Viatge i Art. Èxode o Destí.
Bruno Catalano, nascut al Marroc i immigrant a França, és un escultor famós per la creació d´unes impressionants escultures surrealistes que se´n presenten “incompletes”, “semi buides” o “trencades”, cadascuna d´elles amb diferents robes i al mateix temps totes elles seguint el seu propi camí: ÈXODE o DESTÍ.
Van ser dissenyades així des d’un inici, havent-hi seccions del cos que falten i només unides per una prima línia de metall a una maleta, a una bossa de viatge, podent fer personals i diferents interpretacions, així com reflexions al respecte.
Trobaríem el simbolisme de la unió entre l´ànima del ésser humà i el bagatge material, creant-se una sensació de transparència, lleugeresa i integració en l´entorn que l´envolta, per acabar sent el paisatge qui s´incorpori a les mateixes escultures, a la essència del ser. Una al·legoria a l´aprenentatge, al descobriment i al creixement personal fruit del viatge, el qual et va forjant una vida, un DESTÍ.
Podríem veure-hi també la representació, tant de la fragilitat de l´ésser humà, com el caràcter migratori, la llar perduda, la fugida obligada i l´esperança de la recerca d´un benestar millor.
En aquests temps de guerres, incertesa i pobresa, en un món fragmentat per les grans desigualtats, l´obra magistral de l’artista Bruno Catalano pren una gran vigència.
Una maleta, una bossa, una persona, una vida impregnada per la pena, la solitud, el patiment… una odissea forçada amb un horitzó incert, ÈXODE.
L´autor ha explicat en diverses ocasions, que en els seus viatges ha tingut la sensació de deixar part de si mateix en cada un dels llocs pel qual passava. Així tota la seva obra sembla caminar cap a un destí personal per a trobar aquestes parts que els falten.
Aquestes escultures no deixen de ser representacions d’un ciutadà del món, obres en moviment amb una maleta plena d´experiències, emocions i sentiments, somnis, …una existència.
L´obra expressa la idea d’una humanitat nòmada sempre a la recerca d’un món millor.
L´artista la titula: “Els Viatgers”.
Autor : Pere S.
"Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences. Has d'arribar-hi, és el teu destí.."
- Parc Natural “Cañón del río Lobos”. - sábado, 20 de mayo de 2023
- Aitona: dolça postal primaveral - sábado, 25 de marzo de 2023
- Viatge a la Festa del Cavall. “Jaleos” vi tradició. - sábado, 11 de marzo de 2023
Realment impactant. Quan he vist les imatges del teu article, he cregut trobar-me al davant d’una proposta artística de la que havia tingut notícia previament, no he pogut concretar la presunció, Tant és, el recull d’escultures que presentes i il.lustren la idea del viatge, o de fugida, m’han resultat espectaculars.
Felicitacions per l’article.
Muy bien Pere, una entrada muy atractiva. Sorprendente las esculturas de este artista, muy originales, al menos yo no había visto nunca nada similar, me ha gustado mucho.
Igualmente interesante la simbología que se puede desprender de estas esculturas y la reflexión a la que nos invitas…, esos viajeros con sus bártulos, que pueden dirigirse hacia viajes placenteros o, por el contrario, viajes de huida de lugares no deseados, con la esperanza de encontrar una vida mejor.
Te felicito por tu artículo.
Un abrazo.
Como ya te comenté por teléfono, estos dos últimos artículos que has editado sobre viajes me parecen los mejores de toda la serie.
Lamento la tardanza en lo que respecta a lo escrito sobre Formentera donde me lo pasé en grande con esa mezcla de realidad, fantasía, mito, historia, geografía y botánica(quien da más) que tan bien entrelazabas.
En esta ocasión con el arte y la reflexión como motivo principal.
Puestos a expresar lo que me sugiere, diría que no nos transmite un viaje al uso occidental, con ocio y placer. Más bien es la búsqueda de un mundo “mejor”, dejando partes de uno mismo en algún lugar e intentando completar esas carencias en un nuevo horizonte.
Daría para todo un debate y espero poder encontrarte cara a cara pronto para uno de esos cálidos momentos que siempre aportas.
Un abrazo muy fuerte.
Molt impactants aquestes escultures. Tenen una estètica molt cuidada. Els personatges tenen algo d’intemporal. Semblen extrets d’una película d’èxode. Crida la expressió de serietat i la solitud. La part del cos que manca també la podem interpretar en que el viatge va omplint el seu contingut, i el que falta per omplir es busca viatjant. Has escrit una entrada amb moltes reflexions que expressen part de la teva personalitat: viatger amb una dimensió poètica i trascendent. Excel.lent.
Pere, ha estat una gran idea portar l’obra de Bruno Catalano a la secció de viatges, perquè les seves escultures de caminants fragmentats amb equipatge, aboquen a la reflexió i són estèticament molt impactants. La seva expressió, trista, fa pensar amb viatges no desitjats, aquells fruits de la necessitat. M’agrada molt la idea de Lluís que apunta que potser no han perdut part de la seva persona sinó que l’estan recobrant. Tant de bo que tots els que han d’emigrar troben una vida millor.
Enhorabona i una abraçada.