SOY CLAUDIA, SOY ESTHER Y SOY TERESA
Confesso que em vaig commoure al sentir-la cançó que Vivir Quintana, la canto-autora mexicana, va compondre en record i homenatge a tantes i tantes nenes desaparegudes al llarg i ample de l’estat de Mèxic. Una cançó colpidora i expressada des del dolor profund, la ràbia i la impotència que la condició de dona ha suportat al llarg de tota la història i sempre, a les mans del seu íntim i complementari company d’espècie: l’home
Però, que passa pel cap de tants i tants homes? Per què, després de tants i tants segles? Quin instint i comportament maligne en els fills d’uns ventres sempre sacrificats. Quina perversió contra les mares… contra les filles.
Fa poc algú em recordava que la llicència marital va funcionar a Espanya fins a l’any 1975. Si, si, aquell paper que, fins fa pocs anys era exigible si una dona volia treballar, si una dona volia sortir de casa dels pares sense estar casada, si una dona volia disposar de passaport…. una vergonya. Una vergonya històrica que 300 anys d’il·lustració no han pogut vèncer. Un estat permanent d’abús i ignomínia que la societat patriarcal i el conjunt de religions dominants han promogut des del fons del temps. I aquí ens trobem…. encara buscant, pels voltants de Tijuana, a Claudia, a Esther i a Teresa.
Passa i passa la vida i continuen aixecant els braços per protegir-se davant el seu abusador. Passa i passa la vida i continuen, plenes de por, obrint la porta al mal que banyat d’alcohol compartirà el seu llit. Ho fan mortificades pels perquès, i alhora, ho fan sense desmai. Saben, a diferència nostra, el que és l’amor i guarden al fons dels seus cors un sentit de la justícia que els homes no tenim.
Tot això són i tot això fan, i ho fan quan amb la mateixa dignitat donen voltes i voltes per les places de Mayo del món, quan s’enfonsen al mar profund buscant poemes, quan acaronen i, tot despertant als seus fills, agafant una guitarra, recorden a Violeta, i canten: Gràcies a la Vida…
Avui, va en nom de totes elles.
- DRET A l’OBLIT - sábado, 20 de mayo de 2023
- MOCIÓ DE CENSURA I COSES IMPORTANTS - sábado, 25 de marzo de 2023
- Apostar per elles - sábado, 11 de marzo de 2023
Sí Manel…fa ràbia i dolor…! La cançó de la “Vivir Quintana” (fins que no ho has dit tú, no sabía qui era) em posa la pell de gallina i m’humiteja els ulls… cada cop que l’escolto: M’encanta la força que té i la dignitat de les noies que la canten…també la dolçor, vulnerabilitat i arrestos de totes aquestes noies, dones per lluitar contra tanta adversitat !!! Volia compartir-la amb tothom al meu facebook, perquè tothom s’emocioni i algú reaccioni finalment a aquesta disbauxa, però facebook no ho va permetre. M’agradaria tenir el permís de la cantant per a penjar aquesta emotiva cançó-protesta-lluita…
Petons
Cris
Molt emotiu i d’agrair el teu comentari, Manel. Al llarg de l’historia han mancat paraules de suport a les dones per part d’ homes de bé…i continua passant. Tal com expresses de manera tant sentida i poètica, no s’entén que tenint afecte per mares, filles, germanes, esposes…no es clami contra les injustícies i el maltractament. Es cosa de tots aconseguir-ho, com ho es acabar amb els assassinats de dones i nenes a Mèxic. La cançó de Vivir Quintana ajuda a remoure consciències.
Una abraçada.
Gracias en mi nombre como un representante más avergonzado por la actitud cobarde y miserable de tantos varones abominables. La canción pone efectivamente la piel de gallina y recupera la mejor versión de tantas canciones protesta de nuestra juventud. Imposible no ser arrastrado por la emoción y reclamar justicia sin distinción de género porque humanos de buena fe somos todos.
Tu escrito es excelente, de lo mejor que has publicado hasta ahora. Impecable
Bon dia sí escolta la canço de Vivir Quintana va fer que ens possesim a cridar la lletra ara amb el teu escrit tant carinyos ens fas i feu costat a les dones. Semble mantida que hi hagi homes que puguim fer tant malt nomes pel fet de tenir un sexe diferent.
Preciós Manel. Una abraçada.
Encantada de tenir la cançó aquí!!! Sou uns cracks plens de creativitat i sol.lucions!!!
Una abraçada EN FORTA!
CRIS
Gràcies pels vostres comentaris.
Una abraçada a tots.
Manel