“La cresta de la Luna”
Un viatge narratiu i apassionant a través de l’existència amb el Pakistan i la conquesta del “Lady Finger” com a teló de fons.
“Aquesta és la història d’una aventura, d’una escalada solitària que va començar allà al principi dels vuitanta en uns recreatius de barri de Madrid, va continuar en “La Pedriza” durant els anys noranta, i es va tancar a la Vall d´Hunza, sobre el “Lady Finger”, al Pakistan, a l’inici del dos mil.
Tres dècades, en les quals partint de les entremaliadures més innocents de la infància, i arribant fins a les decisions més compromeses de l´edat adulta, es narra l’ascensió al “Lady Finger”, agulla granítica de 6000 metres d´alçada situada en el Karakorum més occidental, descrivint el sinuós camí recorregut per a arribar al moment culminant d’una vida que dona sentit a l’existència.
Paral·lels a l’escalada i en aparença absurds i caòtics, se succeiran una sèrie d’esdeveniments que, màgicament i fent confluir la vida i el destí, explicaran els perquès de les decisions preses i les raons de tot el viscut”.
Hi ha un conte popular sobre l´agulla, també coneguda com a “Pic Bublimating” que narra la història d´un príncep màgic de Baltistán, anomenat Kisar, que va viatjar a Hunza en una de les seves aventures i allà es va casar amb la princesa Bubli.
En rebre notícies que la seva primera esposa a Baltistán havia estat segrestada pel Rei d’un altre regne, va fer els preparatius per a marxar i intentar rescatar-la. Va portar a Bubli a aquesta agulla de la muntanya i li va donar una gallina i un sac de grans per alimentar-la. Ella va preguntar quan tornaria, al que ell va respondre: “Cada any alimenta a aquesta gallina amb un sol gra. Quan el sac estigui buit, tornaré”. Diu la llegenda que Bubli encara roman aquí esperant, donant aquest nom fantasiós a l´agulla “Lady Finger”.
Juan García de Diego va néixer a Madrid el 1971. És llicenciat en Ciències Físiques, especialitat d´Astrofísica per la Universitat Complutense de Madrid. Rodamon vital i apassionat de l´escalada, va fer d’aquesta fusió un mode de vida portant-lo des de “La Pedriza”, indret on va aprendre primer a somiar i després a escalar, a les muntanyes més altes de la Terra.
Enamorat d´Àsia, de les muntanyes del Karakorum i de l´Himàlaia, ens mostra de manera reflexiva i fascinant les seves vivències com escalador i solitari viatger.
Aquestes experiències han donat llum a títols com el que presentem i altres com ara: “Sonetos Viajeros”, “Gracias Cervantes”, “Donde empiezan los sueños”, etc. La seva última publicació ha estat “Por la Gloria de Zeus. El origen de los Dioses”.
“La cresta de la Luna” és un viatge literari molt enriquidor que ens farà viure moments intensos i sorprenents. Coneixerem costums i cultura del país i dels seus habitants, i al mateix temps gaudirem d´una aventura inhòspita on es barregen els somnis, la realitat i la reflexió més profunda de l´existència.
Viatjar, des de la mateixa realitat o la fantasia, ens allibera de les pors que ens empresonen, sentint els vents de llibertat de la vida que guiaran el nostre destí.
“El paso más bonito, el más íntimo, es el que se da justo antes de concluir aquello que soñamos: la carícia que antecede al beso, la zancada que se da justo antes de cruzar una meta, el agarre que abre una cima y otorga el honor de formar parte de la historia y del horizonte de su cumbre”. Juan García de Diego.

Autor: Pere S.
- Del Mediterrani al Cantàbric: “GR10” francès. - sábado, 27 de junio de 2026
- El Triangle d’Or de Ponent: “Aigua, Art i Vi” - sábado, 25 de abril de 2026
- “Quan el viatge continua…” - sábado, 7 de marzo de 2026


¡Preciosa y muy poética recomendación, Pedro! Me parece una maravillosa forma de viajar para los que siendo aventureros ya no poseemos la forma física de otros (y ya sabes a quienes me refiero).
Besos.
Gràcies per la recomanació, Pere. Aquest tipus d’històries que expliquen somnis d’infantesa, i que finalment son portats a la realitat sempre son inspiradors.
Gràcies Pere
Es Nadal i les històries /llegendes entre veritat i fantasia en ajuden a viatja i el somnis són sempre bons, arribant on podem arriva els reste. Gracis Pere😘
Una altra entrada amb molta màgia.
Gràcies, Pere.
També per acostar-nos altre cop a un amic i viatger tan interessant com Juan García de Diego.