DELTA DE L’EBRE. Pedals i Perxes

El Parc Natural del Delta de l´Ebre, és un espai natural situat a la desembocadura del riu Ebre, a la província de Tarragona, entre les comarques del Baix Ebre i el Montsià.

Es la zona humida més gran de les terres catalanes, constituint l´hàbitat aquàtic més important de la Mediterrània occidental i el segon de l´Estat Espanyol, després del Parc Nacional de Doñana.

En aquest paisatge trobem extensos arrossars que van canviant d´aspecte segons les estacions, dels terrosos als verds passant pels inundats d´aigua.      

Els aiguamolls del Delta són de primordial importància per a centenars d´espècies de fauna vertebrada, sent la majoria aus.

03

En la zona es va obrir el restaurant l´Estany Casa de Fusta, que apostà per recuperar i mantenir la tradició de la cuina deltaica i arrelar les tradicions avantpassades.

El restaurant neix a partir de “ Lo Mas de la Cuixota”, antiga masia, en la que es va crear un petit restaurant pels visitants que arribaven al Parc Natural  del Delta a finals dels anys 80.                                   

04
05

16 de març 2019.

Aquest dia comença una jornada fantàstica i inoblidable que sempre perdurarà en les nostres vides.

La trobada anual d´amics és una data que tots esperem amb gran alegria i desig per lo que significa: mirades, rialles i abraçades de complicitat del passat ja llunyà i del present més recent.

Desperta un dia radiant i a diferents indrets de la nostra terra, un grapat d´amics s´aixequen amb un gran somriure als llavis.

Una bona dutxa, uns ajustats “retocs” i un apetitós esmorzar faran sentir-nos bé tant física com psicològicament. El dia s´ho val, els amics ens esperen. Amics de sempre, de facultat, festes i complicitats compartides.

La il·lusió de la retrobada ens desborda.

Per diferents vies, carreteres, autopistes, ànimes amigues van camí del mateix punt de trobada, la Casa de Fusta del Delta de l´Ebre, conduint i gaudint del cel blau, dels pensaments passats i del present.

Aquesta vegada ens desplaçament a les Terres de l´Ebre on fa algunes setmanes les nostres amigues d´aquesta Terra, la Marian i la Jose, ens tenen preparada una diada intensa per gaudir-la i per emmarcar-la en el record.

Anem arribant i comencem a veure les primeres rialles, a sentir les primeres abraçades i els primers petons. Les mirades, les preguntes i respostes, els nervis i les ganes de viure intensament aquest dia ens transforma en un estat de satisfacció i excitació que sembla que levitem en el temps i l´espai.

06
07

Sabem i sentim que el dia es farà curt, per lo tant, desenfrenem totes les nostres emocions i ens tirem als braços i a l´acaronament del sentiment de l´amistat.

La Marian i la Jose comencen a organitzar-nos, no els hi és gens fàcil, però ho ha aconseguiran.

09
08

Encetem la jornada amb una bicicletada per l’Encanyissada, uns amb bicicletes individuals, altres amb bicicletes compartides, les anomenades “bici-tàndem”, que al final resulten ser les més curioses i divertides.

Plegats iniciem la ruta, camí de l´observació de la fauna del Delta, aus sobretot, des de els punts d’observació habilitats.

10 1

Durant la marxa, xerrarem, riurem, farem i direm animalades i també gaudirem d´aquest entorn natural tant meravellós que immortalitzarem amb unes bones i boniques fotos.

Damunt de les bicis, pedalant entre amics i sentint les seves ànimes, ens sentim alliberats de rutines diàries per viatjar en alguns moments, amb el nostre pensament, al passat  llunyà de joventut.

Tornem  al punt de partida per retrobar-nos amb una altra sorpresa del dia, la “ família Max” ha arribat. Tant la seva dona, la Natalia, com el seu fill Hugo, estan súper instal·lats vermutejant i donant el dinar al seu fill.

Contents de poder gaudir amb tot el grup d´amics.

11

Sembla ser que el matí s´ha acabat i que anirem a dinar, però les nostres amfitriones, Marian i Jose, ens tenen preparada la segona i  última sorpresa esportiva de la jornada, PERXAR. 

Una activitat totalment desconeguda per alguns de nosaltres i, evidentment no practicada.

Es tracta d´una pràctica molt habitual al Delta de l´Ebre en temps no gaire llunyans, realitzada pels habitants de la zona per transportar a través dels canals, les llacunes i els aiguamolls tot tipus de materials i per lo silenciós de les barques, anomenades pontones, poder pescar i caçar sense fer soroll en zones de accés complexes.

La perxa, es el sistema de propulsió que s´utilitza per navegar. Es tracta d´un bastó de fusta de més de tres metres de llarg, bifurcat en l’extrem inferior amb el qual els perxadors experimentats fan avançar i girar l´embarcació mitjançant la seva força i la seva destresa.

Mare de Déu quina història ens espera!!.

L´aprenentatge més bàsic de perxar comença amb nervis, rialles, ensurts i tot un surrealisme digne de recordar per sempre.

12

Amb paciència i perseverança, les pontones comencen a sortir de “port” i intentem navegar amb certa dignitat. Fem un agradable i pintoresc recorregut pels canals de la llacuna, rient, xerrant, fent “enfotetes” i fotografiant-nos els uns als altres.

El dia corria a una velocitat de vertigen, però nosaltres no perdíem pistonada i ho passàvem genial.

13
14

Finalment i sense haver tingut que assistir a ningú de nosaltres per qüestions d’integritat física, ens espera un menú de degustació del Delta, que farà les delícies del nostre paladar.

Dinem i conversem amb calma, recordant o vivint el present i, evidentment, somrient a les anècdotes del matí i agraint a la vida poder tornar estar tots a taula, plegats.

15

Després d´haver dinat, fet cafè i els discursos pertinents gairebé mai escoltats per l´alegria i la xerrameca desbordada, ens ofereixen l´ultima i millor sorpresa, “ un gran as a la màniga”,  per acomiadar un fantàstic dia: la vista al Mirador del Zigurat o Torre de Babel, el més alt del Delta de l´Ebre. Un punt privilegiat per veure la seva desembocadura, l´Illa de Buda, l´Illa de Sant Antoni i el Garxal.   

Un indret que aprofitarem per immortalitzar, amb una foto de grup, un altre dia on la nostra pell i les nostres ànimes han compartit novament l´amistat en un mateix espai i temps.

16

I ja en la caiguda del dia, respirant profundament i anhelant la nova retrobada, anem acomiadant les hores…….

Gràcies, Marian i Jose.

17
Pere Sánchez
Últimas entradas de Pere Sánchez (ver todo)

Pere Sánchez

Pere Sánchez. Metge. Apassionat dels viatges, el trekking, la lectura i la música. Gaudint de la vida amb família i amics. "Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences. Has d'arribar-hi, és el teu destí.."

9 comentarios en «DELTA DE L’EBRE. Pedals i Perxes»

  • el sábado, 13 de febrero de 2021 a las 11:03 am
    Enlace permanente

    Poètic relat d’un gran dia ple d’emocions que espero puguem repetir aviat. Gracies Pere per fer-nos reviure els records. Una abraçada.

    Respuesta
  • el sábado, 13 de febrero de 2021 a las 11:49 am
    Enlace permanente

    Pedro, has vuelto a llevarme a aquel hermoso día que ahora, en plena pandemia, aún se muestra más emotivo y luminoso. Yo también espero, como Cinta, que vuelvan nuestros encuentros que seguro que apreciaremos aún más después de esta forzada interrupción. ¡Te quiero amigo!

    Respuesta
  • el sábado, 13 de febrero de 2021 a las 5:52 pm
    Enlace permanente

    Pere!!!! Quin super-reportatge!!! No ha faltat ni un detall…! He pogut recordar el dia tan maco que vàrem guadir i compartir gràcies a la Marian i la Jose i els moments tan divertits que vàrem passar…!!! Què bé que caminem cap a la recuperació del nostre temps de retrobada…Quins moments tan macos ens esperen!!! …M’has encantat com a recopilador i creador d’aquest bonic record!
    Una forta abraçada
    Cris Vehí

    Respuesta
    • el domingo, 14 de febrero de 2021 a las 10:28 am
      Enlace permanente

      Pere. Quina bona pensada fer la crònica de la nostra excursió al Delta. Per mi ha estat un record molt bonic, sobretot ara que fa tant temps que no ens veiem i no ens podem abraçar. Moltes gràcies

      Respuesta
  • el domingo, 14 de febrero de 2021 a las 11:37 am
    Enlace permanente

    Crec que aquests articles son els mes estimats per tots. Sempre estàs exaltant l’amistat. Molt bona i entranyable crònica , Pere.

    Respuesta
  • el domingo, 14 de febrero de 2021 a las 7:12 pm
    Enlace permanente

    Gràcies pel record de la jornada. Va ser un dels grans dies de la nostra comunitat.

    Respuesta
  • el lunes, 15 de febrero de 2021 a las 10:57 am
    Enlace permanente

    Pere fantástic record que ens portat a la memoria i que ben acompanyat de imatges inolvidables. Quines ganes de tornar a retrobar-nos. Os trobo tant a falta.
    una abraçada. Fins aviat!!!
    Lourdes

    Respuesta
  • el lunes, 15 de febrero de 2021 a las 11:35 am
    Enlace permanente

    Pere, gràcies per aquesta crònica. Un dia entranyable, on un cop més es demostra que la distància i el temps no pot amb nosaltres. Gran dia on vam compartir molts bons moments i sobretot vam riure molt .
    Esperem amb candeletes una nova trobada. Gràcies per ser-hi tots ! Una abraçada enorme!

    Respuesta
  • el lunes, 15 de febrero de 2021 a las 9:55 pm
    Enlace permanente

    Gran reportaje Pere. Yo no puedo hablar de los recuerdos porque no estuve…., así que por eso mismo aún valoro más la crónica, como si hubiese estado…..jeje.
    Un fuerte abrazo

    Respuesta

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *