VIA FERRADA REGINA DE PERAMOLA, “Pura adrenalina”
La via ferrada Regina de Peramola és una de les més populars de Catalunya pels seus emocionants passatges, sent al mateix temps una de les més llargues i espectaculars de la Península, considerada d´alta dificultat i amb una sensació de vertigen impressionant.
La via està en el terme municipal de Peramola, a la comarca del Alt Urgell, amb immillorables vistes sobre el “pantà d´Oliana”.
Es va construir al 1997 i avui dia es troba tancada per manteniment de la mateixa, degut al seu deteriorament i al risc d´accidents.
És una via que obliga a la persona a un gran esforç físic i psicològic.
Requereix unes 5 hores de treball constant per superar tots els seus espectaculars trams fins al cim.
La tornada es fa en menys de 2h per uns senderons equipats de fàcil passar.
Aquesta via ferrada et fa gaudir dels seus “trams verticals”, donant-te una constant sensació de buit, com si la teva ànima compartís volada amb les àguiles i voltors que t´acompanyen en el cel.
És destacable el “pont tibetà” que posseeix, ja que és un gran esperó que ens proporciona grans sensacions.
Haurem de superar també una “agulla d´una verticalitat temorosa”, no apte per a persones amb vertigen, però que ens donarà unes vistes meravelloses al paisatge, al buit i al pantà.
També és obligat l´anomenat “ Pas de la Fe”, el qual apareix després de decantar-nos per la part més aèria de la via.
Passem un desplomat i envoltem una paret fins que ja no hi ha res més, no hi ha grapes per a pujar, només es pot tractar de creuar a la paret que tenim al davant, subjectant-nos bé, “fent un llarg pas en el buit, te l´has de creure”. IMPRESSIONANT.
El seu “tram final” presenta un desplom considerable que posa a proba la teva última i escassa resistència física i psicològica. És l´últim esforç, és el teu “ camí a Itaca “.
Amb un sentiment de satisfacció, d´emoció controlada i envoltats d´un entorn de silenci i pau, retrobem el nostre equilibri interior i, mirant el paisatge i la volada dels rapaços, sentim que es hora de tornar a casa.
No podem deixar d´agrair a la natura i a la vida tot lo que ens oferta i, encara ens ofereix.
Gràcies.
Autor: Pere S.
"Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences. Has d'arribar-hi, és el teu destí.."
- Parc Natural “Cañón del río Lobos”. - sábado, 20 de mayo de 2023
- Aitona: dolça postal primaveral - sábado, 25 de marzo de 2023
- Viatge a la Festa del Cavall. “Jaleos” vi tradició. - sábado, 11 de marzo de 2023
Amic Pere, impressionant i espectacular experiència la que ens contes i il·lustres en aquesta entrada “ferrada”.
Em causa una sincera admiració veure-us gaudint aquest magnífic itinerari, però no enveja, ni de la sana, perquè sempre m’he sentit bàsicament senderista i encara que fa anys fins i tot vaig gaudir molt en assolir els més de 5.000 metres del Kilimanjaro, no em crida, no em veig, utilitzant tot l’utillatge de l’escalada clàssica, depenen d’ell, ni experimentant el vertigen literalment penjat d’una paret com aquestes.
Sóc dels que necessiten tocar en tot moment de peus a terra.
Si sóc capaç, però, d’imaginar la immensa satisfacció personal que ha d’envair-te després de completar una via tan bella, impressionant i dura com aquesta. Buff, ha de ser genial!
Gràcies i Enhorabona!
Espectacular, Pere, sou uns valents! Es curiosa la relació de cadascun amb el risc i els reptes. Superar la por et dona un xut d’adrenalina que pot ser molt addictiu i després d’aquesta via ferrada segur que va ser enorme.
Enhorabona pels èxits aconseguits. Una abraçada.
Hosti tu!! Impressionant reportatge. L’encertes amb el títol de l’entrada: Adrenalina en estat pur.
Felicitats per la consecució de l’objectiu. Abraçades.
Acabo de tenir vertígen només de llegir-ho. Realment és un repte que no m’hagués vist capaç ni quan era mes jove. Enhorabona per saber gaudir d’aquest desafiament a la gravetat. S’ha de tenir molta preparació física i molta seguretat en un mateix.