TARDOR. “Mots i colors”

L’estació de la tardor s´associa a la nostàlgia, també al final de la vida, a la mort, i culmina simbòlicament amb la diada de Tots Sants i el dia dels Difunts. Una estació que representa la maduresa i invita a la reflexió, al recolliment interior.

“Ara comença enllà del camp
el tomb august de la natura;
el faig ja té color d´aram
i és el pollanc or que fulgura.” 

                                Felip Graugés.

També simbolitza la bellesa cromàtica de la natura en la figura dels seus boscos caducifolis, en una alegre festa de policromia amb els seus paisatges rogencs, ocres, taronges … acaronats per la llum dolça que penetra entre les branques. Fulles seques d´un càlid marró, caigudes, fabricant una catifa màgica que et convida a trepitjar-la en l´efímer temps de la tarda. Forts vents que fan dansar tots aquests colors en un intents ball de magnífiques i infinites tonalitats… tot preparant-se pel silenci de l’hivern i la posterior més forta renaixença.

El mot tardor prové del llatí “tardatio”, acció de tardar, que va donar tardaó perquè en aquesta època cada matí el sol tarda una mica més a sortir per l’horitzó, i va acabar esdevenint tardor per influx del sufix -or.

Astronòmicament, a l’hemisferi nord, comença entre el 22 i el 23 de setembre, mentre que a l’hemisferi sud comença entre el 20 i el 21 de març. Els dies s’escurcen de mica en mica i s’allarguen les nits. La majoria d’espècies vegetals perden la clorofil·la i les seves fulles es tornen grogues i vermelles, donant pas amb aquest fenomen al fascinant paisatge de colors dels seus boscos. Durant segles, els colors de la tardor han inspirat poetes i pintors.

“Tardor” és una paraula moderna, però la percepció que tenim de vegades de les paraules no s’ajusta a la seva història real i ens sorprenen. Per la familiaritat del mot i, per la manca de sinònims directes, pot semblar que tardor és amb nosaltres des de fa molts segles. No obstant això, segons els experts, la primera vegada que es va documentar com a mot comú va ser al segle XVIII. Podem veure doncs, que és un mot relativament nou. Joan Coromines recull per primera vegada la paraula “tardor” al seu diccionari etimològic, fent referència al dietari de la Cartoixa de Montalegre, el 1718: “Escudella podrida, se’n fa a l’hivern i tardor. S’hi posen cols, naps, xerevies, castanyes…” Tot i això, en Joan Coromines constata que tardor va aparèixer puntualment abans a l’obra “Thesaurus Puerilis”, el diccionari català-llatí d’un frare gironí anomenat Onofre Pou, al s. XVI, concretament l’any 1575, fet acceptat per molts filòlegs estudiosos de la llengua.

Quan es va publicar el Diccionari català-valencià-balear (1930-1962) els seus autors, Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll, van constatar que la utilització del mot es restringia a unes poques localitats a banda i banda dels Pirineus.

La paraula tardor va començar a la zona nord del domini lingü.stic, però es va escampar cap al sud fins a arribar a conquerir tots els racons de la nostra llengua. Joan Veny escriu dient que “tardor” només va necessitar un segle per conquerir el domini absolut del territori i, la clau d’aquesta expansió, va ser la introducció d’aquest mot a la literatura.

El refranyer català dona fe d’aquesta expansió a totes les capes més populars del territori:

“A la tardor, la foscor fa por”.

“Estiu sec, tardor molla”.

“Flors de tardor, plors de primavera”.

“Per la tardor, ni fred, ni calor”.

“Tardor i hivern, per al vell, temps d’infern”.

Preparem castanyes i panellets i donem la benvinguda a la tardor, sense por ni a la foscor, ni al fred, ni a la nostàlgia. Obrim els ulls i l´ànima a les olors i els colors i contemplem l’espectacle de la diversitat de la llum i la serenor de l’existència, tot aplaudint l’espera de l’entrada de l’estiuet de Sant Martí.

Ens preguntem:

Com s’anomenava a aquesta estació abans del mot “tardor”?

La denominació habitual era la perífrasi: “primavera d’hivern”.

Conforme el mot “tardor” es va anant popularitzant, “primavera d’hivern” es va anant quedant reclosa només dins la literatura. Possiblement, molts catalanoparlants coneguin aquesta perífrasi només per aquests versos que formem part d’un poema on el poeta ens mostra la seva admiració per la vida, per l’existència…

“Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l’onada del mar sempre riu,
primavera d’hivern, primavera d'estiu.
I tot és primavera:
i tota fulla verda eternament”.

                               Joan Salvat Papasseit.
                               “‘L’irradiador del port i les gavines’”. 1921

Uns versos que ens transporten als boscos de fagedes, aurons, castanyers…per admirar aquesta paleta de colors càlids intensos: grocs, ocres, vermellosos, verds, marrons, ataronjats, que tan bé va captar el gran compositor Antonio Vivaldi en la seva obra mestra “Les Quatre Estacions”. Aquesta grandesa emocional de la tardor la va expressar musicalment en tres moviments: Allegro – Adagio molto – Allegro.

Us convido a escoltar el tercer moviment, Allegro, en l´enllaç musical a peu d´article, on podrem gaudir d´una meravellosa melodia creada pels instruments de corda fregada: violins, violes, violoncels, contrabaixos… transformant el timbre musical en tota una aurora celestial de colors policromats, compassada per unes imatges de la intensa, fascinant i melancòlica estació de “la tardor/primavera d’hivern”.

Aquest tercer moviment “de la tardor” de Vivaldi, diu així:

“… plens de gran entusiasme i acompanyats pels lladrucs dels seus gossos i el sonar dels seus corns, els caçadors es dirigeixen al bosc perseguint un cérvol… encisats per tanta bellesa, descobriren la màgia de l’estació…”

Captura de pantalla 2021 11 05 a las 18.35.44
Captura de pantalla 2021 11 05 a las 18.36.19

Captura de pantalla 2021 11 05 a las 18.36.48
Captura de pantalla 2021 11 05 a las 18.36.57
Captura de pantalla 2021 11 05 a las 18.37.11

Acompanyem-los al bosc i, amb la innocència de l’infant, descobrim a través de l’enllaç aquests fascinants colors.

Pere S.

Clicar el següent enllaç.

LA TARDOR AMB VIVALDI / EL OTOÑO CON VIVALDI.wmv

Pere Sánchez
Últimas entradas de Pere Sánchez (ver todo)

Pere Sánchez

Pere Sánchez. Metge. Apassionat dels viatges, el trekking, la lectura i la música. Gaudint de la vida amb família i amics. "Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences. Has d'arribar-hi, és el teu destí.."

7 comentarios en «TARDOR. “Mots i colors”»

  • el domingo, 7 de noviembre de 2021 a las 1:03 pm
    Enlace permanente

    Interessant i, com sempre, molt lírica aquesta excursió que promous durant la primavera d’hivern. Una il·lustració magnífica per fer nostres la paleta de colors que el cicle temporal ens ofereix.
    Ah! encara que ara no ho sembli, jo també era aficionat a la muntanya. No era mai promotor, però sovint seguia a la colla. Ara, al llegir el teu article, em feia pensar en aquells vells temps i arribava a la conclusió que el temps que preferíem sortir a la muntanya, inclús per davant de la primavera, era la tardor. Avui, al llegir el teu article, crec que ho entenc una mica més.
    Gràcies.

    Respuesta
  • el lunes, 8 de noviembre de 2021 a las 11:10 am
    Enlace permanente

    Muy bonitas reflexiones, Pere, acerca de la belleza y el magnetismo que ejerce sobre las personas en general y sobre los aficionados a la montaña en particular, la maravillosa paleta de colores en que se convierten los bosques en otoño. Aunque como montañero prefiero la primavera ( más luz y horas de sol y restos de nieve que le dan un puntito de emoción a las travesías y ascensiones ), en los últimos años he acudido a zonas especialmente nombradas ( Ordesa, Pineta, Bujaruelo….), con la única finalidad de hacer pequeñas caminatas para ver los “colores”… Por cierto que he descubierto que eso es todo un mundo y que alrededor del puente del Pilar ( 12 octubre ) puedes tener dificultades para reservar un hotel en Torla, por ejemplo, porque acuden fotógrafos profesionales y aficionados de todo el mundo, a fotografiar esos “colores”.
    Muy interesante también la información que nos trasladas acerca del nombre “tardor” y muy bonitos y adecuados. los versos ilustrativos de esa información.
    Por cierto, he estado leyendo tranquila y reposadamente tu entrada, mientras sonaba la música de Vivaldi en homenaje al Otoño.
    Te felicito por tu entrada. Un abrazo

    Respuesta
  • el lunes, 8 de noviembre de 2021 a las 9:10 pm
    Enlace permanente

    Ens has regalat un article mol poètic de la tardor, Pere, on rivalitzen en bellesa els versos i el seu meravellós color.
    No havia sentit mai el nom de primavera d’hivern i em sembla un terme preciós.
    Justament aquests dies llegia que els tons grocs i marrons de les fulles son els seus autèntics pigments que a la primavera i estiu queden tapats pel verd de la clorofil·la. En canvi, el color vermell d’algunes especies d’arbres es per el depòsit de glúcids quan deixa de córrer la sàvia. Es a dir, que el color de la tardo es el mes autèntic. Val la pena gaudir-lo tal com fas i ens mostres.
    Gracies i una abraçada.

    Respuesta
  • el sábado, 13 de noviembre de 2021 a las 7:22 pm
    Enlace permanente

    Bonito artículo donde describes con mucha elegancia verbal los colores de esta hermosa estación.
    Es curioso los sentimientos que despiertan en cada uno de nosotros las diferentes estaciones.
    Todos tenemos nuestras preferencias.
    Os diré que con el tiempo he ido cambiando curiosamente.
    Al vivir constantemente en contacto con la Naturaleza me resulta imposible no amar cada instante.
    Sí puedo constatar que con los años el otoño a pasado de ser mi época preferida a convertirse la primavera en la estación que más me revoluciona.
    He pasado de disfrutar con el decaer del día otoñal a maravillarme con la explosión de vida, olor y color de la Primavera d’estiu, qué gran hallazgo verbal nos has encontrado.
    Seguramente por mi edad ya busco más la vida que la muerte.
    En todo caso, me maravilla poder hacer estas reflexiones gracias a tu espléndido y cuidado artículo querido amigo.

    Respuesta
  • el lunes, 15 de noviembre de 2021 a las 2:00 pm
    Enlace permanente

    ¡Fascinante entrada, Pedro, ha sido un gustazo tu tu aportación! no es solo literaria, hay colores, música… sensibilidad y arte en estado puro. Pero, como no podía ser menos, yo me referiré al término “primavera de hivern”, que tanto nos ha impactado a varios de nosotros. Lo conocía por el poema de Salvat-Papasseit musicado por Serrat pero hasta hoy no lo había entendido en su justo término. Para mí, el otoño es sobre todo nostalgia, ya te lo había dicho, pero contigo he empezado a cambiar referentes.
    Un gran beso.

    Respuesta
  • el lunes, 15 de noviembre de 2021 a las 8:15 pm
    Enlace permanente

    Amics, gràcies per tant amables comentaris.
    Escriure és un plaer, però ser llegit estimulant reflexions i sentiments, encara fa més agradable i engrescadora l´acte de l´escriptura i el relat que l´acompanya.
    Abraçades i petons

    Respuesta
  • el jueves, 18 de noviembre de 2021 a las 11:18 am
    Enlace permanente

    Pere, “tocayo” (no et diré pas “homònim”, però no dono amb la traducció catalana d’aquest mot), gràcies per portar-nos aquestes poètiques reflexions sobre la tardor, els seus colors i els sentiments que desperta a cadascú de nosaltres.
    Com diu Maite, jo també coneixia l’expressió de “primavera d’hivern” pels versos de Joan Salvat Papasseit musicats per Serrat. “Res no és mesquí. Ni cap hora és isarda. Ni és fosca la ventura de la nit“… preciós, sempre m’ha commogut.
    I com també diu Pepe, per a mi la tardor té més a veure amb la seva fantàstica explosió de colors que amb la nostàlgia. Els boscos a la tardor són un espectacle inigualable!
    Gràcies, Pere. I disculpa la meva “tardatio”. Una abraçada.

    Respuesta

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *