A FUEGO LENTO

Print Friendly, PDF & Email

El passat desembre es va estrenar una pel·lícula francesa A fuego lento que ha tingut un impacte notable, no només en el món gastronòmic sinó també en el món cinèfil en general. Es va estrenar amb èxit al festival de Sant Sebastià amb el nom original La passion de Dodin Bouffant.

La pel·lícula, basada en una novel·la de Marcel Rouff, explica l’esdevenir d’una casa senyorial habitada per un gastrònom apassionat i molt culte que ha contractat una cuinera experimentada. L’argument es balanceja entre els esdeveniments gastronòmics (primer organitza un àpat per uns amics, més golafres que gastrònoms) i la relació entre la parella, Eugénie protagonista i encarnada per Juliette Binoche, i el senyor de la casa Benoît Magimel amb una relació primer estrictament professional que a poc a poc es va transformant en una relació sentimental malgrat la resistència inicial de la protagonista. La passió que els dos atresoren per la cuina els converteix en còmplices de plats exquisits i delicats.

.

.

Tant la direcció com el guió van a càrrec del director francès d’origen vietnamita Tran Anh Hung que ja el coneixem amb la cèlebre pel·lícula L’olor de la papaia verde, un relat oriental intimista i poètic on també els sentits especialment del gust i l’olfacte adquireixen un protagonisme. Els protagonistes, també parella a la vida real, expressen una complicitat que crec que ha ajudat molt al director.

Els primers minuts són pels aficionats a la cuina una preciositat. Sense massa diàleg i utilitzant uns portentosos plans-seqüència, va descrivint amb detalls preciosistes tots els plats que es preparen a la imponent cuina del casalici. Els primers plans, la imatge d’olles fumejant, de la misse en place per elaborar els plats, fa que l’espectador quasi olori el film. L’aparició d’una nena, Pauline, ajudant de cuina, ben dotada per la degustació, afegeix un detall tendre a la trama i ajuda a mostrar a l’espectador el detall dels aromes i els gustos. És especialment afable i respectuós el tracte que rep del seu senyor. Després d’organitzar un àpat pantagruèlic per uns amics, tot elaborat per la gran cuinera Eugene, Dodin vol preparar un plat molt especial per un sopar amb un convidat d’excepció, el príncep d’Eurasia. La pel·lícula avança a base de plats, emocions i sentiments, però no explicaré més perquè hom pugui gaudir a l’anar a veure-la.

IMG 3812

El film va tenir un assessor gastronòmic excepcional, Pierre Gagnaire, un reputat cuiner francès participant del corrent de finals de S. XX la nouvelle cuisine, que actualment és xef d’un restaurant triestrellat a París. És un cuiner singular amb un talent innat per crear plats amb audàcia i improvisació. El podem veure al film en un cameo on fa befa dels grans cuiners. Fa unes setmanes en el seu restaurant es podia degustar un menú especialment fet amb les receptes de la pel·lícula.

.

Pierre Gagnaire
Pierre Gagnaire

Els espectadors recordarem amb nostàlgia la gran pel·lícula El Festín de Babette, on el fet gurmet no transcorre durant tota la pel·lícula, com aquesta que ens ocupa, sinó que s’explica la lluita entre la vella i la nova filosofia, entre el pensament luterà propi del s. XIX i la nova època més humana i hedonista que culmina en l’escena final amb un àpat memorable. No farem comparacions, però A fuego lento ha tingut crítiques perquè li manca càrrega dramàtica, però tothom està d’acord en que la Juliette Binoche fa un paper esplèndid i que la fotografia està molt cuidada com podeu apreciar a les imatges.

La majoria dels plats que es presenten al film són trets de la cuina francesa clàssica hereva dels grans xefs Carem i Escoffier. Aquest darrer cuiner nascut a cavall entre els dos segles (XIX i XX), és contemporani a la història del film i se l’esmenta en relació amb la seva capacitat per organitzar les brigades a la cuina. Podeu fer memòria en aquest altre article publicat a la nostra web. El film és detallista en l’explicació dels plats i dels mètodes de cocció. Podríem dir que a la pel·lícula es practica una cuina lenta, delicada i profunda. Cal destacar la impressionant bateria de cuina de coure amb la que està equipada la cuina de la mansió i els focs de llenya que tot el dia estan cremant.

Recordo uns quants plats de la pel·lícula que voldria comentar i cadascú podrà escollir el que més li agradi:

Turbó al forn cremós: un turbot sencer cuit al forn en una cassola de coure romboidal, amb herbes i banyat completament amb llet fresca.

Omelette norvégienne: és unes postres complexes, perquè juga amb les temperatures. Consisteix en una base de gelat que es cobreix amb merengue. Aquest es torra al forn perquè quedi cruixent i després a taula es flameja amb licor. La clara d’ou muntada actua com aïllant i no permet que el gelat es desglaci.

Vol-au-vent de verdures amb veloute: es tracta d’un pastís alt, de pasta fullada farcida de verdura,  cuit al forn. Després de la cocció, s’obre un forat ample a la part superior i es napa el farcit amb una salsa beixamel.

Carre de vedella amb salsa bourgignone i enciam brassejat: el carre és un costellam que habitualment es fa amb xai, però aquest cas és de vedella jove. Es cou al forn amb les costelles pelades i la carn embolicada. S’acompanya d’una salsa feta d’un brou de carn i ossos de vedella torrats, vi negre, herbes que es redueix molt.

Pot au feau: aquest és el plat estrella de la pel·lícula i on podem veure molt bé la seva execució. Ve a ser una escudella amb abundants ingredients vegetals i carnis (vedella, porc, aus de vàries menes).

Crec que és una pel·lícula per a tots els públics, molt recomanable i aquells que els agradi cuinar la gaudiran encara més.

Lluís
Últimas entradas de Lluís (ver todo)

Lluís

Metge del Treball i aspirant a gastrònom. Acostumo a complicar-me la vida cuinant, des que als 6 anys vaig fer la meva primera truita a la francesa. Només hi ha una cosa que m'agrada mes que la cuina: la Medicina.

4 comentarios en «A FUEGO LENTO»

  • el sábado, 27 de enero de 2024 a las 6:54 pm
    Enlace permanente

    Molt bona aquesta incursió al món del cine, podies haver buscat un tema de major risc per tu, però s’aplaudeix l’atreviment.
    Molt ben aproximada la peli i les delicioses aproximacions gastronòmiques que has fet.
    Bona experiència, si senyor.

    Manel

    Respuesta
  • el lunes, 29 de enero de 2024 a las 9:59 pm
    Enlace permanente

    Lluís, molt interessant.
    M’ha sorprès molt “ l’ Omelette norvégienne”.
    Si tenim ocasió, la veurem.
    Gràcies amic 👏🥂

    Respuesta
  • el jueves, 1 de febrero de 2024 a las 12:09 pm
    Enlace permanente

    Tenia moltes ganes de veure aquesta pel·lícula i després de llegir el article ja és ansietat. Una descripció preciosa i preciosista del film, l’època i els menjars. Enhorabona, Lluís!
    Abraçades.

    Respuesta
  • el miércoles, 14 de febrero de 2024 a las 9:16 pm
    Enlace permanente

    Veig que no devia guardar bé el comentari…! Et dèia que m’havies “despistat” sortint en aquest apartat d’imatge!!! Vaig saber de la peli a les noticies sobre el Festival de Sant Sebastià, i vaig pensar que m’agradaria veure-la: Tant a la Juliette Binoche, com la història d’amor de dos adults, “a foc lent”, en mig d’un escenari tan bonic i tan ben ambientat. Vaig anar-hi un dimecres tarda i no vaig deixar de pensar en tu i la Marta…com disfrutarieu, ja que al que ja he citat s’afegeix la teva/vostra expertesa als fogons. Vaig reconèixer al “Brillat Savarin” que va citar un dels comensals, gràcies a una entrada teva que vas fer fa un temps…
    Bé, un cop més he gaudit molt del teu article tan complet i adient!!!
    Una abraçada!
    Cristina

    Respuesta

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *