viernes, 28 de agosto de 2026
FoodiesRecetas

Sèpia a la bruta

Aquest recepta de sèpia és comú a tota la costa catalana , encara que a Vilanova i Tossa la fan especialment bé. Jo li afegeixo vi ranci ai una picada que li dona un toc especial al guisat.

  • 800 g de sèpia (sense tinta i amb la melsa reservada)
  • 600 g de patata
  • una ceba de figueres
  • 200 g de polpa de tomàquet
  • 20 g de pasta de nyora
  • 2 grans d’all
  • 1 fulla de llorer
  • julivert o porradell
  • 400 ml de brou de peix o aigua
  • Avellanes
  • oli d’oliva
  • sal 
  • pebre

PROCEDIMENT

Peleu les patates i escapçeu-les en trossos de 3 cm

IMG 5086 2

Talleu la sépia a daus de dos cm

Piqueu els alls i la ceba per sofregir i poseu-la a la cassola a a coure amb un raig d’oli

Afegiu una cullerada sopera de pasta de nyora

Remeneu i afegiu el vi blanc. Reduir

IMG 5085 2

Afegiu el tomàquet i quan estigui reduït, afegiu una mica de brou i torneu reduir.

Afegiu la sèpia, la seva melsa, remeneu i després el vi ranci, reduir una mica, posar el caldo i deixar coure 20 min

IMG 5088 2

Salpebreu

Poseu les patates i la resta de brou i espereu 20 minuts més.

Rectifiqueu de sal i 5 minuts d’acabar de coure afegiu la picada d’avellanes.

IMG 5087 2

Poseu uns trossets de julivert o porradell per sobre i acompanyeu-lo d’un cava brut nature ben fred.

Lluís
Últimas entradas de Lluís (ver todo)

Lluís

Metge del Treball i aspirant a gastrònom. Acostumo a complicar-me la vida cuinant, des que als 6 anys vaig fer la meva primera truita a la francesa. Només hi ha una cosa que m'agrada mes que la cuina: la Medicina.

3 comentarios en «Sèpia a la bruta»

  • Fantàstica recepta. Em sembla que milloraré la meva versió.
    Gràcies Lluís. Abraçades.

    Respuesta
  • Lluis! Té una pinta boníssima…! Fan ganes de cuinar més!!!
    Una forta abraçada!
    Cristina

    Respuesta
  • Lluís, primer comunicar-te que ja he fet el Llom adobat, la teva recepta per l’estiu, i ha sigut un èxit rotund.
    Jo tenia pebre verd fresc, que m’encanta (picat a ganivet) i olives de Kalamata (també picades com tu indicaves).
    El varen provar uns amics molt gurmets caiguts per casa, i van flipar.
    Fàcil i boníssim. Gràcies.

    Jo he fet pocs cops sèpia perquè soc molt fan dels calamars i perquè de petit, a molts arrossos la sèpia sempre era massa feta i dura i l’hi vaig agafar mania. Ha, ha, ha.
    Després n’he menjat de ben bones, però ara m’has donat l’empenta per animar-me a fer-ne jo. Ja et comunicaré el resultat… si em surt bé. Ha, ha, ha.

    Respuesta

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *