Ljubljana:“La petita París”

Ljubljana, capital d´Eslovènia, és travessada d´oest a est pel riu Ljubljanica o “riu de l´amor”. Va ser premiada amb el títol de “Capital Verda Europea 2016”. Meritòriament, també se la coneix com “La petita París” o “La petita Viena”.

Situada al centre d´Eslovènia, sent una de les més petites capitals europees,  ha estat molt influïda en el seu desenvolupament històric i cultural  pels diferents corrents centreeuropees, mediterranis, balcàniques i de l´Est d´Europa. Després de la Gran Guerra s’incorpora al Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, per convertir-se posteriorment, en acabada la Segona Guerra Mundial, en la capital de la República Socialista d’Eslovènia, formant part de la Iugoslàvia comunista. En 1991, i després d’un conflicte bèl·lic, Eslovènia es va independitzar de Iugoslàvia.

El símbol de la ciutat és el Drac de Ljubljana. Representa el poder, el coratge i la grandesa. El podem trobar a l´escut d´armes, i de manera molt omnipresent, en el Pont dels Dracs, creuat pel riu Ljubljanica. Aquest pont es va construir per a substituir l’antic pont de fusta de 1819, conegut popularment com el Pont dels Carnissers, convertint-se en el primer pont de formigó armat de Ljubljana i un dels primers a Europa.

Un element molt important per la ciutat és el riu Ljubljanica, que en la seva travessa capitalina permet una relaxant navegació i un agradable passeig sota els nombrosos salzes plorosos que la compassen, impregnant-la d´un aire romàntic evocant el Gran París. Tot el seu curs està vorejat d´animades i magnífiques cafeteries amb terrassa, fent al mateix temps de línia divisòria entre el centre històric de la ciutat i el nucli comercial.

La ciutat es mostra dolça i tranquil·la amb una molt animada població universitària que li dona gran vitalitat.

Els monuments més emblemàtics d´aquesta petita i encantadora ciutat els podem trobar representats en la seva esplendorosa Catedral, en el seu Castell, en l’Església Franciscana de l’Anunciació, en l´abans anomenat Pont dels Dracs i en el conjunt d’edificis modernistes nascuts sota el corrent de l´Art Nouveau, en la reconstrucció de part de la ciutat afectada en el passat per un important terratrèmol de gran magnitud.

Una eclèctica orbe d’arquitectura medieval, barroca i Art Nouveau.

No podem deixar de remarcar alguns dels seus interessants museus, com el Museu Nacional d’Eslovènia i el Museu d’Art Modern.

En el qualificatiu de “la amada”, “La petita París” o també “La petita Viena”, hi està molt present la mà i la personalitat de l’arquitecte eslovè Joze Plecnik, que va signar molts dels més destacats edificis de la ciutat.

La Catedral catòlica de Sant Nicolau, d´estil barroc, és fàcilment recognoscible per la seva imponent presència a l’horitzó de  la seva cúpula verda, la segona més gran dels Balcans, i les seves dues torres bessones. El seu impressionant i opulent interior està decorat amb frescos barrocs de Giulio Quaglio.

Està consagrada a Sant Nicolau de Bari, sent un temple estretament relacionat amb la llarga història de la capital eslovena, pel que podria ser l´ànima d´aquesta petita joia de capital europea.

A la Catedral s´hi pot accedir per dues portes de bronze en les que l´escultor eslovè Mirsad Begic hi va representar dos moments històrics. La porta principal ens mostra els més de mil anys d´història del cristianisme a Eslovènia. La lateral està ornamentada amb els retrats de bisbes eslovens en honor de la visita del Papa a Liubliana en 1996.

El Castell de Ljubljana s’aixeca a 376 m sobre el nivell de la mar, presentant una imponent ubicació en la vall del riu Ljubljanica. Des del 1905 és utilitzat per a fins culturals, bodes, concerts, funcions de teatre, exposicions, congressos…  En renovació continuada i amb gran atractiu turístic, els espais temàtics i les seves vistes són espectaculars. Al castell es pot accedir-hi per carretera, a peu per senderes a través del bosc o en el funicular.

Una verda i encantadora joieta de capital europea que convida a assossegats i romàntics passejos per a descobrir tota la seva bellesa, la seva cultura, la seva gastronomia i la seva vitalitat.

Tancat tot el centre al tránsit rodat, la podem fruir tranquil·lament en un parell de dies, a peu o en bicicleta.

Impactant primer contacte amb la plaça central de la ciutat, la Plaça Preseren, en honor al més gran poeta eslovè, France Preseren. La seva poesia, símbol d´amor i llibertat, ha fet que la sèptima estrofa d´un dels seus poemes, “Zdravljica” que significa brindis,arribés a ser l´himne nacional.

“Salut a les nacions que anhelen veure el dia en què      

d’Orient a Occident          

ni un sol odi quedi en peus;     

que la humanitat

visqui en llibertat  

i les fronteres siguin       

trobada i bon veïnatge”

France Preseren. Himne eslovè.

Nosaltres, havent gaudit del país i d´aquesta “Petita París”, compartim aquests anhels dels ciutadans eslovens i us encoratgem a visitar-la.

Autor: Pere Sánchez