APUNTS DE BERLÍN, NEFERTITI  I EUROPA.

Print Friendly, PDF & Email

Intento complir la promesa feta al director de la secció, i li faig arribar aquests apunts d’un recent viatge a Berlín, concretament una sortida del passat mes d’octubre del 2023.

Començo advertint, com ja havia fet en alguna col·laboració prèvia, que  l’orientació d’aquest breu article no té un to tan naturalístic com és habitual en la secció, altrament, la idea del nostre viatge era, amb algunes espurnes paisatgístiques excepcionals, més urbana i cultural (cultural per comprensió clàssica del terme).

El viatge comença quasi de forma sobtada. Ens vàrem assabentar que el Neues Museum de Berlín tancava per reformes i que la seva previsible reobertura seria el 2035. No ens ho vàrem pensar gaire: maleta, un parell de bosses, nevera de picnics i “carretera i manta”.

1 Picnic

Tot plegat va semblar un “dejà-vu”, m’explico:  Al mes de novembre del vuitanta-nou, com tots sabeu i recordeu, el món es va sobtar amb la notícia de la caiguda del mur de Berlín. La pressió de Reagan i Thatcher sobre Gorbachov va semblar afluixar les reticències d’aquest últim i de forma imprevista, el president rus va acceptar la reunificació alemanya.

2 Mur 89

Sembla que va ser ahir, no? la notícia va córrer com la pólvora i la imatge de milers de joves concentrats i pujats sobre les espatlles de la vergonya va significar un crit de llibertat pel món en general i pel projecte europeu en particular.

A casa, l’Adela i jo ens vam esverar més del normal i vam decidir preparar qualsevol cosa i, aprofitant les vacances d’aquell Nadal, córrer a conèixer aquella ciutat protagonista de la història. Volíem ser, val a dir que molt humilment, testimonis d’aquells esdeveniments. (No m’entretindré a dir-vos que alguns imprevistos ens van fer, finalment, endarrerir uns mesos el viatge)

El cas és que vam tenir ocasió de conèixer i viure, encara que de forma molt tangencial, una il·lusió col·lectiva que els berlinesos, i també nosaltres, no oblidarem mai. Per contra, de les bondats que els amics i coneguts ens han anat explicant del Berlín actual, a l’any noranta no en vam veure ni una. A tall d’exemple, la Nefertiti, la porta d’Ishtar o la del mercat de Mileto, no vàrem tenir oportunitat d’admirar-les. Aquesta era l’ocasió. Potser la darrera. Havíem de tornar.

Bé, ja em perdonareu, he marxat una mica a la història només per dir-vos que la primera vegada que vam viatjar fins a Berlín va ser d’aquesta forma tan poc preparada i alhora tan gratificant. Vam fer els mil vuit-cents quilòmetres i vam veure el mur. Mur i gent al voltant, molt de mur i gent fotografiant-se. Mur, gent i poca cosa més. L’ illa dels museus era una ruïna de la part est de la ciutat; Tempelhoff era un aeròdrom en plè funcionament i només el Tiergarten, la porta de Brandeburg i potser l’església memorial i el check point Charlie continuen semblant el que vam trobar-nos ara fa trenta-cinc anys.

El cas és que l’any passat el dia del Pilar queia en dijous, així que vam pensar en l’oportunitat d’estirar una mica la circumstància i agafar-nos la setmana completa i el final de l’anterior. Teníem deu dies i vam pensar a fer una volteta més ampla i aprofitar per gaudir d’alguna joieta que satisfés curiositats i sentits.

Vam començar el trajecte en direcció Grenoble, pensàvem que fer una nit en una ciutat que sempre hem creuat de pas no ens estaria malament. Així va ser, Grenoble, com a mínim la seva part més cèntrica, ofereix un passeig prou tranquil i agradable per a descansar després d’un trajecte de sis-cents i escaig quilòmetres.

Continuem amunt i ens disposem a conduir per la selva negra en direcció a Baden Baden, aquest si, un dels destins que no ens volíem perdre.

Baden Baden si un passeja per aquestes contrades, és un destí imperdible. Es tracta d’un emplaçament en el cor del qual va ser  l’imperi carolingi. Fins a la desfeta de Napoleó va ser seient geogràfic de les disputes històriques entre francesos i alemanys i, finalment, essència simbòlica del romanticisme germànic al llarg del segle XIX. Ens trobàvem al bell mig d’una d’aquelles geografies que expliquen Europa i que justificaven el nostre viatge.

3 Baden
3Baden 4

Si, Baden Baden paga la pena. Farcida d’edificis senyorials, la ciutat és famosa per les seves fonts termals, els passejos pel seu canal i per un jardí de roses que faria les delícies dels nostres amics “botànics. Un casino a l’antiga usança  i un nucli històric on passejar amb tranquil·litat i admiració fan, de la ciutat, una autèntica recomanació.

Ja arribem a Berlín. Instal·lats a cent metres de la Postdamer Platz i a tres-cents de la porta de Brandeburg ens situàvem novament en una d’aquelles geografies que a mi m’apassionen especialment, és a dir, en aquells llocs que com Baden Baden expliquen Europa i, per tant, expliquen el lloc on visc. En aquest cas Berlín i, més concretament Brandeburg, el vell, valent i coratjós Brandeburg que quatre segles enrere unia els seus destins a un petit poble bàltic anomenat Prúsia i començava a donar forma al que molts anys després va voler ser l’Imperi Alemany i després, Alemanya.

5 Brandeburg

El contacte amb Berlín no va poder ser més enriquidor. Vam viure una ciutat moderna, culta i, malgrat que la foto fa referència al currywurst* obligat de Berlín (*salchiches amb curry i patates), vàrem poder constatar una gastronomia molt millorada respecte a la nostra llunyana primera visita.

4 currywurst

Al meu entendre Berlín no té la bellesa ni la “grandeur” de París; tampoc la vitalitat i força de Londres, però, sens dubta guanya en accessibilitat i respecte. Una ciutat de tres milions de persones no són els deu de París o Londres. Una ciutat reconstruïda no té la memòria arquitectònica d’altres capitals, però si la cura i la funcionalitat que tenen les reconstruccions.

7 Reichstag rotated
8 reichstag

Vam quedar impressionats amb el Reichstag de Foster i el memorial jueu d’Eisenman, però si voleu saber el motiu que més ens va colpir, va ser l’observació de centenars d’inscripcions metàl·liques que, a l’entrada dels edificis on havien viscut, fan memòria dels deportats jueus als camps d’extermini.

9 Memorial jueu
10 Rajoles Memoria

El record de la Bauhaus i Weimar, “malgré tout”, és senyal inequívoc de l’orgull alemany en la cultura del disseny, com també ho és l’església i memorial del Kaiser Guillermo, tràgica al·legoria de la guerra i la destrucció.

13 Memorial Kaiser
11 Bauhaus

Per cert, ara que parlo de l’església del Kaiser Guillermo, i per si algú decideix fer un passeig similar al que explico, no deixeu de fixar-vos a l’interior del temple en la “Madonna de Stalingrado”. Veureu poques coses tan colpidores com aquell dibuix al carbó fet pel soldat alemany el dia abans de morir en aquell infern. No us el perdeu.

14 Madonna

La volteta per Berlín ha d’acabar per dos motius: un per no cansar-vos en detalls i un altre, perquè necessàriament hem d’entrar als museus, justificació primera del viatge.

Quina bestiesa veure la Nefertiti als “morros”. Voltes i voltes rodejant aquella figura que has vist reproduïda en dotzenes de llibres i, finalment, la tens al davant. Una meravella. Segur que molts de vosaltres ja heu tingut ocasió i sabríeu expressar millor que jo la sensació en observar aquella escultura en pedra calcària i colors encara originals. Un miracle fet fa 3.500 anys.

Nefertiti i jo

Un cop t’has extasiat al Neues Museum i has deixat enrere centenars d’escultures egípcies, entres al museu de Pérgamo i, literalment “palmas” (de palmar). Plantar-te al davant de la porta de Ishtar, dels pòrtics del Mercat de Mileto, dels cavalls alats assiris o dels vasos d’Uruk , és transportar-te als orígens de les civilitzacions i, per tant, també a Europa i la seva evident història colonialista.

Isthar 2
16 Mileto

Sortim de Berlín i tornem a la carretera. La idea era passar per Ulm (pòrtic gòtic més alt d’Europa), fer una nit a la Baviera abans d’entrar a Suïssa i anar a gaudir de les Termes de Vals, uns banys termals impressionants al mig dels Alps i fets per un arquitecte que, per l’Adela, és culte i referència obligada: Peter Zumthor. Anem a pams.

16 Ulm

Després d’una nit a l’encantador poblet de Memingem (poble escollit a la Baviera), sortíem d’Alemanya. Jo anava més content que unes “pasqües” perquè tenia al davant dues noves emocions: Una visita a la Biblioteca de Saint Gallen i conduir una bona estona per carreteres alpines amb alçades poc imaginables. Anem per feina que ja acabem:

Saint Gallen és un poblet suïs situat al costat de Lienchestein, just al racó que formarien les fronteres d’Alemanya, Àustria, i Suïssa. La seva famosa biblioteca ho és per dues referències fonamentals: La primera és la mateixa biblioteca. Un disseny, una bellesa i uns continguts inimaginables. Tenia tantes ganes de veure-la!. Qui tingui oportunitat i ganes que no se la perdi, si us plau. (la millor recomanació de l’article)

17 Biblioteca
5d675d8a f72d 4409 b17d 7b94aceaf7a8

En el mateix emplaçament, Saint Gallen,  havíem de veure i admirar l’anomenat: “Plànol del monestir de Saint Gall”: Un disseny arquitectònic fet al voltant de l’any 825. En aquell temps, Ludovico Pio, fill de Carlemany, estava al capdavant de l’imperi.

Em direu: Bé, i quina importància té un plànol arquitectònic del segle IX? La resposta aproximada és que el pla de Saint Gall representa un esforç col·lectiu de les diferents ordes monàstics per definir, de forma universal, les dependències i funcions que havien de tenir els monestirs de la cristiandat. El monaquisme de l´època havia de ser el vehicle a través del qual s’estengués la fe cristiana, el coneixement, i els requisits administratius i legals dels incipients aparells preestatals.  Era, com us ho diria jo, com una directiva comunitària actual, un senyal d’identitat amb el qual aquells pobles carolingis pretenien impulsar el territori on vivien i alhora, recuperar la identitat perduda com antic Imperi Romà d’Occident. Un territori que alguns segles després es coneixeria com a Europa. La nostra Europa.

18 Biblioteca

Bé, ara si. Carretera; un bany a les termes; una nit a l’hotel d’en Zumthor i tornant  que  fa baixada. Encara, encara, si estiréssim una mica més, tindríem temps per un pícnic al llac de Como i una parada final per la Provença. En qualsevol cas el que us volia explicar, ja està fet.  Ja us he fotut prou la “xapa”.

21 Como
20 Alps carretera

Fins aquí aquests apunts d’un viatge per alguna de les llavors  d’Europa. En queden moltes més. Si tenim ocasió us les compartirem.

Final Breznev
Manel Serrano
Últimas entradas de Manel Serrano (ver todo)

Manel Serrano

Metge i empresari. Quasi jubilat. És un amant de la conversa, l'art, la literatura i la història. Mitòman i hedonista clàssic, embogeix per París, el bon menjar i el bon beure.

3 comentarios en «APUNTS DE BERLÍN, NEFERTITI  I EUROPA.»

  • el miércoles, 3 de julio de 2024 a las 12:37 pm
    Enlace permanente

    Gràcies Manel per compartir una travessia tan maca amb escales tan interessants per la nostra estimada – i molts cops temuda – vella Europa.
    La planificació prèvia del viatge m’ha semblat excepcional, encara que no esperava menys de tu.
    Els teus coneixements d’història ens enriqueixen a tots.

    Impressionat m’has deixat amb la Biblioteca de Saint Gallen. No n’havia sentit parlar.

    El cas és que… també m’has fet rememorar molts records personals de les meves dues visites a Berlín i d’un llarg viatge, també amb cotxe, que vaig fer fa anys fins a Praga, amb una escala, en tornar, als llacs de la Llombardia italiana, amb capbussada inclosa en el llac de Como.

    Respecte de Nefertiti, t’he de dir que encara no l’he vist a cap de les meves estades a Berlín. Les cues per contemplar-la són sempre interminables. No sé com ho veu aconseguir.

    Tampoc els egipcis aconsegueixen que se la tornin. Es veu que, encara que els dos governs tenien acords per repartir-se les troballes, en 1912 l’arqueòleg alemany que la va trobar, la va fer passar d’estranquis com a “una peça de guix sense valor”. Històries de la picaresca arqueològica – segur que Pep ens en podria palar – i dels lladronicis que també fan història.

    (Un darrer comentari gastronòmic: el “currywurst” per ells. D’haver d’escollir quelcom de la seva tosca cuina, em quedo amb el schweinshaxe, el coixí de porc al forn amb pell (no bullit). L’he menjat dos cops al mateix lloc de Nikolaiviertel (el barri antic, tocant al Spree) al restaurant Georg Braeu. Naturalment amb cervesa i xucrut. Recomanat per a quan hi torneu).

    Respuesta
  • el sábado, 6 de julio de 2024 a las 11:42 am
    Enlace permanente

    Sensacional el recorregut geogràfic i literari. El relat és tan brillant que Mariano i jo us hem seguit les passes i ens han arribat moltes de les vostres sensacions.
    No coneixia l existència de la biblioteca de Saint Gallent ni del “Plànol del monestir de Saint Gall”. M ha fascinat com expliques la seva importància en el desenvolupament de les ordres monacals i d’Europa.
    La conclusió de Mariano a l’acabar de llegir el article: “Está de puta madre…, pero de puta madre”.
    Gràcies Manel. Esperem noves “llavors”. Abraçades.

    Respuesta
  • el domingo, 7 de julio de 2024 a las 7:32 pm
    Enlace permanente

    No puc dir més elogis que els meus precedents, però vull destacar la importància del viatge per carretera, que enriqueixmolt l’experiència i permet aproximar-te a indrets poc concorreguts i deliciosos com aquesta biblioteca que esmentes.

    Respuesta

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *