viernes, 28 de agosto de 2026
Editorial

L’ALTRE EXTREM DE LA CORDA

No sé si estareu d’acord amb mi, però avui jo no sé veure al meu voltant una cosa pitjor que el genocidi de Gaza. Us ho diu una persona que, a causa de la seva història, la seva determinació i el seu coratge i intel·ligència col·lectiva, té simpaties pel poble israelià.  Això no obstant, la crueltat amb la qual s’està comportant amb l’excusa dels assassinats de Hamàs, supera qualsevol límit.

És realment patètic observar la destrucció ocasionada pels bombardejos sense descans i, encara més, sentir a determinats partits polítics barallar-se amb la semàntica amb la qual cal definir aquella matança. Au, aneu a cagar!, no sé quin és el nom que mereix tirotejar a persones que van a recollir l’ajuda llençada des de camions, o helicòpters d’ajuda humanitària.

Fa ben pocs dies, només em faltava veure a un nen de vuit o nou anys, Yadua, portant a collibè al seu germanet de no més de tres, Jaleh. Anaven fugint entre aquelles terres maleïdes, mig corren i gemegant després d’haver perdut a la mare i al pare. Val a dir que la sort va fer que, després de molts quilòmetres, poguessin trobar al pare, també perdut.

I d’aquesta manera imaginava l’estiu que acaba de marxar: un extrem de la corda amuntegat d’imatges que només recorden la indignitat del gènere humà. Així a l’engròs. De l’altra, un petit grup d’amics que fa cinquanta anys poc s’ho podia pensar que ho arribaria a ser. Un grup que, després de travessar bona part de la vida, era capaç d’organitzar una sortida per acostar-se a l’amiga llunyana; persones que compartien la joia de veure el restabliment d’un familiar que no era el seu; amics i amigues que es pensaven i es feien saber de la seva vida quotidiana; una gent que, malgrat limitacions, era capaç de no faltar a la convocatòria de “l’arrosset” perquè volien fer-se presents els uns amb els altres, i perquè se n’alegraven en anunciar que eren sants, o tenien un any més, o que acabaven de ser avis… i tot pel gust de compartir, d’estar a prop i de tibar fort d’aquest extrem de la corda.

Manel

Manel Serrano
Últimas entradas de Manel Serrano (ver todo)

Manel Serrano

Metge i empresari. Quasi jubilat. És un amant de la conversa, l'art, la literatura i la història. Mitòman i hedonista clàssic, embogeix per París, el bon menjar i el bon beure.

4 comentarios en «L’ALTRE EXTREM DE LA CORDA»

  • Comparteixo la teva reflexió, Manel. El benestar i l’aixopluc que representa la nostra lleial i estimada amistat enfront de la crueltat i boixaria d’alguns dirigents i el patiment de tanta gent, són un bàlsam. Ho descrius de fabula; tan és així que t’apropes al pensament d’Albert Camus.
    “El recuerdo de aquella jornada me sostiene aún y me ayuda a acoger con el mismo corazón aquello que nos transporta y aquello que nos abate. En la hora difícil en que nos hallamos, ¿qué otra cosa puedo desear si no es no dejar nada excluido y aprender a trenzar el hilo blanco y el hilo negro de una misma cuerda estirada apunto de romperse?”. (Albert Camus, “Regreso a Tipasa”).
    Una abraçada

    Respuesta
  • Un cop més, Manel, m’ha encantat i he gaudit de la teva editorial. Per sort soc dins d’aquest grup d’amics que va començar ara fa 50 anys, i que tant bones estones m’ha fet passar.
    Esgarrifós i inhumà tot el que ja fa massa que passa al poble palestí, i que un grapat de sonats no para de continuar…per sort part dels jueus no comparteixen aquests comportaments…no sé com acabarà, però el patiment de la població es inhumà i es fa insuportable.
    La Cinta sempre “aporta” amb els seus comentaris “leidos y escribidos”… UN LUXE..!
    M’encantarà seguir gaudint de les nostres trobades… en unes poques setmanes en la festa anys 80 que farem amb tots els que puguin venir a casa meva…! …i en unes setmanetes més, amb la propera sortida de la “púa trekkinera”, organitzada per l’Àngels i la Jose.
    Petons i abraçades per a tots!
    Cristina Vehí

    Respuesta
  • “Ben trovato” el giro de guión, Manel.
    Pasar del dolor al amor es la mejor medicina en estos momentos y afortunadamente este maravilloso grupo es un gran ejemplo .
    Cuenta conmigo siempre para tirar de tu mismo lado de la cuerda.
    Un abrazo muy fuerte

    Respuesta
  • Continuem tibant tots junts d’aquest extrem de la corda!

    Aquest esperit és la nostra veritat, entre la barbàrie.

    Una abraçada Manel.

    Respuesta

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *