cris sugieren imaginarse contigo alrededor de una mesa degustando estas exquisiteces, yo también me apuntaría.
Felicidades y un abrazo.
Cierto Lluis, te has “mediocolado” en mi sección y me enfada únicamente que no lo hayas hecho del todo porque es una entrada espléndida. Yo no he visto la película (tomo buena nota) pero el texto es un relato delicioso, casi tanto como debe serlo el banquete ¿por qué a mi no me pasan esas cosas, como a las dos hermanas y sus invitados? Espero impaciente la receta de las codornices, aunque estoy segura de que no se parecerán ni por asomo a las tuyas ¿aceptas sobornos?
Molt bé Lluís. Context històric i divulgació gastronòmica de nivell. A l’època es va comentar que quan varen nombrar a Semprun com ministre de cultura va organitzar un àpat entre amics amb aquest menú. L’autora del relat també signava amb el seu nom Karen Blixen i amb algun altre pseudònim