QUE PAGUIN!

Imagen de portada: Imagen de Gerd Altmann en Pixabay

Impost a la Banca. Que paguin!

Si d’equilibri fiscal parléssim, aquest podria ser el titular d’un diari que volgués aixecar les simpaties de la gran majoria social en un país com el nostre. Com ja haureu sospitat ens estaríem referint, no tan sols als corruptes polítics, institucionals, o de qualsevol altre mena, sinó a grans monstres econòmics com la banca i el sector financer.

En un temps com el que ens toca viure: inflació, salaris baixos, pèrdua de poder adquisitiu, increment de tipus d’interès, deteriorament dels serveis públics, endarreriment de jubilació.. i un llarg etcètera de manifestacions clarament hostils al benestar de la població general, m’ha cridat aquesta setmana l’atenció, l’obscenitat dels resultats amb què tanquen l’any 2022 els grans grups financers del país.

Banc Santander amb més de 9000 milions d’euros, BBVA amb més de sis mil, i Caixabank amb més de 3000, deixen a la vista unes xifres que òbviament fan feliços als seus accionistes, però sens dubte i en sentit contrari, no faran altra cosa que col·laborar en l’hostilitat que bona part de la societat manifesta contra aquestes institucions.

Tant en comitès de direcció com en juntes d’accionistes, seria capaç d’imaginar els discursos interns de felicitació que, en qualsevol d’aquestes grans entitats, ben segur estaran a punt de celebrar: Així, més enllà de la lloa a la “professionalitat” de treballadors i quadres, un somriure còmplice recorrerà les sales de reunió quan el comandament al·ludeixi al cobrament dels “bonus” econòmics per la consecució de resultats. Per descomptat també, i vinculat al més vell manual de “management”, la crida a millorar la gestió  i continuar augmentant els resultats durant el 2023. Finalment, no em sobtaria que en aquest mateix ambient, es deixés caure una darrera perla: “ah, i si aconseguim no pagar aquest impost que socialistes i Podemos s’han tret de la màniga (tenen recorregut davant la justícia el decret que regula aquesta mesura extraordinària), podem tornar a parlar d’algun premi addicional.”

Deia que em podia imaginar la successió de fets i discursos. Bé, igual no seran exactament com els he volgut representar, però tant se me’n dona, aproximadament els trets aniran per aquí, o, que se’n pot esperar d’entitats que fa exactament 15 anys van fer trontollar tot l’estat de benestar amb els seus productes brossa i no han demanat perdò? O és que hem d’oblidar els 40.000 milions d’euros que va costar (està costant) el seu rescat econòmic?

Si abans he utilitzat el terme obscenitat, ara em ve al cap el terme impúdic, i és que no hi ha dret a què davant d’una crisi energètica com la que estem sofrint, un canvi en el model de societat que hem d’emprendre per no quedar sepultats per l’emergència climàtica i, davant una bogeria com la guerra d’Ucraïna, aquesta gent vulgui aprofitar sense mesura uns rendiments financers que els hi cauen del cel.

Una mica de decència i que paguin si us plau, que paguin.

Manel Serrano