VA PER TOTES ELLES
No és la primera vegada que aquesta editorial, tot pensant en el necessari canvi de rumb que ha de prendre la societat occidental, escriu posicionant-se en favor que les dones prenguin relleu, responsabilitat i substitució del monopoli masculí en la presa de decisions de les polítiques públiques.
Ben segur que aquesta presa de posició podria haver estat resposta emotiva i “justiciera” davant de la violència i el maltractament que el nostre gènere ha infligit, al llarg del temps, sobre el cos i l’ànima de la dona. També podia haver estat, simplement, una qüestió de coherència amb el discurs obsessiu, referit a la independència econòmica, que de forma permanent i “machacona” les meves filles han hagut de sentir al llarg del meu exercici com a pare. Però no, no són observacions domèstiques les que impulsen el meu convenciment particular, són consideracions bàsiques referides al repartiment mendelià dels factors d’intel·ligència; són observacions empíriques que constaten al llarg de la història les capacitats estratègiques de la dona per tirar endavant l’estructura familiar, i són pures consideracions de mèrit les que em porten a pensar que haurien de ser elles les que conduïssin els nostres destins com a alternativa a la societat precària i quasi consumida que avui tenim.
Òbviament, la utilització dialèctica d’una dicotomia home-dona en termes absoluts, i sense matisos, està utilitzada amb ànim provocador, però no us ho penseu, no, que si em donessin la real possibilitat de dissenyar unes noves regles del joc… ja veuríem que acabaria decidint.
Així què, com segur que compto amb la tolerància de la nostra comunitat lectora, he cregut que podria ser oportú i justificador del meu preàmbul, portar a aquesta finestra escrita la síntesi d’una exposició que em va captivar des que la vaig veure anunciada: “Dones i Ciència”
Ara fa exactament un parell de setmanes, l’Institut Català de la Dona va tenir l’encert d’organitzar un monogràfic al voltant de la Dona i la Ciència en el nostre país. Pensava que, com homenatge a aquelles pioneres i al magnífic reflex que tenen en el nostre grup, pagava la pena fer un recordatori.
S’ha tractat d’un recopilatori biogràfic per la vida d’un grapat de dones catalanes, valencianes i menorquines, que varen demostrar el seu amor per diferents expressions científiques i que anaven des del Naturalisme, a les Matemàtiques, i de la Pedagogia a la Biologia passant per la Medicina, la Física i la Botànic
L’exposició repassa la vida d’aquestes pioneres i ret homenatge al seu esforç, abnegació i mèrit com a denominadors comuns d’aquelles dones que van haver de sofrir la incomprensió familiar i social en quasi tots els casos i, fins i tot, un cop sortides de la universitat, la discriminació professional en un món ancorat en estructures medievals
Va per totes Elles. Moltes gràcies
- DRET A l’OBLIT - sábado, 20 de mayo de 2023
- MOCIÓ DE CENSURA I COSES IMPORTANTS - sábado, 25 de marzo de 2023
- Apostar per elles - sábado, 11 de marzo de 2023
Doncs si Manel, estaria bé provar que tal funcionen les coses amb un toc femení al poder, traient partit de la llarga tradició de les dones com a cuidadores i administradores. Això ja és un fet als països nòrdics i probablement aquí passarà quan sigui difícil enriquir-se per ostentar càrrecs públics, el qual estaria senyal d’un bon funcionament dels mecanismes de control de corrupcions i prevaricacions.
Tant de bo també arribi un moment en què no calgui desensorrar les històries de les dones brillants com és el cas de l’exposició que ens presentes. Una afortunada coincidència amb l’admiració de Marian per les dones científiques de les que parla a la seva entrevista d’aquest mateix número de la nostra web.
Gràcies una vegada més per fer-nos pensar d’una manera tan atraient com ho fas.
Ah!, segur que les teves filles te agrairan sempre el taraná repetit de l’importància de la seva independència econòmica.
Una abraçada.
Hola Manel, excel·lent la teva editorial, com sempre. Tal com dius el dia 11 es commemora el dia de la dona/ nena i la ciència, és cert que cada cop més els mèdia es fan ressò de la situació de les STEM i el paper de la dona en els darrers temps pel que fa als avenços cientificotecnològics però encara és insuficient. Malauradament encara estan massa marcats els rols en l’entorn familiar i social. Cal que les dones puguin accedir a llocs de responsabilitat i de decisió i tenir oportunitats de compaginar la seva tasca investigadora amb el paper de dones /mares que sovint és la que les relega de l’oportunitat de desenvolupar les seves tasques en igualtat d’oportunitats.
Amic Manel, tot i compartir l’admiració i el respecte cap la figura de la dona i havent educat als meus fills sobre aquests pilars i altres; així com l’agraïment a la meva mare i lo que va representar per a nosaltres la seva “anònima” figura com a dona, em quedaria de l’editorial amb aquest paràgraf: “ Òbviament, la utilització dialèctica d’una dicotomia home-dona en termes absoluts, i sense matisos, està utilitzada amb ànim provocador…”
Es així aquesta captura, perquè sempre he pensat i defensat l’igualtat del gènere humà i la seva vàlua en pensaments, decisions, etc. en funció de molts i variats paràmetres i no solament en funció del sexe, si no es corre el risc que en generacions futures, siguin els homes els que estiguin reinvindicant lo que ara tots, moltes vegades per motius interessats, estan o estem demanant.
Així que és una editorial provocativa i oberta en la que caldria anar matisant.
“ Una persona ha d’aconseguir ser dues coses: qui vol ser i què vol ser.”
Una abraçada.
Tenemos la inmensa suerte de tener en este mismo grupo una representación femenina de insuperable sensibilidad, talento e inteligencia.
A nosotros no nos tienen que motivar.
Desgraciadamente nuestra sociedad requiere un montón de artículos como el tuyo y exposiciones que den visibilidad a tanto talento oculto y menospreciado.
Poco a poco (demasiado poco a poco) se escuchan voces y se señalan brotes verdes.
Se lo merecen.
Merecidísimo homenaje y gracias por añadir otro grano de arena, amigo.
Així s’ha de fer. Reivindicar el valor, un valor sempre merescut i massa tard reconegut, de totes aquestes grans persones que per motius aliens a la seva tasca han estat relegades a un segon pla u oblidades. No cal dir que l’excel·lència humana té poc a veure amb el sexe. Però encara hi ha moles cotilles socials i veritables injustícies enfangades en les discriminacions per gènere.