TORTOSA

Durant l’any 2021, Tortosa serà la capital de la cultura catalana, un esdeveniment que esperem sigui motiu de reconeixement i recuperació per una ciutat, i per unes terres, que sovint queden sota l’ombra que Barcelona projecta sobre el conjunt de Catalunya.

Tortosa, capital catalana de la cultura 2021

Vaig assabentar-me de la presentació que, de Tortosa com a capital cultural de Catalunya 2021, es feia al Palau Robert de Barcelona.  Així que, marginant algun altra idea, vaig entendre que podia ser oportú visitar l’exposició i comunicar, a través d’aquestes línies editorials , les meves impressions.

Feia un dia magnífic i l’absència de gent (eren aproximadament les 13 h del migdia) em va procurar un passeig tranquil i agradable. L’exposició estava comunicada a través de panells i un parell d’audiovisuals que, tot sigui dit de passada, no vaig poder visualitzar.

Els vint-i-nou panells exposats em van resultar fàcils de seguir i molt amens en el seu contingut, així, des dels orígens de la ciutat, la seva ubicació geogràfica, la riquesa que atresoren els indrets fruit de tres cultures, la gastronomia, les arts, la literatura, la música, el respecte per la seva identitat cultural, l’oli, l’arròs, i des dels musclos a les ostres, van conformar un entreteniment cultural magnífic i absolutament recomanable.

El riu i Tortosa
Passat jueu
Modernisme

Ja eren gairebé les dues del migdia i tornava a buscar el cotxe que havia deixat al parking. Passeig de Gràcia a baix, anava pensant en aquesta editorial i buscava identificar, entre l’allau d’informació que havia rebut en tan curta estona, els senyals que més m’havien copsat, i que més podia fer servir en aquest breu comentari.  De sobte, es va començar a obrir pas en la meva ment una idea dominant: la personalitat, l’autenticitat d’aquella terra, de la seva gent i de la seva obra.

Tortosa són arrels. Identitats mil·lenàries que travessen la història des de la Via Augusta romana. Carrerons jueus i senyals musulmans que aboquen en un sorprenent renaixement i modernisme. Un llarg camí farcit de generacions que es vinculen a un riu i unes terres conreades amb amor i persistència. Una terra que farcida d’expressions artístiques, literàries i musicals, jo, mai, des de la meva ignorància, havia pogut imaginar.

El mar i la vida
Quico el Celio
Joan Panisello, ceramiste

Tortosa és el silenci que imposa la seva llunyania i alhora, és la persistència tenaç d’uns costums, d’una tradició i d’una cultura que, des d’una certa solitud, explica Catalunya.

Ja vaig acabant …

Potser ho hauria d’haver dit al començament, aquestes notes editorials ja sabeu que obliguen a ser una mica curosos, però abans que m’oblidi, volia finalitzar amb dues darreres coses:

La primera és que aquesta editorial i aquestes paraules tenen destinatàries i volen servir d’homenatge, i elles, destinatàries i homenatjades ho saben. La segona, una confessió:

Per nosaltres, Tortosa no és sols una Travessera pel camí de València, és un camí de sirga permanent, inalterable, un camí que tiba de nosaltres amb força, des del mig d’un riu i fins a la vora del cor, el cor d’una història petita i propera, una història que parla de la fidelitat i de l’enyor. Tortosa també és la nostra història.

Va per Cinta, per Marian i per Jose.

Manel Serrano
Últimas entradas de Manel Serrano (ver todo)

Manel Serrano

Metge i empresari. Quasi jubilat. És un amant de la conversa, l'art, la literatura i la història. Mitòman i hedonista clàssic, embogeix per París, el bon menjar i el bon beure.

6 comentarios en «TORTOSA»

  • el sábado, 29 de mayo de 2021 a las 11:33 am
    Enlace permanente

    Avui, mes que mai, moltíssimes gracies Manel. Gracies per parlar de la nostra terra, de la nostra historia, de les profundes arrels que ens lliguen a un paisatge i la seva gent i sobretot, fer-ho amb tant d’afecte.
    Deia Antonio Machado: “Mi infancia son recuerdos de un patio de Sevilla y un huerto claro donde madura el limonero”; la meva es una finestra on em meravellava de que les muntanyes properes fossin blaves, passeigs per carrers vells i savis de histories, postes de sol de cel vermell encisador els dies de vent i un riu inalterable, fort i indiferent de les penes i alegries, cercant morir al mar. Una infància jugant amb Carme, una adolescència xerrant amb Jose i una joventut compartida i gaudida també amb Marian. Sé que quan hi vagi retrobaré la meva llum.
    Has encertat plenament amb el sentir tortosí i en descriure la ciutat i el que representa. Des de la llunyania i el enyor les teves precioses paraules m’arriben al cor. M’emociona moltíssim el que dius i com ho dius (cada dia et superes escrivint, que ja es dificil!!!).
    Gracies, una vegada mes, per pensar amb nosaltres i, per damunt de tot, per compartir el camí de sirga, per ser-hi i empènyer fort.
    Una abraçada enorme.

    Respuesta
  • el sábado, 29 de mayo de 2021 a las 8:19 pm
    Enlace permanente

    Crec tambe com tu que les terres de l’Ebre es mereixen un reconeixement des de la resta del territori. A mes conèixer Tortosa és conèixer part de la nostra història. Així que gràcies per recordar-nos aquesta exposició amb tanta gràcia literària.

    Respuesta
  • el domingo, 30 de mayo de 2021 a las 5:27 pm
    Enlace permanente

    Me has ganado una vez más tanto por lo que dices como por cómo lo dices.
    Nuestras queridísimas tortosinas han sido las mejores embajadoras que podía tener esa tierra.
    Si toda la gente se parece a una milésima parte de ellas estamos en el Edén.
    Tuvimos la suerte de estar juntos varias veces durante la Carrera (además de la boda de Cinta y Mariano) y siempre tuvo una luz y un embrujo especial. Su entonación, su lenguaje más dulce y, desde luego los pastissets con que nos sobornaban hizo que esa tierra fuera también un poco nuestra.
    Yo personalmente me siento un poco de allí. Yo por Tortosa…mato!
    Un beso muy fuerte amigas

    Respuesta
  • el domingo, 30 de mayo de 2021 a las 7:16 pm
    Enlace permanente

    Que entrada más personal y humana has hecho Manel.
    Has hablado de una tierra con el corazón pensando en 3 personas que han llenado nuestras vidas y de que manera!!
    A mi me has hecho pensar en esa infancia que cuenta Cinta y en esas adolescencias de nuestras Tortosinas.
    Que bien lo has transmitido. Enhorabuena!
    Soy un devorador de pastissets, en mi casa casi nunca faltan. 🙂
    null
    Un besazo dulzón amigas!!

    Respuesta
  • el lunes, 31 de mayo de 2021 a las 10:21 am
    Enlace permanente

    Muy bonita esta entrada de editorial y recordando a nuestras queridas amigas de Tortosa.
    Con tus comentarios podemos viajar en la imaginación por el recorrido cultural de Tortosa.
    besos

    Respuesta
  • el sábado, 5 de junio de 2021 a las 11:49 am
    Enlace permanente

    Per a mi dir o escoltar la paraula “Tortosa” és, des de fa molts anys, indissociable de veure els rostres i sentir l’estimació, sempre present malgrat la llunyania, per i de les nostres inefables amigues del Delta, les nostres Delta Queens.
    Així que crec que es pot dir que en aquest grup ja fa dècades que Tortosa es CAPITAL de tot i per tot!
    Besets. Molts besets.

    Respuesta

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *