UCRAÏNA I NOSALTRES

Els esdeveniments d’Ucraïna ens han colpit a tots.  L’esclat d’una guerra, com totes injusta, i a les portes d’Europa, ens suposa una glopada de por i de fosques memòries mai oblidades.

Confesso que tinc un mal cos instal·lat damunt meu que no se bé com gestionar-lo. Així, per més voltes que hi dono, no li sé trobar ni causalitat, ni final més o menys raonable a aquesta trista història, ans al contrari, em colpeja de forma reiterada, no solament per la possibilitat d’un llarg i profund patiment pel poble ucraïnès, sinó per la sospita d’una possible extensió del conflicte a països i pobles veïns.

Quan intentes analitzar aquesta bogeria, reiteradament caus al davant de tres àmbits de causalitat que no tenen per què ser excloents entre elles:

Estem al davant d’una personalitat megalòmana, narcisista i paranoide que, sota arguments com el menysteniment al poble rus durant la implosió soviètica  o, el suposat maltractament a població russa per compte de governants ucraïnesos pretén, de forma justiciera, castigar l’atreviment i, alhora,  aprofitar la circumstància per engrandir  les seves actuals fronteres?

Seria plausible pensar en l’assimilació d’Ucraïna per després procedir a atacar les repúbliques bàltiques de Lituània, Letònia i Estònia tancant el corredor Suwalki a Kaliningrado? No seria aquest moviment un intent per recuperar els límits geogràfics de la gran Rússia de Catalina? No seria aquest fet compatible amb la recuperació d’un coixí geogràfic de seguretat similar al que tenia l’antiga URSS enfront del bloc occidental?

Sabent que el subsol d’Ucraïna conté una de les reserves minerals més importants d’Europa, no seria aquesta guerra una gran inversió per una economia relativament pobra com la russa?

Tant és, raons d’ordre psicològic o psiquiàtric, raons d’ordre geo-estratègic o raons d’ordre econòmic, el règim autocràtic de Putin s’aboca sense misericòrdia  al damunt d’un país sobirà amb el trist suport de Veneçuela, Corea del Nord, Cuba i, la calculada tebior per part de la Xina.

En fi, no feu gaire cas d’aquest macarrònic anàlisi amb el que m’he atrevit a iniciar aquesta nota editorial, arriba a on arriba i no te altra pretensió més que induir a la comprensió i a la solidaritat amb les gens i els pobles que estan patint, al davant de casa nostra,

Convindreu amb mi que les imatges de ciutats destruïdes, milions de persones desplaçades, i llargues fileres de mares i nens condemnats a la llunyania i la soledat, fereix qualsevol sensibilitat i convoca a la consciència de la gent ben nascuda com la que nosaltres representem.

És per aquest motiu que aquestes línies volen transmetre la voluntat del consell editorial de mobilitzar la solidaritat de la nostra comunitat. A tal efecte, i més enllà de la humilitat i la insignificança del gest, hem pensat fer un donatiu de material mèdic a l’ONG Sonrisas para Ucrania (Parròquia de Sta. Mònica) que oportunament us detallarem i del qual tindreu un oportú reportatge fotogràfic que així ho testificarà.

Avui ho deixarem aquí, no cal donar masses més voltes.

Moltes gràcies a tots:

Mecanisme d’Ajuda:

Transferència Bizum al 655 93 91 88

Terminis ajuda: 05 de Març fins al 12 de Març de 2022

Concepte: Ajuda Mèdica per Ucraïna

1646242316969 670
0000134241
Manel Serrano
Últimas entradas de Manel Serrano (ver todo)

Manel Serrano

Metge i empresari. Quasi jubilat. És un amant de la conversa, l'art, la literatura i la història. Mitòman i hedonista clàssic, embogeix per París, el bon menjar i el bon beure.

8 comentarios en «UCRAÏNA I NOSALTRES»

  • el sábado, 5 de marzo de 2022 a las 8:16 pm
    Enlace permanente

    Amic, davant d’aquests fets que ningú hauria imaginat temps enrera, i que donaria per moltes hores de diàleg, dolor i llàgrimes, l’únic que ens queda és l’esperança d’un ràpid i no massa desastrós final ( el desastre ja està fet). Com? En quins termes? Quins peatges a pagar?… En fin, mirem ara si podem estendre la mà, fer costat, i ajudar ni que sigui simbòlicament a aquest poble i la seva gent.
    Ojalà no haguessis tingut que escriure aquesta editorial, però gràcies per fer-ho.
    Una forta abraçada.

    Respuesta
  • el domingo, 6 de marzo de 2022 a las 12:02 am
    Enlace permanente

    Triste editorial y como todos pensamos lo mejor sería que acabase pronto de una manera o de otra, pero el dolor y el mal ya están hechos.
    Solo nos queda como comunidad ayudarlos en la mejor manera que podamos y esa iniciativa tuya me parece muy acertada.
    Llevo 3 días sin telediarios ni noticias por viaje, pero que sepas que no tengo ninguna gana de volver a sentir lo que está pasando y ver el sufrimiento de ese pueblo.
    Cuenta con nosotros para esa ayuda.
    Un abrazo.

    Respuesta
  • el domingo, 6 de marzo de 2022 a las 9:43 am
    Enlace permanente

    Manel, gràcies. Malauradament en aquests tristos moments l’editorial no podia ser un altre.
    Això no és un malson, sinó l’horror sense pal·liatius.
    Altre cop milions de persones de bé pateixen i moren per la més gran aberració a la qual pot arribar l’estupidesa i cobdícia humana: la guerra.
    Com tu bé senyales podem trencar-nos el cap pensant en les múltiples causes i en les nefastes conseqüències de tot això, però està clar que per damunt de tot és l’obre d’un sanguinari i deshumanitzat criminal de guerra. Les seves raons ja tant se val quines són.
    No sé què faria si fos ucraïnès. ¿Fugir? ¿Lluitar? Realment no ho sé.
    Sé que he nascut a Europa, però tampoc sé que se suposa que implica.
    Cada cop crec menys en les banderes.
    Al que no renuncio és a sentir-me un ésser humà, un més, com tots vosaltres, com els que ara fugen del terror i la bogeria de la guerra.
    I com tu dius només ens queda la solidaritat i unes, potser infructuoses, però immenses ganes d’ajudar, com sigui, als que injustament la pateixen.
    Fem-ho.
    Una abraçada.

    Respuesta
  • el domingo, 6 de marzo de 2022 a las 11:59 am
    Enlace permanente

    Desafortunadament, aquests dies el nostre cervell és el mapa d’Ucraïna i el nostre cor de la gent que pateix aquesta guerra. Les guerres sempre són un fracàs de la raó i dels sentits humanitaris, per això és tan difícil trobar explicacions que justifiquin tant de dolor i tanta mort. Em sembla molt bé aquesta iniciativa teva per simbolitzar la nostra ajuda com a grup a la gent que la pateix. Gràcies per promoure-ho.
    Una abraçada.

    Respuesta
  • el lunes, 7 de marzo de 2022 a las 12:13 pm
    Enlace permanente

    Jo també Manel, estic amb aquest mal cos que no sabem explicar, pero que veient les imatges dels bombardeixs i fugida de la gent que pot sortir d´Ucranie cap altres paisos per intenar salvaguarda els fills, nomes te una paraule, por, por de com pot evoluciona, por per per la gent que no pot sortir d ´Ucranie, por per l´escalada del conflicte i aixi…..

    Respuesta
  • el lunes, 7 de marzo de 2022 a las 5:43 pm
    Enlace permanente

    Bueno, está todo dicho, asistimos con dolor e impotencia a unos hechos injustos que están castigando a los ucranianos y que vuelven a ser, una vez más, una vergüenza para el género humano.
    Ya sé que las soluciones para estos problemas tendrían que ser siempre diplomáticas, pero creo que en este caso quizá la solución sería tropas de la OTAN en Ucrania. Nos quedamos en ayuda humanitaria y sanciones, pero los ucranianos nos están pidiendo tropas, defensa militar. Es normal, cuando los matones actúan, todos querríamos que apareciera el primo de zumo sol, el séptimo de caballería o Clint Eastwood para salvarnos. En fin, el miedo puede con nosotros.
    Me parece muy oportuna tu editorial, Manel, y muy buena y acertada tu propuesta para colaborar en la medida de nuestras posibilidades, uniéndonos a la ayuda que desde toda Europa se está haciendo llegar a Ucrania.
    Te mando un abrazo

    Respuesta
  • el miércoles, 9 de marzo de 2022 a las 1:10 pm
    Enlace permanente

    Lo más oportuno de tu editorial es que hayas puesto en marcha un mecanismo de colaboración colectivo que representará a este grupo de amigos y aportará un pequeño grano de arena cargado de simbolismo para nosotros.
    Una pequeña luz en tanta barbarie y desconsuelo.
    Muchas gracias

    Respuesta
  • el martes, 15 de marzo de 2022 a las 10:41 am
    Enlace permanente

    Un cop més vivim a Europa el malson de la guerra, la més recent, la dels Balcans sembla que ja se’ns ha oblidat. I tantes altres que només se’ns queden a la retina mentre que els mitjans de comunicació se’n fan ressò, Afganistan, conflictes a Africa…
    Tristes guerras
    si no es amor la empresa.
    Tristes.Tristes.
    Tristes armas
    si no son las palabras.
    Tristes.Tristes.
    Tristes hombres
    si no mueren de amores.
    Tristes.Tristes
    Miguel Hernandez

    Una gran iniciativa Manel, qualsevol ajuda serà poca. Una abraçada!

    Respuesta

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *