ASTERIX TAMBÉ HO FARIA
Hi ha causes que són inevitablement perdudes i, malgrat tot, ens apleguen, ens convoquen i ens fan prendre partit a favor seu, al seu costat.
Si tanquem els ulls, no ens faran falta massa esforços per recordar i reconèixer multitud de lluites on, la desproporció feia, des dels primers moments, esvair dubtes respecte a la supervivència de la causa feble. Tots en tenim grapats d’exemples a la memòria i, fins i tot, m’atreviria a dir que tots recordem on s’havia inclinat, o cap on s’inclinava, el nostre cor, el nostre suport, la nostra solidaritat. Al costat de qui érem.
Ah…! Som uns romàntics.
Però.. a què ve aquesta ambigua introducció? Doncs bé, ve a compte de l’article que fa poc llegia referit a l’important nombre de llibreries que s’havien obert a Catalunya en els darrers anys. Fins i tot en aquest darrer i terrible any de la pandèmia.
Ve a compte de llibreries obertes i, en darrer terme, també ve a compte de l’aferrissada lluita entre el llibre de paper i l’electrònic. Entre la llibreria física i la virtual.
Com podeu imaginar, la lectura d’aquell article convocava les meves emocions i em feia exclamar sense veu: és just! els deus estan al nostre costat!
Feia poc havíem pogut veure per televisió (jo no ho vaig poder fer al cinema) la deliciosa pel·lícula de Coixet: la Llibreria. Un emotiu homenatge a qui te amor pel llibre imprès. A qui sap que l’olor i la textura del paper significa quelcom més que un article de consum, molt més. El llibre, o el text en paper, et reconeix en una comunitat umbilical que, travessant els Eúfrates del món conegut, arriben a la llibreria del barri on, una ma amiga, te’l lliura i segella una vinculació mil·lenària a fi que tu, i jo, siguem una mica més lliures.
Avui amigues i amics, siguem un cop més conscients dels canvis que amenacen inexorablement la vida que vam conèixer. Persistim en les nostres fidelitats i acompanyem, en un poc aparent homenatge, a tots aquells llibreters, i lletraferits, que emprenen cada dia batalla contra la desaparició del llibre imprès.
Asterix també ho faria.
Manel Serrano
- IMMIGRACIÓ i VOX - sábado, 24 de junio de 2023
- DRET A l’OBLIT - sábado, 20 de mayo de 2023
- MOCIÓ DE CENSURA I COSES IMPORTANTS - sábado, 25 de marzo de 2023
Un article entranyable Manel! Degut a la pandèmia fa temps que no visito una llibreria i les teves paraules m’evoquen el plaer de perdrem entre llibres i les emocions dels descobriments. Espero tornar-ho a fer aviat i una llarga vida al paper i els seus temples.
Estic d’acord amb tu; la pel·lícula “La llibreria” de Coixet es deliciosa. De les millors que he vist els darrers anys.
Gracies i una abraçada.
Manel, que bé t’entenc!
El llibre, com tu deies, pot ser un objecte de consum. I ho és. Molts cops és pura banalitat ben venuda, quan no alguna barbaritat grollera però amb ganxo comercial.
Ara, n’hi ha d’altres, tots ho sabem, i cadascú en te uns quants que l’hi han esgarrapat el cor o l’enteniment i formen part inseparable de la seva vida, de la seva formació com ésser humà.
Tots podem escollir els nostres tresors dins d’aquest infinit que va néixer d’un jonc (com diu Irene Vallejo al seu llibre sobre el naixement de llibre en el món antic; altíssimament recomanable per qualsevol lletraferit).
Podem, com tu dius, olorar i acariciar amb els dits i els ulls aquests reculls de paraules que concentren bona part de la bellesa i la profunditat del món. No sé quin valor hauríem de donar a aquest “petits detalls” (tacte, olor, portada…) que acompanyen al llibre imprès. Jo si sé el quin els hi dono.
I sé, ara que he canviat de pis i per manca d’espai, he tingut que desprendrem (regalant i deixant a llibreries de segona mà) de més d’un ters de la meva pròpia llibreria, el costós i un xic dolorós que ha sigut la tria de volums.
Ara miro els que queden i em sento molt bé en veure’ls. Sé que son part de la meva petita història i perdre’ls hagués tingut un caire de traïció a una part de mi mateix.
Una abraçada i compte amb un Obelix!
Manel, el llibres ens han acompanyat sempre estudiant, distreieun-nos, fent-nos creixa com a persones i ara forman part del nostre club de lectura. Però tot i que jo soc amant de les llibreries i intent que el meu fill entri a comprar el seus titol preferit, crec que irremediablement las llibreries com cuasi be tot s´haura de replentajar el seu format i en quedaran unes poques que estimarem com si fosin nostres.
Una abraçada Lourdes
Qué magnífico y merecidísimo homenaje a esos templos paganos que tanto amamos. Os confieso que es lo único que echo de menos en mi retiro de montaña. Los paseos semanales por mi librería de cabecera en la calle Verdi me daban unos minutos de paz en el alboroto de la gran ciudad. Precisamente la semana pasada le pedí a Ana que me encargara en ese lugar, al cual no he vuelto en un año, el libro propuesto por Marián. Mi sorpresa ha sido que ,al dar Ana mi nombre, me recordaban con cariño y se temían lo peor (sin duda queda claro que me ven mayor pese a mis esfuerzos por ser simpático). Yo me resisto a la compra por internet y seguiré amando esos benditos lugares.
Gracias Panoramix
Completamente de acuerdo Manel. Yo también me declaro absoluto fan del libro físico y soy muy reticente al e-Book. También soy forofo de curiosear en las librerías y siempre he sido de comprar y tener más libros de los que puedo leer. O sea que me solidarizo con los libreros y conmigo pueden contar. Espero que seamos muchos.
Un abrazo