De Tartessos a Mesopotàmia amb l’Agatha Christie Mallowan (capítol I)

Figura principal: Tresor d’or tartèssic d’El Carambolo

Tartessos ( María José Bel)

Fa anys, quan era estudiant d’arqueologia, un estiu vaig anar a excavar un jaciment tartèssic situat en un poble de Sevilla que es diu Villaverde del Río. Aquesta excavació em va permetre conèixer una de les cultures més interesant i alhora més enigmàtica de la protohistòria de la península Ibèrica. M’agradaria explicar-vos, breument, els trets més rellevants d’aquesta cultura.

La seva ciutat principal, Tartessos, no s’ha trobat i solament  es coneix la seva existència per les fonts escrites gregues i romanes.  L’arqueòleg alemany  Adolf Schulten, que inicià les seves investigacions als anys 20 del segle passat, va tenir com objectiu principal, durant part de la seva vida, la localització de Tartessos. Es va basar en un dels textos antics escrits més coneguts, l’Ora Marítima d’Avienus, on aquest autor llatí descriu la costa entre les Columnes d’Hèrcules (estret de Gibraltar) i Massàlia (Marsella). Interpretant aquest text, Schulten va situar la ciutat a Doñana, en una illa entre dos braços del riu Guadalquivir i va intentar trobar-la sense èxit.

Sí que s’han trobat diferents jaciments arqueològics on s’evidencia una cultura a la que s’anomena tartèssica  i que s’ha datat entre el s. VIII i VI a. C. Aquests assentaments tenien una estructura de poblat i ens ofereixen probes de l’existència de reis o caps que es diferenciaven dels altres homes per signes externs de poder com grans espases, setres, diademes, etc. Un dels aspectes més destacat d’aquesta cultura va ser la seva metal·lúrgia, amb una gran riquesa d’or, plata, coure, estany, ferro i plom. Un exemple d’això és el tresor del Carambolo.

Tesoro del Carambolo
Tresor d’or tartèssic d’El Carambolo
Yacimiento del carambolo
Jaciment d’El Carambolo el 1958, any del seu descobrimet

figura 2
Vista del poblat baix d’El Carambolo (Sevilla)

Aquest jaciment, anomenat Cerro del Carambolo, que està situat en el terme municipal de Camas, molt a prop de Sevilla, es va descobrir l’any 1958, i és un dels més importants de l’arqueologia tartèssica per l’extraordinari tresor on hi trobem, entre d’altres coses, un gran nombre d’objectes d’orfebreria. També sabem que coneixien un sistema d’escriptura de caràcter semisilàbic que segurament s’escrivia de dreta a esquerra. Tot ens mostra una cultura summament desenvolupada amb una societat que tenia una estructura econòmica, política i religiosa ben definida que ens confirma el que deien escriptors de l’antiguitat: “Tartessos era la cultura més rica i culta de l’extrem d’occident”. Això es pot veure i tocar gràcies al gran nombre de jaciments que s’han trobat i es continuen trobant, però ens queda resoldre el gran enigma:  on estava situada la capital de Tartessos?

Estela tartésica
Fragment d’una estela amb inscripció tartèssica d’Ameixial, Loulé (Faro, Portugal)

Tornant a la meva experiència a Villaverde del Río, tot i que he oblidat moltes coses, us conto com va anar.

Era ple agost i, com us podeu imaginar, feia molta calor. Ens teníem que llevar a les cinc del matí per començar a excavar a les sis i a les dotze ja paràvem. La resta del dia el dedicàvem a netejar el material trobat a l’excavació, fer la migdiada, anar a la piscina del poble a refrescar-nos i, per la nit, com no hi havia altra cosa a fer, llegíem novel·les de l’Agatha Christie. Va ser llavors  quan vaig descobrir a aquesta magnífica escriptora de novel·les de misteri.

Aquesta petita anècdota ens serveix d’excusa al Pep i a mi per parlar-vos de la figura de l’Agatha Christie, de la seva relació amb l’arqueologia del Pròxim Orient, de la seves vivències conjuntament amb el seu marit l’arqueòleg Max Mallowan, del llegat científic d’aquest arqueòleg i, per acabar, del viatge que l’any 1999 el Pep va fer a Síria per participar en la campanya d’excavacions d’aquell any en un jaciment arqueològic del nord d’aquest país que es diu Tell Halula.

Agatha Christie (María José Bel i Josep Bosch)

L’ Agatha Mary Clarissa Miller va néixer el 15 de setembre de 1890 a Torquay, Devon, Anglaterra. De pare nord-americà i mare britànica. Es va casar l’any 1914 amb el coronel Archibal Chirstie, aviador de la Royal Flying Corps. D’aquest matrimoni va tenir una filla, Rosalind. Es va divorciar l’any 1928, però sempre va mantenir el cognom Christie per signar els seus llibres.

Agatha Christie
Agatha Chirstie

Durant la Primera Guerra Mundial va crear el seu famós personatge Hercule Poirot, que la va convertir en l’escriptora de novel·les policíaques més coneguda del món i una de les més llegides.

Un cop divorciada de l’Archival Christie, va voler viatjar sola al Pròxim Orient, regió on va ambientar algunes de les seves millors novel·les, com Assassinat a Mesopotàmia o Intriga a Bagdad. Hi va anar en l’Orient Express, tren que li va servir d’inspiració per una altra de les seves novel·les més famoses, Mort a l’Orient Express.

Orient express 1
L’Orient Express en una fotografia del 1929

L’Orient Express havia entrat en servei l’any 1883, el 4 d’octubre d’aquest any va iniciar el seu viatge inaugural a Paris, a l’estació d’Estrasburg, i va arribar a Constantinoble 80 hores després, havent efectuat un recorregut aproximat de 3.186 km amb dos transbordaments. Va ser un projecte de l’enginyer belga Georges Nagelmackers, fundador de la Companyia Internacional de Wagons-Lits i de la Companyia dels Grans Expressos Europeus. Inicialment estava format per dos o tres vagons amb cinc departaments de quatre llits cadascun, a més d’un vagó restaurant i saló de fumadors, confortable i luxosament decorat.

Rest Orient express
Vagó restaurant del Orient Express

Sis anys després del seu viatge inaugural, finalitzada la construcció de la via fèrria prevista, unia Paris amb Constantinoble sense transbordaments en 67 hores i 46 minuts. La seva ruta habitual va ser: Calais, Paris, Dijon, Laussane, Milà, Trieste, Zagreb, Vinkovci, Belgrad, Nine, Sofia i Costantinoble. Amb els anys, però, els seus itineraris van anar variant en funció de les modificacions de les fronteres, de la construcció de nous túnels i de l’expansió de la xarxa ferroviària europea. Després de la Segona Guerra Mundial el desenvolupament del transport aeri va posar fi a la seva expansió, tot i així va seguir circulant fins l’any 1977.

Durant el viatge al Pròxim Orient, l’Agatha Christie va visitar el jaciment arqueològic d’Ur, convidada per la dona del director de les excavacions, Leonard Woolley. Allí va conèixer a Max Mallowan, que era ajudant de Wooley. Malowan li va fer de guia i quan l’Agatha Christie va tenir que tornar urgentment a Anglaterra perquè la seva filla Rosalind s’havia posat malalta, la va acompanyar en el seu viatge de nou en l’Orient Express. Aquell mateix any (1930) es van casar, ella tenia 40 anys i ell 25. Va ser una de les noticies de societat del moment i va aixecar moltes crítiques entre els cercles més puritans britànics. Però a pesar de tot, van estar junts quaranta-sis anys, fins a la mort d’ella al 1976. Mallowan només la va sobreviure dos anys. S’explica l’anècdota que un cop va preguntar al seu marit: “per què estàs amb una vella com jo?”  Al que ell va respondre: “soc arqueòleg, estimada, com més vella siguis més t’estimaré”.

Com hem dit, l’Agatha Christie es va fer famosa per les seves novel·les policíaques i de misteri, però no nomes va escriure novel·les d’aquest tipus, també va escriure un llibre sobre els viatges que va fer a Síria amb el seu marit i que va titular  Come, tell me how you live.

Ven y dime cómo vives

Continuarà…..

Maria José Bel
Últimas entradas de Maria José Bel (ver todo)

Maria José Bel

Soc arqueòloga, però no he exercit com a tal. Durant un temps, em vaig dedicar a restaurar material arqueològic i, els últims quinze anys, he treballat de gestora cultural a l’Ajuntament de Tortosa. Ara no treballo i gaudeixo de tornar a viure a Barcelona amb la meva família. M’agraden totes les manifestacions artístiques, especialment el cinema. Faig llargues caminades perquè el meu cos necessita estar en moviment.

9 comentarios en «De Tartessos a Mesopotàmia amb l’Agatha Christie Mallowan (capítol I)»

  • el sábado, 6 de noviembre de 2021 a las 5:51 pm
    Enlace permanente

    Moltes gracies, Jose i Pep, per la vostra fabulosa col·laboració. Anar de Tartessos a Mesopotàmia de la vostra mà i a sobre en l’Orient Express acompanyats de Aghata Christie, es tot un luxe. Heu creat una historia interessantíssima amb vincles molt suggerents.
    Tant de bo que puguem conèixer el descobriment de Tartessos, encara que aquestes ciutats perdudes tenen un misteri encisador.
    Per cert, sens dubte, la meva propera adquisició literària serà “Ven y dime como vives”.
    Una abraçada als dos.

    Respuesta
    • el domingo, 7 de noviembre de 2021 a las 12:34 pm
      Enlace permanente

      Gràcies Cinta, ets molt amable. Ha estat un plaer escriure aquest article i col.laborar en la web. Esperem que els dos propers capítols mantnguin l’interès dels seus lectors.

      Respuesta
  • el domingo, 7 de noviembre de 2021 a las 9:09 am
    Enlace permanente

    Moltes gràcies Jose, m’has fet passar una estona, a més d’agradable, molt enriquidora. He pogut conèixer a través del teu article des de notes d’arqueologia i aproximació a la enigmàtica Tartessos, a l’enginyer constructor de la Wagons Lits, des d’apunts biogràfics de la escriptora i el seu jove marit, a detalls professionals teus i d’en Pep, ¿quién da mas? Lo dit, un article que he gaudit força.
    Gràcies

    Pd. Volem més articles!!

    Respuesta
  • el domingo, 7 de noviembre de 2021 a las 9:56 am
    Enlace permanente

    Sou molt amables. Gràcies. Ha estat un plaer escriure aquest article i participar amb ell en aquesta web. Esperem poder mantenir l’interès dels seus lectors al llarg dels altres dos capítols.

    Respuesta
  • el domingo, 7 de noviembre de 2021 a las 7:47 pm
    Enlace permanente

    Molt interesant, Pep i Jose, la cosa ha començat a Villaverde del Río, amb Tartessos i el tressor del Carambolo i ha anat evolucionan per Paris, Milá, Zagreb, Sofía…., fins Estambul.. i més !! , de la ma de l’Agatha Christie, que va acabar visitant el jaciment d’Ur on va trobar marit…., com diu Manel, “quien da más” ?
    Bromas a banda, ha estat un relat delicios, ben lligat i ple d’informació interesant, que m’ha encantat.
    A més, no sé com ho heu fet, pero la cosa ha acabat amb enigma…., com continuará ? Ara estic intrigat, esperant nous capitols.
    Us felicito, Una abraçada.

    Respuesta
    • el lunes, 8 de noviembre de 2021 a las 6:16 pm
      Enlace permanente

      Gràcies Gabi pel teu comentari.
      Per cert, el teu article sobre la Tierra del Fuego y el Cabo de Hornos també m’ha semblat molt interessant. Quin viatge!!

      Respuesta
  • el lunes, 8 de noviembre de 2021 a las 11:06 am
    Enlace permanente

    Parella, un article interessant en diferentes vessants. Alguna d’elles amb final de suspens… Esperarem els següents, ja siguin amb final obert o tancat.
    La resposta de Mallowan a l’Agatha, respecte al perquè d’estar casada amb ella, genial i sorprenent.
    Abraçades

    Respuesta
  • el lunes, 8 de noviembre de 2021 a las 7:50 pm
    Enlace permanente

    Vaya Jose, tantos años de amistad y yo no me había enterado que eras amiga de Indiana Jones.
    Te garantizo que se han superado mis mejores expectativas.
    Las recomendaciones que me habían anunciado su publicación eran más que justificadas.
    Es cierto que hacía muuuuuucho tiempo que estabais preparando el artículo, pero la cantidad de datos y enlaces tan bien trenzados no se improvisan.
    Se me ha hecho cortísima la lectura y me muero por leer las continuaciones.
    Qué puedo decir de Agatha Christie si hasta tiene un libro que se titula “La muerte visita al dentista”…
    Un beso enorme

    Respuesta
  • el lunes, 15 de noviembre de 2021 a las 1:33 pm
    Enlace permanente

    Una muy brillante entrada Jose, como me imaginé cuando me adelantaste algo en Palma. Ahora te perdono un poco más que no me la dieras para mi sección porque la parte artística “se come” la literaria.
    De todas formas plantearos Pep y tú una entrada paralela abundando en Agatha Christie, ahora que sé que has leído prácticamente toda su obra en tus noches de arqueóloga. ¡Os saldría interesantísima!
    Un abrazo muy fuerte.

    Respuesta

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *