TAJ MAHAL. INDIA NORD. “Una lágrima en la mejilla de la eternidad”. “Un poema d’amor escrit en pedra”

L’Índia és un vast país d’Àsia del Sud amb un terreny molt divers, sent una terra impressionant que acull imponents pics nevats de les muntanyes del nord, fins a les meravelloses platges del sud banyades per un cel celestial de blavosos colors.  Amb els seus més de 1409 milions d’habitants, és el segon país del món per població.

La seva capital és Delhi i la seva ciutat més poblada és Bombai.
L’Índia és una república federal composta per 28 estats i 8 territoris de la Unió, amb un sistema de democràcia parlamentària.
Té una història de més de 5 mil·lennis.

Al nord, els monuments històrics més emblemàtics de l’imperi Mogol inclouen el complex del “Fort Vermell de Delhi” i l’enorme mesquita de Jama Masjid, juntament amb l’icònic mausoleu del Taj Mahal a Agra.       

Al·lucinant país que, amb la seva espectacular mescla de gent, tradicions i paisatges, romandrà en el record del viatger durant tota la seva vida com un somni viscut en la seva màxima intensitat d´exotisme i espiritualitat en estat pur.            

Un país amb una capacitat de transmetre unes emocions tant contradictòries, que lo recomanable és deixar-se portar. Qui comprengui la seva diversitat, haurà comprès la seva ànima.       

L’espiritualitat és probablement el sentiment que més et transmet lo que és l’Índia actual. La infinitat de llocs sagrats i els rituals antiquíssims donen fe de la  història religiosa del país.     

Cal preparar-se per a emprendre una de les expedicions culinàries més insòlites del planeta, amb un deliciós i variat repertori de creacions regionals ben diferenciades, cadascuna amb les seves particularitats d’elaboració i els seus estils de presentació.          

Nosaltres vàrem decidir viatjar i visitar bona part dels estats del nord i així poder conèixer, gaudir i sentir l´autèntica Índia més solemne. Superpoblada, frenètica i brutalment intensa.

El nostre fil conductor en tot el viatge va ser la seva espiritualitat i la seva gran riquesa cultural.

Aquests dos conceptes, la espiritualitat i la riquesa cultural, van ser el que ens va il·lusionar a triar aquest país com a destí del nostre viatge de nuvis i immortalitzar-nos per sempre amb la seva obra majestuosa, el Taj Mahal.

Vàrem conèixer Orchha, El Khajuraho, Amritsar, Benarés, El Rajasthan i Agra, entre altres indrets.

Ens vam desplaçar en tren i bus, a part d´alguna experiència en bicicleta i els seus característics ciclorickshaw.

La capital de l’Índia es divideix en dos zones ben delimitades, Old Delhi, antany capital de l´Índia islàmica i New Delhi, construïda pel imperi britànic. Dues cares que conformen una ciutat única, vibrant i exòtica. 

A Old Delhi visitem la mesquita més gran de la Índia, Jama Masjid, en ple cor del Vell Delhi i al costat de Chadni Chowk, un molt animat barri, el qual és mereix un recorregut pels seus carrerons amb un ciclorickshaw o a peu. També el Fort Vermell.

Sentirem, entre els carrerons i la seva gent, les agradables sensacions del olor de pa acabat de fer, d´encens, de té i tot una flama de sentiments de vitalitat extrema.

També visitem la part nova, New Delhi, menys caòtica i més monumental. Aquí gaudim de La Porta de l’Índia, del Parlament, la tomba de Humayun i el Minaret Qutub.

Impactats per una ciutat d´aquestes característiques, amb el seu bullici, els seus colors, les seves olors, ens sentim preparats per desplaçar-nos per tot el seu territori nord.

En aquest article ens limitarem a descriure i ressaltar lo que desperta en el viatger una de les més imponents meravelles del món, el TAJ MAHAL, el mausoleu pòstum més impressionant creat mai per amor, a Agra, estat de Uttar Pradesh.

Una obra arquitectònica escollida com a símbol de la nostra unió, una història d´amor que sempre hem fet nostra, una joia artística que somiaven un dia contemplar traspassant la seva porta principal per admirar segons les inscripcions del Corán, el paradís, “un palau de perles rodejat de jardins”.

Diu la llegenda que a l’any 1607, el príncep Shah Jahan, hereu del Gran Imperi Mongol, de 20 anys d’edat, va conèixer a Mumtaz Mahal, de qui es va enamorar perdudament. La Ciutat de Agra va celebrar la coronació d’aquesta princesa persa-musulmana de 19 anys, que es va transformar en la tercera esposa i la favorita del seu emperador.

Van viure un gran amor, però Mumtaz Mahal va morir després de donar a llum al seu 14è fill, acompanyant al seu marit a Berhanpur, en una campanya que l’Emperador va realitzar per a sufocar una rebel·lió.                                    

Abans de morir li va demanar al seu espòs que complís aquestes promeses: que construís la seva tomba, que fos bo amb els seus fills i que visités la seva tomba cada any en l’aniversari de la seva mort.                                                                                                                                                                                    

El Taj Mahal és el símbol resplendent d’un amor que aspirava a ser més fort que la mort, i al mateix temps el reflex imponent de l’omnipotència del Gran Mogol Shâh Jahân.

La paraula Taj prové del persa, llenguatge de la cort mogola i significa “Corona”, mentre que Mahal significa “Primera Dama del Palau”.

Més enllà del romanticisme de la història, correspon a Shâh Jahân haver fet de la mort de la seva esposa, un símbol de bellesa i haver llegat a l’Índia i al món el mausoleu més famós.

“Han sembrat el marbre de flors de pedra que, pel seu color i perfum, superen les flors veritables.”

A aquestes incrustacions de pedres semiprecioses, cal afegir l’exquisit virtuosisme cal·ligràfic de les cites del Coràn en marbre negre, que contribueixen a fer del Taj Mahal un mausoleu fora de lo comú.

Encara que el mausoleu cobert per la cúpula de marbre blanc és la part més coneguda, el Taj Mahal és un conjunt emmurallat d’edificis que ocupa 17 hectàrees i que també inclou una gran mesquita, una casa de convidats i jardins.

Imponent monument funerari construït entre 1631 i 1654 a la ciutat de Agra, a la vora del riu Yamuna.

Aquest espai rectangular de muralles d’arenosa disposa de 4 accessos orientats als punts cardinals. En cadascuna de les cantonades exteriors es situa un chhatris o quiosc d’estil hindú.

Sota els chhatris del sud es troben les tombes de les altres esposes de Shah Jahan i la del servent favorit de Mumtaz Mahal, mentre que els del nord contenen simplement uns patis interiors, però van ser construïts per a mantenir la simetria d’aquest espai.

En el centre una zona enjardinada i l’encreuament dels camins provinents de les portes.

El charbagh o gran jardí, d´inspiració persa i que la seva disposició respon a l´idea islàmica del paradís, s’interposa entre la porta principal i el mausoleu, permetent al visitant apreciar la bellesa del lloc mentrestant s’acosta a la tomba de Mumtaz Mahal. Està compost per quatre quadricules i altres 4 seccions, totes elles tallades per un camí o canal d’aigua, mantenint sempre una constant simetria de l’espai. El seu element central és l´estany del Loto, sobre el qual el Taj Mahal es reflexa de manera grandiosa i fascinant.

Per a la seva construcció es van requerir més de 20.000 treballadors i 1.000 elefants durant 23 anys.

La màgia i l´art de la seva construcció s’evidencien a través de cadascun dels seus detalls, destil·lant una estètica esplèndida: el reflex del mausoleu sobre el riu, la perfecta simetria, el curiós efecte visual pel qual quant més lluny ens trobem, més gran ens sembla, així com les mescles d’estils: islàmic, hindú, turc i persa. Una obra majestuosa i màgica que s´ha d´admirar i assaborir pausadament, deixant que el temps s´aturi a la teva retina i amb una dolça mirada la puguis acaronar.

 El Taj Mahal, degut a la puresa del seu marbre, pot adquirir més de 10 tonalitats de colors diferents depenent de l’hora del dia i la incidència de la llum sobre ell.

Rosat a l´alba, blanc de dia, verd en la tempesta, vermell a la posta i, de vegades s´uneix al cel o es dissolt en la calitja.

Alguna vegada hem somiat admirant-lo sota la llum de la lluna, recordant els versos que un poeta de la cort va dedicar a Mumtaz Mahal: “ turbada, la luna esconde su cara y las estrellas velan su brillo, no quieren que nadie las compare con la luz que ella despide”.

Nosaltres el vàrem visitar a primera hora del matí, arribant a la porta d´entrada a l´alba, a punt de la sortida del sol i, així poder admirar a lo llarg de tota la visita algunes d´aquestes diferents tonalitats que fan una delícia pels sentits i et fan sentir en un món irreal, de somni, de gran bellesa.

Les primeres llums boiroses de l´alba, donen al Taj Mahal un aspecte màgic.

Tota la seva l’estructura descansa sobre un pedestal de marbre quadrat emmarcar per 4 minarets que ressalten la perfecta simetria del conjunt. Al centre la gran cúpula.

 L’espaiós interior està dividit en nombroses sales. La central alberga la cambra mortuòria o sala principal del Taj Mahal, la qual està decorada amb fines parets de marbre incrustades amb pedres precioses. És una habitació octogonal que permet l’ingrés per qualsevol costat, però només està permès entrar pel costat sud.

Sha Jahan mor a l’edat de 74 anys, sent enterrat pel seu fill i emperador Aurangzeb al costat de la seva estimada Mumtaz Mahal.

Com el monument es va idear per a contenir només el cenotafi de Mumtaz Mahal, el de l’emperador Shah Jahan, es situa a un costat, sent l’únic element que trenca la simetria de tot el conjunt arquitectònic.

Allà poden veure els dos cenotafis orientats de sud a nord, seguint la mateixa orientació que els cossos dels emperadors que descansen en una cambra senzilla sota la sala principal, amb els rostres mirant en direcció a la Meca.

El Taj Mahal és un dels atractius turístics més importants i impressionants del món. Cada any, 3 milions de persones admiren aquest monument a l’amor. Però per als ciutadans de l’Índia, el Taj Mahal és la millor mostra d’un temps, el més gloriós de la seva història, de poder i riquesa.

La perfecta simetria dels seus edificis i jardins i, la cura del detall, fan del lloc un autèntic delit per als sentits.

Al 1983 va ser reconegut per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat, per ser «la joia de l’art musulmà a l’Índia i una de les obres mestres del patrimoni mundial admirades universalment».

Des del Fort Vermell d´Agra, es pot veure el mausoleu tal com Shah Jahan podia observar-lo en els seus anys de captivitat, abans de la seva mort.

“Plorava una ànima enamorada

llàgrimes, dolor, pena,

un cor entona el seu trist cant

una mà, cansada, després de la seva finestra tancada.

Allà des del seu palau, des de la seva finestra,

admira aquella llàgrima blanca,

poesia feta art, art que la passió arrenca

per a tu, la meva estimada, la meva esposa, la meva ànima germana”

Autor: Pere S.