L’ART LA MALLATIA I LA MORT (VI)

LA INSPECCIÓ MÈDICA. HENRY TOULOUSE LAUTREC

“La Inspecció Mèdica”, pintura que avui portem a la vostra consideració, al·ludeix a una de les malalties que van afectar Toulouse Lautrec, la sífilis. Aquesta malaltia, en aquell moment encara diagnosticada clínicament (la reacció de wasserman és de 1906), va ser la responsable, juntament amb un evolucionat alcoholisme, de la mort del pintor al començament del segle XX.

Notes de context

Henry Toulouse Lautrec va nàixer el 1864 a Albí, i va morir el 1901 en una localitat propera a Burdeos.

Fill d’una aristocràtica família, va nàixer afectat per una malaltia hereditària, la picnodisostosis, que a més d’una baixa alçada i dismorfies craneo-facials, li van procurar la fragilitat òssia responsable de fractures en ambdues cames i un posterior defecte en el seu desenvolupament físic.

El mateix Lautrec escriuria: “pensar que nunca hubiera pintado si mis piernas hubieran sido un poco mas largas”

El llarg patiment i aïllament de Lautrec promogut per llargs mesos de rehabilitació, i el rebuig d’un pare autoritari i poc compressiu,  acabaran per modelar el seu caràcter i impulsar la seva marxa a París.

Dotat de grans habilitats pel dibuix i en un moment artístic on l’impressionisme i el realisme social són les tendències dominants, Lautrec comença la seva formació a la capital francesa amb una primera orientació clarament clàssica i academicista.

De seguida, el nostre protagonista és convocat per la mítica que rodeja el barri de Montmatre, i acabarà per instal·lar-se en aquell entorn on, pocs anys abans, s’havia desenvolupat la revolució de la Comuna de París. La ubicació de Lautrec a Montmatre serà distintiu per la història de la seva pintura: Le Chat Noir, Le Moulin Rouge, Le Moulin de la Galette passaran a ser icònics en el començament del nou segle.

La seva tendència al retrat social, el seu interès per un món de marginalitat i alhora el gust per les escenes nocturnes, recreatives i lúdiques, comencen a definir el seu art. Sens dubte l’amistat amb Degas i Van Gogh, juntament amb el seu allunyament de l’observació naturalística, fan que els entesos hagin identificat la seva pintura com Postimpresionista.

Toulouse Lautrec vivia, fonamentalment, de les assignacions que li arribaven des de la seva poderosa família, li va ser quasi impossible vendre la seva pintura, ja que sovint era qualificada d’indecent o immoral. Una oportunitat limitada, però transcendent per la història de l’art, va ser quan se li va oferir la possibilitat d’incorporar els seus coneixements en uns nous formats comunicatius: els cartells. Lautrec, a més de generar uns necessaris ingressos, aplica una tècnica, sovint classificada com a japonesa, i que identificarà el seu dibuix i la seva pintura amb criteris de transcendència històrica.

Toulouse Lautrec, delmat per la sífilis i un consum compulsiu d’alcohol és obligat a abandonar París i a traslladar-se a un sanatori a la localitat de Malromé. Mor durant el primer any del segle XX, tenia 36 anys.

La Inspecció Mèdica

“La inspecció mèdica” és una pintura de la que podríem anomenar la breu maduresa de Lautrec. Toulouse Lautrec pinta aquest oli, de moderades dimensions, a l’edat de 29 anys.

M’entusiasma la pintura que avui descrivim, més que per la seva singularitat tècnica, pel fort missatge de contingut social que, a parer meu, representa. Òbviament veiem una escena on dues dones, prostitutes ambdues, fan cua a l’espera d’una  inspecció que, el metge, vinculat al servei d’higiene pública, realitzarà buscant possibles signes de sífilis, o  de qualsevol altre malaltia venèria de les que pogueren ser portadores.

La pintura disposa dues figures en el centre d’una habitació on els tons vermells, a més de  dominants, voldran expressar l’associació, del lloc i el moment, en un món de conductes dissipades i sovint associades al vici i trencament de l’ordre social existent. L’habitació disposa d’una finestra que permet, des de la transparència d’una subtil, i poc púdica cortineta, identificar un sol i un cel de París que es retalla sobre el perfil  d’algunes edificacions properes.

Les dues figures centrals, no oculten, però desplacen, a una tercera que es disposa d’esquena  dirigint, el seu aparent interès, al través de la finestra  que anteriorment descrivíem.

Les protagonistes de la pintura, són dues prostitutes, una de les quals, la primera, és Gabrielle, amiga i model del pintor en vàries de les seves obres. De la segona, en desconeixem la seva identitat. 

Ambdues dones es disposen en fila i a l’espera de la visita mèdica. Lautrec les pinta captant la humiliació que suposa haver-les de veure fent cua amb la combinació arremangada i deixant exposada la seva nuesa. Malgrat tot, el dibuix del pintor no permet que l’expressió signifiqui ferida, sinó que de forma intencionada els hi atribueix un aire de dignitat que compensa l’ofensa que aquella situació suposa. Si em permeteu una consideració addicional, us diré que per mi, Lautrec,  no solament aporta una gran composició estètica, sinó que elabora una escena de gran talent expressiu on, la serenor de Gabrielle, contrasta amb el punt d’inquietud que s’aprecia en la segona de les figures. 

Tal com esmentàvem anteriorment, Gabrielle i la seva companya no oculten a una tercera figura del quadre. Es tracta d’una figura femenina que està d’esquena a l’observador i que, guarnida per un vestit llarg i nuat a la cintura, permet deduir la seva condició de “madame” i rectora del prostíbul. Filant una mica més prim i de forma una mica agosarada, deduiríem a la responsable del local i de les dones, esperant, potser fumant, les notícies respecte de la salut de les pupil·les. Lautrec aconsegueix, sense cap identificació facial, construir una figura que, inquieta i nerviosa, pateix per la continuïtat sense entrebancs del seu negoci.

En definitiva, Henry Toulouse Lautrec ens mostra la realitat d’una activitat trista i denigrant, però ho fa reivindicant la dignitat i comprensió que aquell món, aquelles dones, i fins i tot ell mateix, també es mereixien.