PARÍS, UN PASSEIG DIFERENT (II)

Bé, ho dèiem aquest matí, la idea del passeig d’avui és fer de flâneur i fer-ho, no pas davant dels monuments clàssics de París, sinó caminant tranquil·lament, deambulant seria la traducció més acurada, entrant aquí, allà, on ens vingui de gust i, de tant en tant seure en alguna de les meravelloses places de París per fer, simplement un cafè. Ah, això si, afegirem alguna espurna cultural perquè no sigui dit.

Així doncs, que millor per aquesta tarda que passejar pel Marais. Fer una volta tranquil·la per aquest barri abans de conduir-nos de tornada a l’Odeon i fer-ho travessant la magnífica îlle de Sant Lluis.

El Marais està situat a cavall del troisième i quatrième districtes. Tornaria a fer-vos falta una miradeta al plànol de París. Si el tinguéssiu obert, haurieu de  fer un triangle tirant una línia des de la place de la Republique fins a la Bastilla. L’altra línia, des de la mateixa Republique, fins a l’Hotel de Ville (ajuntament) i, la tercera, unint Bastilla amb l’Ajuntament per la rue Rivoli. Un cop situats davant del triangle hauríeu d’escapçar la punta del triàngle per tenir una geografia que més o menys seria com aquesta:

marais de paris mapa c

El Marais, vindria a tenir un equivalent local en el nostre Born. No tant per les dates de construcció, el nostre born és segle XIX, mentre que el Marais és XVII i XVIII, sinó per l’estil de vida que es respira al barri. Un barri jove, dinàmic i ple de contrasts. Le Marais, té unes referències arquitectòniques magnífiques: la plaça dels Vosgos, el Carnavalet i el museu Picasso en són algunes d’elles.

D’altra banda el Marais és una de les ubicacions preferides per tots els dissenyadors joves. És un veritable plaer trobar-los i sentir que els pots conèixer i comprar alguna cosa abans que saltin a la fama. Finalment, el barri és l’emplaçament d’una gran colònia jueva ortodoxa (tenim el memorial de la Soah molt a prop)  i, al seu costat, alguns dels carrers gays més assenyalats de la ciutat. Un barri, friendly, cool, molt bonic i interessant,  tu miris per on t’ho miris.

Bé, són les 15 h i hem sortit de le “Cochon a l’oreille”.  Tot seguint el mateix carrer Montmatre arribareu al davant del Beaubourg, Buff! un altre meravella. Aquesta instal·lació dissenyada per Richard Rogers l’any 68, va ser una trencadissa de l’època i continua captivant les mirades per anys que passin. Guaiteu uns minuts situats al davant de les escales mecàniques i mireu aquesta hipnòtica plaça que va voler construir l’artista.

Beaubourg c

No hi ha temps per visitar el museu, necessitaríem massa estona. Recordeu que avui no fem de turista (almenys de masses). Per posar-vos les dents llargues us diré que, fa tres o quatre anys, vaig veure un monogràfic de Magritte espectacular. Jeje,! No patiu, el toc cultural us el tinc reservat d’aquí una estoneta.

Be, hem rodejat el Beubourg i ens situem tot just a la seva esquena. Us trobeu al carrer Sebastopol i heu de travessar-lo a l’alçada de la rue Rambuteau. Ja entreu al Marais. A partir d’ara, haureu d’anar per qualsevol racó del barri però situant-vos a partir d’aquest eix que posteriorment s’anomena Francs Bourgeois. És el carrer central del Marais

El que demana el barri és voltar sense massa ordre ni concert. Guaiteu la imatge del plànol anterior,  i només perquè us feu una idea us diré que, des d’on sou i seguint l’eix de Rambuteau-Francs Bourgeois teniu, cap a la dreta (direcció riu),  les colònies jueves i gays. Continuant recte fins al Boulevard Beaumarchais (límit final del barri) teniu: a l’esquerra el museu Picasso (tampoc dona temps) i al final de tot la place du Vosgos, una autèntica meravella arquitectònica que caldrà passejar-la sota les seves porxades.

Entre el Picasso i els Vosgos, tenim la visita cultural si us ve de gust. Es tracta del Museu Carnavalet, el museu de la ciutat. Ubicat en un fantàstic palauet, sol programar exposicions que no demanen més d’una hora de temps. La meva darrera visita va ser una exposició dedicada a la lliberació de París al 44. (la pell de gallina veient les referències espanyoles)

Carnavalet c

Marais c
Plaza de los Vosgos

De no haver cap exposició que us convoqui gaire, no patiu, deixeu-vos anar per aquest barri tant interessant, “cool” i absolutament pacífic

Ja són quarts de cinc de la tarda i heu sortit del museu. Cal anar fer una passejada per carrers com Roisiers, Pavée, Vielle du Temple, Sevigné…. tot és molt a prop, però haureu de tirar de google maps. (vegeu mapa petit)

Per damunt de tot, no us deixeu els Vosgos, Identifiqueu la casa de Victor Hugo, a qui li agradi el disseny de moda, la maison de Issey Miyake, i, qui busqui gastronomia, que s’acosti a la carta de L’Ambroisie (Es deixa veure per la finestra i és el restaurant més car de París).

noel pavillon de la reine 8 c

Abans de marxar, però, no deixeu de fer una mica el tafaner i guaiteu al Pavillon de la Regne, un hotelet petit, ple de charme, luxe i encant, i que demana fer una reserva per la propera sorpresa que penseu fer-li a la parella (un dia és un dia, no?).

Estem una mica cansats de museus i de passeig, toca fer un cafè. Busqueu la place Sainte Catherine, la teniu a tocar. No us la podeu perdre. Hi ha tres o quatre cafès i, qualsevol d’ells, convida a una estona relaxada i romàntica.

place ste catherine c

Són les sis i toca marxar, a les 20h tenim el sopar reservat i no val badar massa més.

Del Marais caldrà sortir en direcció al riu, bé, abans us trobareu amb la rue Rivoli que us vaig dir formava la base d’aquell triangle inicial, doncs bé, tal qual arribeu a Rivoli heu d’anar en direcció a l’ajuntament (hotel de ville). Trobareu l’estació de metro de St Paul i d’allà mateix, arrenca el carre François Miron, agafeu-lo. A uns cent metres recorreguts per aquest carrer, trobareu una botiga de referència Izrael.

Izrael c

És un altre dels llocs parisencs imperdibles. Qualsevol producte gastronòmic o aliment produït al mediterrani i a l’Orient Mitjà el tenen a Izrael. Una passada de comerç (algú es tornarà boig de caminar i remenar per la botiga).

Tot just sortint de la botiga trobareu el carrer del pont Louis-Phillipe, agafeu-lo i arribeu a la vora del riu amb Notre Dame al davant. Travesseu el primer pont fins a l’Illa de Saint Louis. No passeu a la Cité.

A la foto inferior teniu una bona foto per situar-vos:

L’illa inferior és Saint Louis. Vosaltres heu passat des del marge dret a la illa a través del pont que estaria situat més a prop de l’îlle de la Cité (superior).

La idea és que arribar a l’illa per l’extrem superior  i baixar una mica pel carrer central que veieu.

la dos islas compressed

Esteu a la punta superior de l’Ile de Saint Louis, un dels llocs més bonics de la capital francesa. En aquesta illa vivia Moustaki. Bé, dèiem que tot just des d’aquí arrenca el carrer central de l’illa. Preneu-lo, com si us allunyéssiu del bullici i de  Notre Dame. Baixeu per aquest fantàstic carrer, hi ha quantitat de botigues que us cridaran l’atenció.

Saint Louis
Sain Louis IV

Tot arribant a la meitat de l’Illa us trobeu amb el carrer dels Dos Ponts, agafeu a la dreta, ara ja tornem a travessar el riu.

Al davant vostre, la gran àbsida de Notre Dame (o el que quedi) , els contraforts i pinacles, una foto de llibre, que  es pren des d’aquí, a meitat del pont.

Notre dame des de Tournelle c

Ja hem travessat el pont i ja estem al cinquième. Ja no queda gaire per acabar el passeig. Passem per la famosa Tour d’Argent, on et foten uns clatellots per menjar el seu mític ànec que mai valdria la pena si no fos per fer una foto a la catedral de nit i des d’una de les finestres del restaurant. Per mi hi ha poques coses iguals.

la tour d argent

Continuem cent metres i ja estem al bulevard Saint Germain. Davant vostre tindríeu el Panteó i una mica amagada, però aquí mateix, la Sorbona, Travessant el carrer i anant camí del Panteó vivia Hemingway i aquí, com no podia ser d’altra manera, va escriure “París era una fiesta”.

Heu d’agafar Saint Germain a la dreta i en direcció Saint Michel i l’Odeon.  Només ens queden uns cinc o sis-cents metres.

Figura que ja quasi hem acabat, són un quart de vuit. Podeu pujar una estoneta a l’hotel, però si hi ha algun valent i que vulgui tenir un gest molt parisenc a aquest hora, que em segueixi.

Atlas huitres

Estem al costat, però cal localitzar aquell carrer Buci que us deia al començar al passeig i buscar un lloc a la brasserie Atlas. Aquí, cal que, tot esperant que baixin de l’hotel,  tanqueu els ulls i us preneu tres ostretes i una copeta de xampany. Oh! només de pensar-ho se’m cauen les llàgrimes.

Bé amics, acabem el passeig que, com haureu notat , l’he plantejat com si l’hagués fet jo i per tant, no us deixaré anar fins que no esteu ben sentats en un dels meus restaurants preferits a París. És un altre d’autèntic. No turístic. Un dels llocs on van ells: chez Fernand. Està aquí mateix i aquí us l’ensenyo.

Fernand I

Un restaurant autèntic i absolutament parisenc. Tant l’Adela com jo aquí no perdonem els escargots i  un boeuf bourguignon que no se’ls salta un gitano.

escargots i brindis

Que vagi de gust

Manel Serrano
Últimas entradas de Manel Serrano (ver todo)

Manel Serrano

Metge i empresari. Quasi jubilat. És un amant de la conversa, l'art, la literatura i la història. Mitòman i hedonista clàssic, embogeix per París, el bon menjar i el bon beure.

4 comentarios en «PARÍS, UN PASSEIG DIFERENT (II)»

  • el sábado, 2 de enero de 2021 a las 12:07 pm
    Enlace permanente

    Manel, amb aquest passeig tan ben narrat ja he tornat imaginàriament un altra vegada a París i ara encara tinc mes ganes de un viatge real per poder trepitjar els seus carres i deixar-me fascinar amb els seus encants. Gracies i una abraçada.

    Respuesta
  • el sábado, 2 de enero de 2021 a las 6:06 pm
    Enlace permanente

    ¡Qué maravillosa jornada en dos fases, Manel! Se me ha encogido un poco el corazón con las preciosas fotos de Notre Dame ya irrepetibles. Pero, con todo, Paris siempre será Paris y entiendo perfectamente vuestras escapadas a la primera oportunidad. !Hay ciudades que continúan enamorando siempre!

    Respuesta
  • el domingo, 3 de enero de 2021 a las 7:10 pm
    Enlace permanente

    Muy sugerentes todas tus indicaciones, Manel, además conociéndote, seguro que se pueden seguir todas tus indicaciones sin miedo a quedar defraudados. La semana pasada me quedé en Le Cochon a L’Oreille y hoy, después e una ajetreada tarde acabo en Che Fernand….y además con menú sugerido y todo !
    También quiero decirte que has escogido unas fotos preciosas, especialmente, en mi opinión, las de esta segunda entrega.
    Felicidades por el reportaje y ves pensando en otra ciudad…
    Un abrazo

    Respuesta
  • el martes, 5 de enero de 2021 a las 11:41 am
    Enlace permanente

    Amigues i amics, gràcies pels comentaris. Com diu en Gabo, ja teniu un bon recorregut pel París “sense cues”. Si el feu ja m’ho fareu saber.
    Petons

    Respuesta

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *