UN ALTRE LLEGENDA DE SANT JORDI
Us confesso que quan algú aixeca el dit i em diu: “Manel puc fer l’editorial?”, a mi em cauen llàgrimes d’emoció i alleujament. Passa, que quan no hi ha esdeveniments assenyalats o relacionats amb nosaltres, un, ha d’invertir un cert esforç a pensar quelcom que sigui oportú com obertura de les nostres edicions setmanals.
Quan aquesta editorial mereixi la vostra atenció, farà poques hores que haurem celebrat una nova diada de Sant Jordi, i jo crec que, tot i una mica “passadets d’hora”, encara tothom tolerarà que en fem referència.
Ahir va ser, novament un dia joiós a Catalunya. Sens dubte també ho va ser a qualsevol dels molts indrets que tenen com a patró a San Jorge o a Saint George. També a qualsevol país del món que celebri el 23 d’abril com a dia internacional del llibre, però si em permeteu una certa fatxenderia, apostaria que com a casa nostra, enlloc.
De fet, el format de l’actual festa de Sant Jordi a Catalunya té uns orígens recents i, el sentiment que s’hi respira per qualsevol racó de la nostra terra pren impuls un cop recuperada la democràcia.
No recordaré l’encert que a primers de segle XX Vicens Clavel, valencià establert a Barcelona, va tenir al proposar un dia en homenatge al llibre. Tampoc, malgrat que és força divertit i entretingut, no vull esmerçar energies i enfonsar-me en el costumari català per explicar l’origen de la llegenda de Sant Jordi, de fet, quan ho intento, em ve un atac de riure perquè sempre em ve al cap que si hagués estat per la voluntat dels membres masculins d’aquest grup, la princesa no ho hauria explicat, el drac se l’hauria “cruspit”.
En qualsevol cas, voldria dir que a parer meu, és difícil discutir que l’amistat d’aquest grup sempre ha tingut un punt d’enamorament, si, des del primer dia. Ens vam trobar. Vam fer el que va estar a les nostres mans per construir un espai compartit i vam riure fins al final. La vida, que ens va posar a prova, va imposar l’allunyament i la distància, i ho vàrem obeir. I va passar, que aquella memòria tendra i agraïda va obligar el temps a ser circular i buscar, i tornar, als vells punts de partida. I així va ser, que estem aquí, i novament ens donem la ma… com enamorats.
Però aquest conte, aquesta història nostra, no seria la mateixa sense la paraula. No sé si feia massa temps sense parlar, però vam intentar aprofitar el temps buidat i ens vam posar a xerrar. A xerrar i a inventar excuses, a xerrar i buscar moments, a xerrar fins a no saber què dir. I quan va passar això ens vam regalar un llibre. I quan va passar això vam preferir que altres diguessin el que nosaltres no podíem o no sabíem. I així, sense adonar-nos vam saber que la història de Sant Jordi era la nostra. Una llegenda que construïm cada dia des de l’amor i des de la paraula. No hi ha dubte, és un altre, però és nostra, és la nostra llegenda de Sant Jordi.
- DRET A l’OBLIT - sábado, 20 de mayo de 2023
- MOCIÓ DE CENSURA I COSES IMPORTANTS - sábado, 25 de marzo de 2023
- Apostar per elles - sábado, 11 de marzo de 2023
Que bonic Manel! Un dels màxims plaers per mi es trobar ben escrit i definit alguna cosa que ha estat nadant pel pensament i encara no ha pres forma, i mes quan es un sentiment humanament identitari, que va mes enllà de lo personal. Crec que el que dius es una de les claus del nostre grup i la que ens distingeix.
Quan una cosa m’agrada molt entro a una dimensió on els adjectius desapareixen, nomes hi trobo emoció tipus traca. Sento ser tan parca en paraules. Gracies.
Una abraçada.
Manel, coincideixo plenament amb el que diu Cinta. Emocionant i exquisida editorial, amic.
Els dos sou uns artistes cercant i trobant els mots i adjectius més adients per posar en negre sobre blanc tot allò intangible que costa expressar amb paraules.
I tu Manel, sento dir-t’ho, ets el millor editorialista del món.
Potser, com dius, et costi el trobar el tema i posar-t’hi, però quan t’hi poses, sempre esculls el que és més adient a les dades i ho converteixes en un joc de llums de colors dels que inflen l’ànima.
Aquest cop potser encara més.
Gràcies maco. Una forta abraçada.
No sé si improvisas, pero no me interesa demasiado porque tus editoriales son fantásticas y nos representan perfectamente. He disfrutado muchísimo una vez más con ese lenguaje que tanto me gusta…y tú lo sabes!!!
Un beso enorme
Manel sempre es encertada la teva editorial i el punt de partida per començar a veure les novetats de la setmana. Totalment d’acord amb les paraules i el significat de la Diada. Que sería del día del llibre sense un passeig per els carrers plens de gent i parades de flors i llivres . Entranyables récords per tots.
Amigo Manel,
Para mi, lo más difícil de toda esta nueva aventura digital en la que estamos inmersos es dotar a nuestra comunidad, sábado tras sábado, de ricas entradas, entrañables, históricas, divertidas y emocionales.
Pero sin duda el punto a toda esta riqueza de contenidos lo da la EDITORIAL, y lo pongo en mayusculas porque es para mí el eje principal de toda nuestra historia.
Y tu figura como tal es esa, ser el eje principal de nuestra historia.
Te felicito por saber encontrar cada sábado tu espacio, a parte de otros, que nos guía en el camino de alcanzar nuestros deseos para con nuestra gente.
Un abrazo y hasta la siguiente.
Que bonito Manel !!. Como me ha gustado…”aquella memoria tendra i agraida va obligar al temps a ser circular….i tornar als vells punts de partida”…., nuestra historia.
Felicidades porel escrito.
Un fuerte abrazo
Amics i amigues meves, moltes gràcies pels vostres comentaris. Me’n alegro que us hagi resultat agradable llegir la nostra llegenda. N’estic del tot segur que sabrem escriure d’altres, però ens hem d’afanyar, el temps apresta.
Petons per tots i totes, sou meravellosos.
Manel
Manel! Disculpa’m… vaig una mica tard…!!! Com diu el Max, la teva entrada setmanal a l’EDITORIAL, és el primer que busco… Sempre m’emociona el que escrius i com, sempre saps “tocar la fibra”…!!! Un autèntic plaer gaudir dels teus escrits i reflexions setmana rera setmana, de la teva sensibilitat, del teu fi sentit de l’humor i de la teva experiència mundana amb els amics i el teu recorregut per tants indrets…
Aquesta de dissabte 24 no podia ser menys!!!
T’engrescaria com han fet el Pere R i els demés a seguir-nos delectant amb el teu “savoir faire” i el teu “inquiet” mon interior, empapat de carinyo que ens fas palès cada dissabte.
Una forta abraçada i fins el proper vermouth!!!
Cris
Gràcies Cris. Ets un encant d’amiga.
Et suposo a casa, tranquil·la, amb la cama reposant damunt un coixí i repartint les teves energies pels múltiples centres d’interès que tens, per suposat, també, a estones, per aquest estimat vincle emocional que suposa la nostra web.
Entre tu i jo et diré que, tot just fa un moment, estava donant voltes a l’editorial de dissabte i, en aquesta ocasió el meu ànim, després de llegir un article força interessant, es dirigia novament cap al preocupant tema de la sostenibilitat ambiental.
En fi, t’agraeixo enormement el carinyo que desprèn el teu comentari, de ben segur es mereix una ampolla de vi d’aquelles que estàvem tafanejant l’altre dia.
Una abraçada