Parc Natural “Cañón del río Lobos”.
El Parc Natural “Cañón del río Lobos” és un peculiar i perfecte espai biogeogràfic que s´ha format en un profund canó de serpentejants i erosionats escarpats, donant vida a una molt diversa varietat de fauna i flora en aquest meravellós paisatge càrstic.
Va ser declarat Parc Natural en el 1985, sent una de les primeres zones protegides a Castella i Lleó.
A causa del fascinant relleu que ens presenta, és considerat un indret paisatgístic de gran bellesa en el territori nacional espanyol.
Aquest Parc Natural comparteix territori amb dos províncies, unes tres quarts parts amb Soria i una quarta part amb Burgos.
El riu Lobos, juntament amb les seves aigües fluvials i subterrànies, és el causant de l’erosió que li ha donat forma de manera pausada en el temps. Hi podem observar coves, avencs, embornals i tota una capritxosa decoració de la natura en els racons més selectes.

Un passadís natural que neix en la província de Burgos, però que discorre la gran majoria dels seus aproximadament 25 km, per la província de Sòria.
Els tres accessos principals per on començar la seva ruta són: Hontoria del Pinar, a la província de Burgos; Ucero, a la província de Sòria i el “Puente de los Siete Ojos” a San Leonardo de Yagüe (Soria), que és un punt intermedi del recorregut.

La millor opció és entrar per Ucero, a uns 15 km d´El Burgo de Osma i a 70 km de Soria, deixant el vehicle en un pàrquing ben habilitat per iniciar un màgic i curt passeig d´uns 30 minuts d´anada, apte per a tots els públics, per la que possiblement és l´entrada més fascinant de totes, i arribar a la zona més espectacular i salvatge del “Cañon del río Lobos”.
Durant el seu recorregut podrem gaudir de les savines, de les alzines, del ginebró, dels xops, dels nenúfars, etc. També podrem fruir dels vols de les àligues, dels voltors, dels falcons i altres aus de rapinya que ens acompanyaran en aquest espectacular senderó del canó.
Si tenim sort, inclús podrem observar alguna llúdria, algun esquirol o cabirols, entre altres mamífers.

Tot un atractiu i interessant recorregut que convida a la fantasia i al misticisme, i que podem allargar o escurçar, segons les nostres preferències, a través d´un ecosistema natural de gran bellesa que incorpora una magnífica diversitat faunística i florística.


Una vegada aparcats en la zona habilitada a l´entrada del Parc Natural, ens calcem les vambes esportives i decidim gaudir d´aquest indret molt ben senyalitzat. Anem endinsant-nos en el seu cor de manera fàcil, tranquil·la i pausada fins arribar a la zona més esperada i espectacular, l´entorn màgic i enigmàtic amb verticals parets calcàries de gran alçada i de capritxoses formes de relleu on es troba enclavada l´ermita de Sant Bartolomé d´Ucero, vinculada a l’orde dels Cavallers Templers.

L’ermita de Sant Bartolomé està envoltada d´un cert misteri i d´alguna llegenda. Hi ha teories que la consideren templera de Sant Joan d’Otero, però queden foscors històriques en aquesta referència, tot i que es poden trobar elements arquitectònics utilitzats pels templers, així com simbologia lligada a l´Ordre del Temple.
Alguns d´aquests elements serien una llosa a dins i al terra de l´ermita, podent significar la Creu de l’Orde del Temple, la Creu de les Vuit “Beatitudes, gravada en un dels capitells de l’entrada. Aquesta creu de vuit puntes era la que els templers feien servir per a realitzar el traçat octogonal de les capelles templeres.


Està també envoltada d´una curiositat enigmàtica per trobar-se en un punt equidistant dels dos extrems de la Península, el Cap de Creus a Girona i el “Cabo de Touriñán” a Galícia.
Aquesta certesa en la seva màgica localització està recollida en una llegenda que fa referència a l´Apòstol Santiago. Diuen veus del passat que l´Apòstol, fugint a cavall dels musulmans, va saltar des del més alt de la cinglera, i al tocar terra la seva espasa va caure apuntant just el lloc on havia de ser edificada l´ermita.
Qui entrant per Ucero vol fer tot el recorregut de 25 km del “Cañón del río Lobos”, ho pot fer fruint-ho fins a arribar a Hontoria del Pinar, on un pont romà marca el final del recorregut.
Després d´una gran matinal endinsada en la naturalesa, el misteri i les llegendes que envolten aquest indret, i on el paisatge es torna poesia, agrairem retrobar-nos amb algun plat típic de la gastronomia soriana, ja sigui a El Burgo d´Osma, Soria o altres poblacions plenes d´importants petjades en la història i la cultura.
Bon viatge i feliç estada per “Terres sorianes”.

Autor Pere S.
- “Praga y Kafka con alma de muñeca” - sábado, 25 de noviembre de 2023
- Norge. Kirker og Domkirker. - sábado, 23 de septiembre de 2023
- “Trip to Nordkaap”. Norway. - sábado, 24 de junio de 2023
¡Magnífico reportaje Pere! Estuve en el Cañón del Río Lobos en el 2009 , con toda la familia, por lo que fue una visita un poco minimalista ( los niños tenían 13 y 11 años y era bajo el terrible calor de mediados de Agosto) pero aún así lo disfrutamos mucho y llegamos a avistar algunas águilas y buitres. Tu reportaje me ha ampliado la información y he podido disfrutar por segunda vez de la citada excursión!
En ese ambiente algo místico que describes ¿te topaste con los espectros de la partida de Curro Jiménez (Sancho Gracia)? Creo que la serie de televisión fue rodada en estos parajes.
Un abrazo
Estoy de acuerdo contigo, Pere, magnífico lugar por el que realizar ese paseo-excursión tan agradable y que tan bien describes. Yo he estado ahí un par de veces, entrando siempre por Ucero y doy fe de lo recomendable del lugar. Además veo en tus fotos un espectacular cielo, o sea tiempo espectacular, que seguro os hizo disfrutar aún más de la aventura.
Te felicito por el artículo y las fotos
Fantástica recomanació. Es un paseig precios. Gracies Pere. Una abraçada.
Pere, un passeig molt temptador.
Que estranyament encisadors són els paratges naturals mollejats per l’aigua dels segles passats.
Gràcies, per presentar-nos el.
Entra a la llista de sortides factibles, a realitzar com més aviat millor.
Queridísimo amigo, ya estás tardando en organizarnos una salida por esas tierras!!!!
Me has cautivado con tu descripción y con unas fotos de lo más sugerente sobre lo que podemos encontrar.
Reconociendo tu buen hacer por las ya muchas excursiones que nos has organizado, se me cae la baba pensando en la fiesta que puedes montar.
Magia, gastronomía, paisaje….
Una lectura deliciosa.