FEU-HO PER BARCELONA
Mil perfums i mil colors. Mil cares té Barcelona
La que en Cerdà somnià, la que va esguerrar en Porcioles
La que devoren les rates, la que volen els coloms
La que es remulla a la platja, la que s’enfila als turons
La que per San Joan es crema, la que compta per dansar
La que se’m gira d’esquena i la que em dona la mà
J.M Serrat
L’altre dia vaig tenir la sort de passejar per Barcelona sense altre límit que la visita mèdica, per cert sense importància, que tenia reservada a quarts de sis de la tarda.
Em vaig sentir un absolut afortunat a l’hora de recórrer l’eixample i passar l’estona cercant els motius d’aquesta editorial. El dia, una mica humit i amb un aire tebi de primavera, convidava a passejar sense presses. Val a dir que l’absència de turisme, tot i una desgràcia per molts, va afegir serenor i confort al meu passeig.
Serien quarts d’onze del matí quan la porta de la llibreria Finestres s’obria al meu davant. Feia temps que no gaudia d’un ambient tan acollidor en un espai públic. Potser l’hora tranquil·la que vaig escollir per conèixer aquest regal que han fet a la ciutat. Potser l’espectacularitat d’un espai que semblava oferir-se’m sense límits; el magnífic mobiliari; l’atracció pecaminosa d’aquells espais de lectura, o la luxúria d’una oferta en història, música i antropologia que no desmereixia a la narrativa, la poesia i el teatre. No ho sé, però tot plegat, va significar un impacte emocional del qual encara ara, passada una setmana, en gaudeixo.
Creieu-me si us dic que vaig conèixer un espai del qual, per l’impuls del seu propietari, en Sergi Ferrer-Salat, n’acabarem sentint-nos orgullosos.
Eren ja les dotze tocades i tot just sortint vaig associar la magnífica sensació que havia experimentat, a la que també vaig sentir en sortint, ara fa uns mesos, de la magnífica llibreria Ona. La Ona, al carrer Pau Claris i també recentment inaugurada, ha estat fruit de l’impuls d’un altre dels anomenats senyors de Barcelona, en Tatxo Benet.
Impactat per les sensacions acumulades em vaig dirigir Passeig de Gràcia amunt, i arribant a l’altura de Mallorca, vaig anar a buscar Pau Clarís.
Pujant Pau Clarís, tot just abans d’arribar a Provença, entro a la que era la botiga del dissenyador Jaime Beristany, avui, botiga pop up de l’editorial Taschen.
Sóc un enamorat de les llibreries Taschen, així, tant la ubicada al barri centre de Madrid en l’antiga merceria Santa Rita, com la que tinc la sort de gaudir al costat de l’hotel que freqüento per París, exactament a la rue de Buci, són destí quasi obligat de les meves estones de flâneur en aquestes ciutats.
Sempre m’ha entusiasmat l’editorial Taschen, no tan sols per ser capaç de vendre els seus meravellosos llibres en un rang de preus que va dels 15 als 15.000€, sinó per ser una editorial que s’ha mantingut fidel a uns principis tan iconoclàstics i provocadors, com a un sentit de la qualitat en la producció, absolutament inigualable.
L’empresa, fundada per l’alemany Benedikt Taschen cap als vuitanta del segle passat, està fent un tastet per la nostra ciutat. Així, de l’èxit que observi en aquestes setmanes de prova (fins al 16 de maig), en dependrà la decisió de la matriu. No us la perdeu, gaudireu d’algunes peces molt atractives i úniques. Animeu-vos, passegeu i entreu, ajudareu una mica en aquest camí de reconeixement i presa de decisions. Seria extraordinari per la nostra ciutat.
Feu-ho per Barcelona.
- LA MARE, LA ROSARIO I LA VIDA PETITA - sábado, 25 de noviembre de 2023
- TERRA D’ISRAEL, TERRA DE PALESTINA - sábado, 28 de octubre de 2023
- NOTÍCIES DE L’ESTIU - sábado, 23 de septiembre de 2023
Muy sugerentes tus recomendaciones, Manel. Habrá que dedicar una mañanita de mayo para hacer un recorrido por estos tres lugares del Eixample…, si los recomiendas tú, seguro que me gustarán. Ya se ha hablado del tema en esta web…, que extraño magnetismo tendrán las librerías para que podamos estar dentro de ellas husmeando felizmente ? Habrá que seguir yendo para intentar descubrirlo….
Bonita entrada.
Un fuerte abrazo.
Manel, amb aquesta editorial em recordes i s’alça el meu enyor per Barcelona, encara que de la teva ma i m’arriben les velles sensacions de les passejades per l’Eixample i puc ensumar l’encant de les noves llibreries. Una delícia de passeig i precioses paraules. Moltes gracies.
Una abraçada.
Manel les llibreries Taschen es una marca comercial o es un tipus de lectura de llibre diferent, el llibres que ens presentes, son provocatius. Es molt bonica la llibreria Finestres un lloc per visitar.Crec que les llibreries i biblioteques tenen un magnetisme que no desaparexara, encara que hagi format electronic, llegir-ho en aquest reco que ens inclous es tambe super agradable. gracies
Lourdes
Quines ganes tinc de què s’acabin els confinaments i altre cop poder gaudir de les escapades al Maresme i a Barcelona.
Manel, entre Lluís i tu em teniu “fregit” i enyorat.
Quin magnífic aspecte té aquesta nova llibreria Finestres. Un espai per gaudir de veritat, sens dubte.
De jovenet acostumava a anar a l’antiga llibreria Ona. Em moro de curiositat per saber com és la nova.
I a la Tashen, si calgués hi aniria més d’un cop! Aprecio moltes de les seves publicacions.
Ah!… Quines ganes!
Una abraçada.
Bon dia Manel i tots! M’han encantat els teus suggeriments de llibreries a BCN… Realment, no tinc costum de voltar buscant perdre’m-hi a dins, però ara que tinc temps, quan estigui recuperada, serà una nova activitat urbana que començaré a fer…per a trobar-li el gust! Com a suggeriment de la Rosana, recòrrer llocs bonics i interessants de la ciutat, buscar “Finestres” o qualsevol de les que ens recomanes serà font de plaer…
Un gust llegir-te!
Petons
Cris
Molt bona entrada, Manel.
Un article referent a llibreries i, més d’aquestes característiques, no deixa indiferent a ningú.
En aquest mateix moment recordo la “ volada” nua de la Jay per la llibreria del Sr. Sheringham, al llibre “ El Domingo de las madres”. Quina volada !!!
Tota llibreria va unida a coneixement, a estètica, a sensualitat, a llibertat…
Continuarem sentint i llegint.
Una abraçada.
¡Qué acertados tus comentarios sobre Finestres, Manel! Supone todo un descubrimiento cuando creemos que no se puede hacer nada nuevo en materia de librerías. Yo añadiría el encanto de su terraza interior al fondo del local, donde con una consumición, o sin ella, se puede disfrutar de una tranquila conversación tal como me pasó a mi, hace unos días, con parte de las integrantes de uno de mis grupos de lectura. La reunión acabó con una foto del grupo realizada por Toni Hill ¡solo nosotras nos fotografiamos “por” un autor de novela negra en vez de “con” un autor de novela negra. Pero esa es otra historia…
Me acabo de sentir puteado. Yo en mi entorno idílico pensando que no me falta nada (nada más que la compañía de mis amigos), y vas tú y me pones la manzana de mi perdición en esta maravillosa entrada.
Pocas cosas añoro de Barcelona, pero estas son de las más importantes.
Espero ir alguna vez a visitar estos lugares y, a ser posible, en tu compañía.
Un beso enorme
Gràcies a tots, amics i amigues. Ara només us falta un passeig per aquestes llibreries i ho comentem tan bon punt ho pugueu gaudir. No quedareu decebuts us ho asseguro.
Abraçades per tots.