ENTRETENIMENT NARRATIU
Benvolguts, us animem a que llegiu el text que veureu a la part inferior. S’indica qui és l’autora i qui és el llibre d’on està extret aquest paràgraf.
El text forma part dels materials que lliuren a una escola d’escriptura i l’exercici que proposem és simplement la vostra impressió al respecte. Us agrada l’estil? Quines característiques veieu com a més assenyalades? Llegiu fàcil el text?…
Si voleu participar, no teniu més problema que inserir un comentari en aquesta entrada.
L’equip de la Pua Web
CHRISTA WOLF
Funció d’estiu.
Pàgina 51.
A la casa de l’Antonis i la Luisa hi portaven tres camins. Probablement avui encara hi porten, però nosaltres ja no hi passem, i per tant és ben possible que com ja ningú no els trepitja els camins hagin desparegut. La comunicació que arribava més lluny eren els camins habituals, recoberts de grava en el millor dels casos, però generalment camins sorrencs, desgastats, quan plovia intransitables. El més curt era el viarany des de casa els Bremer que travessava el prat, al llarg del bosc pantanós, arran de les ciperàcies que la tia Wilma, segons explicava, havia trepitjat entremaliadament el dia del seu casament i una mica més s’hi enfonsa, per sempre més, si el seu nuvi nou de trinca no l’hagués salvada. Però les sabates de núvia es quedaren al pantà, i durant molt de temps tots es demanaren quin significat podia tenir allò. Sí, el bosc pantanós és traïdor.
- BARCELONA, ELEGANT O RES. - sábado, 27 de junio de 2026
- PRIORITAT NACIONAL. PRIORITAT CATALANA - sábado, 30 de mayo de 2026
- HOMENATGE A CATALUNYA - sábado, 25 de abril de 2026


En poques línies, amb la descripció dels camins per arribar a una casa, l’autora crea una atmosfera inquietant, reforçada pel fet que una núvia per poc s’enfonsa al bosc pantanós, on va perdre les sabates. Aquest fet porta a pensar que el llibre fugirà d’estereotips i que la casa i els voltants seran testimoni de vides enrevessades. En fi, el paràgraf aconsegueix voler saber-ne més.
Muy bien Manel, ahora que estoy tan poco productiva me encanta que dinamicéis la sección. Tu propuesta es muy interesante y tiene razón Cinta, anima a leer. Me reafirma en lo que hablaba hoy con Xavier, me gustan los autores más por la forma de contar que por lo que cuentan. Un abrazo
Un text que escull parlar-nos d’aquells camins al camp, fora la ciutat, esborrats per les pluges, el temps o la falta d’ús, que porten a casa del veí, o del tiet, per demanar una eina o petar la xerrada… o ens fan arribar a algun indret especial i preciós de la comarca.
Aquells camins sense pedres ni asfalt, empantanats, pels que en altres temps encara hi gosaven passar – per què no els hi quedava altre remei – uns ressent casats amb la roba de noces. Les sabatetes de núvia eren el preu de l’atreviment… o un màgic avís.
Els camins són la vida de tots, varius camins un mateix destí. Esta junts amb la pua