DE MALLORCA I DE NOSALTRES

Si, cinc o sis anys enrere, algú ens hagués explicat que la nostra vida de relació  estava a punt d’incorporar un nou motiu de gaudi i enriquiment personal, tots ens haguérem disposat, un xic escèptics i, tanmateix, amb renovades i nervioses expectatives.

Si a més ens haguessin dit que aquest nou recorregut vital el faríem acompanyats de tot una colla de gent a la qual estimaves, i amb la qual comparties una memòria llarga, profunda i vessada d’afectes, se’ns haguera  quedat congelat el somriure en una actitud de sorpresa inesperada.

Doncs no cal que us digui, ho compartiu amb mi  cada dia, que això és així. Ho és des que ens vam retrobar, i ho és, a partir de l’esforç,  les ganes i el caliu que tothom ha disposat des del primer dia.

Ja sabeu amics, que en aquest breu espai de temps, i com si  alguna pressa ens perseguís,  hem estat capaços de fabricar un grapat de moments inoblidables i continuem sense descans tot pensant en noves oportunitats. És, en aquest context, on m’agradaria fer una breu referència a la trobada de Mallorca i, alhora, plantejar alguns motius de nova i necessària reflexió.

Bé, de Mallorca, només unes paraules a fi d’homenatjar l’encert que va suposar l’encontre i, alhora, no fer un “spoiler” que impedeixi  el seu corresponent “About us”, quan toqui.

Tal com esmentava abans, Mallorca passarà, per dret propi, a la galeria dels màgics moments compartits per aquesta estimada comunitat. Una trobada que, tot i amenaçada pel mal temps, va resultar divertida, interessant i plena d’estima. Lourdes va saber assumir el repte que suposa moure un gran grup de persones i construir un llarg cap de setmana amb llocs i moments impagables. Gràcies, estimada Lourdes. Eternament agraïts.

D’altra banda, la trobada mallorquina crec que també permet l’oportunitat de fer alguna consideració i algun suggeriment, veureu: 

Va ser l’arribada d’un missatge al nostre xat comunitari que em va fer pensar. El missatge expressava la possibilitat de fer una nova trobada mallorquina en els mesos vinents. Era un missatge simpàtic i que assenyalava la possibilitat que alguns dels que no varen poder compartir la nostra experiència, gaudissin d’una estimulant segona oportunitat.

Vagi pel davant que aquesta comunitat adulta i germana, crec que  no ha de tenir cap mena de lideratge que limiti cap iniciativa que es generi en el seu si. Cap ni una, només faltaria. Si, al contrari, i a fi de no morir d’èxit i autocomplaença, penso que la dinàmica col·lectiva que hem estat capaços d’engegar fins al moment actual,  requeriria un “puntet” de maduració en la nostra iniciativa. I a què em refereixo amb aquest “puntet” de maduració?

 Doncs mireu, penso, fonamentalment, en dues coses:

La primera neix a partir de l’èxit de les nostres trobades “maior” (més d’un dia), com també, la proliferació i èxit d’aquelles trobades que només permeten unes hores de convivència.

Al meu modus de veure, la reiteració i proliferació de convocatòries amb un format o altre de trobada, podria comportar una certa dilució entre els participants d’aquestes. A ningú se li escapa que aquesta circumstància significaria una certa amenaça en la vitalitat de la nostra iniciativa col·lectiva.

És per aquest motiu que aquesta editorial voldria, amb tota humilitat, fer un suggeriment en favor de la definició dels “moments” mínims i ordinaris que el nostre grup considera oportuns i factibles. Quants i de quin format són, o han de ser, les  convocatòries mínimes i indispensables que es dirigeixen a la totalitat del nostre univers?

Tal com expressava fa uns paràgrafs, res ha d’impedir la generació d’altres iniciatives extraordinàries, però honestament penso que faríem bé en “blindar” aquelles que, de forma conjunta, considerem inexcusables.

La segona consideració que us volia transmetre també neix, en part, d’alguna circumstància apareguda a Mallorca, però arrenca, fonamentalment, de la proposta que un dia (a principis de juny) en Max va fer en favor del nostre “vincle” comunitari i alhora, per permetre algunes qüestions tant prosaiques com necessàries. Es tractaria de constituir legalment una Associació sense ànim de lucre anomenada “Amics de La Pua” (o quelcom equivalent).

Fer un ram de flors als amfitrions d’una trobada; adquirir els regals col·lectius dels nostres esdeveniments; fer un donatiu per alguna causa; llogar un autocar; editar algun testimoni físic al·lusiu al nostre grup; finançar la millora de la nostra web (fins al moment actual només en Max ha posat diners).. o moltes altres petites coses que segur us podeu imaginar, es facilitarien si disposéssim d’una certa cobertura jurídica i legal.

Encara que sigui una mica còmic i un xic ridícul, en l’actualitat tenim setanta o vuitanta euros a la nostra disposició en la plataforma de la llibreria La Púa. Si els treu una persona física li consten com ingrés a tributar, si fossin propietat de la nostre associació sense ànim de lucre, quedarien exempts.

No vull treure-us més temps, de ben segur heu entès a què em volia referir amb allò  del “puntet” de maduració: La definició del que anomenaríem convocatòries ordinàries del nostre col·lectiu i, de forma paral·lela,  l’estudi i decisió al voltant d’una cobertura jurídica formal que consolidés el nostre grup.

Ambdues qüestions no són gratuïtes, des del punt de vista d’aquesta editorial són prou importants com per convocar la vostra consideració i ajuda a fi de prendre les millors decisions. A tal efecte, no us sorprengui, en propers dies o setmanes, de l’arribada de preguntes, consultes i, si s’escauen, votacions conseqüents. N’estem absolutament convençuts de la vostra absoluta implicació.

Gràcies

Manel Serrano
Últimas entradas de Manel Serrano (ver todo)

Manel Serrano

Metge i empresari. Quasi jubilat. És un amant de la conversa, l'art, la literatura i la història. Mitòman i hedonista clàssic, embogeix per París, el bon menjar i el bon beure.

4 comentarios en «DE MALLORCA I DE NOSALTRES»

  • el sábado, 6 de noviembre de 2021 a las 12:33 pm
    Enlace permanente

    Amic Serrano, esperem i desitgem que tots entenguem el missatge i, per lo tant, introduïm millores per poguer continuar avançant i creixent com a grup, tant en la vessant emocional com en la de logística i així gaudir amb més intensitat lo que considerem ja nostre: trobades grupals, lectures compartides, PUAWEB, sortides senderistes…
    Continuarem treballant per preservar lo que tenim i gaudim i, en la mesura acordada com a grup, millorar-ho.
    Abraçades.

    Respuesta
  • el sábado, 6 de noviembre de 2021 a las 7:02 pm
    Enlace permanente

    En primer lloc, celebro l’èxit de la trobada mallorquina i lo be que ho vau passar. Enhorabona Lourdes! Em va saber molt greu no ser-hi i espero no perdrem la propera.
    Descrius de manera excel·lent lo que ha representat tornar-nos a relacionar al cap del temps, al menys per mi. Es un motiu d’il·lusió, diversió i font d’afecte i companyia que la tecnologia actual ens permet viure de manera quotidiana, als bons moments i els no tan bons.
    Em sembla mol adient el crear una associació que ens permeti tenir uns ingressos i faciliti gestions quan siguin necessàries, com per exemple llogar un autobús o un local, contractar algun servei, etc. Per mi, endavant.
    Gracies per aportar-nos el teu brillant entusiasme que ha generat i genera grans idees per el grup. Una abraçada.

    Respuesta
  • el sábado, 6 de noviembre de 2021 a las 8:36 pm
    Enlace permanente

    Muy de acuerdo con todos tus comentarios e ideas, Manel. En definitiva se trata, según entiendo yo, de buscar todos aquellos mecanismos que estimulen y faciliten nuestras relaciones, entiendase, viajes y encuentros, el club de lectura, Puaweb o maneras para estar organizados como sería la idea de la Asociación.
    El objetivo ha de ser conseguir cohesionar al máximo a todos los integrantes del grupo y para ello hay que tener ideas y aplicarlas. Espero que lo vayamos consiguiendo
    Un abrazo

    Respuesta
  • el sábado, 13 de noviembre de 2021 a las 7:40 pm
    Enlace permanente

    Manel, siempre te estaré eternamente agradecido por un montón de propuestas tuyas a lo largo de los años y actualmente por ser el ideólogo de esta web que me está permitiendo vivir tantos maravillosos ratos con todos vosotros y que ha sido nexo de más unión entre muchos de nosotros.
    Cualquier iniciativa nueva y tuya es muy importante para el grupo y ojalá sea seguida por todos.
    Para los encuentros (maior o minor) siempre estará disponible Can Cerdà como no puede ser de otra manera. “Casa meva és casa vostra…”
    La Asociación debe ser una herramienta imprescindible que, bien explicada con más desarrollo y tiempo espero que cuaje entre todos.
    Tiempo al tiempo. No pares…sigue sigue…no pares…sigue sigue

    Respuesta

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *