PUATEST LLUIS

Hoy nos toca disfrutar del Púatest de un gran amigo y compañero de redacción.

Si nos basáramos en su sección, lo catalogaría de un gran reserva. Aquel vino que crece y va alcanzando su plenitud con los años.

Es cierto, y él lo comenta, que entró muy al final de nuestra relación como grupo en la carrera y, posiblemente fue durante los últimos coletazos de esa entusiasta y turbulenta vida universitaria.

No recuerdo, ni se lo he preguntado, cómo llegó al grupo, pero bendito fue el día.

Él comenta que el enganche definitivo se lo proporcionó el mítico viaje a Italia del que ya tardo en hacer una entrada… si es así ya tenemos una razón más para santificar ese momento de gloria.

Seguramente en estos momentos nadie entendería el grupo sin él.

Culto, gran conversador, gourmande, elegante sin estridencias, pausado en sus maneras, risueño, metido en todas las salsas…buen amigo!

Para mí, con sus respuestas, ha mejorado ese retrato que define y complementa a la persona que conocemos, sencillamente me han encantado.

Disfrutad con el amigo…LLUIS.

PUATEST

  · 1 ALGUNA PEL-LÍCULA

To be or not to be d’Ernst Lubitch. Una pel·lícula hilarant i amb una crítica mordaç a la dictadura. Una  altra que em va marcar profundament va ser El setè segell que em va a introduir en el cinema d’autor. El que va fer el que se’n deia cinema d’art i assaig a la nostra joventut no li estarem prou agraïts. Va ser una escola filosòfica i política. Però potser la pel·lícula fetitxe per a mi és 2001 Odissea de l’espai. Recordo que no la vaig entendre però que em va fascinar. Després l’he pogut interpretar i la trobo fascinant .

· 2 MILLOR CANÇÓ

Sempre he escoltat més música clàssica. Vaig tenir l’oportunitat de gaudir dels concerts del programa Palau 100 al Palau de la Música quan venien orquestres de primera fila i va ser memorable.  Un concert que sempre li he tingut apreci és Quadres d’una exposició de Mussorgsky però el concert que m’acompanya des dels 15 anys és el Concert per mandolina i orquestra de Vivaldi. El meu mon de la música ha canviat des que utilitzo Spotify.  És increïble la música que he recuperat. Una cançó que li tinc especial apreci és Amitié. Françoise Hardy te un do per aconseguir que una cançó tan melosa no sigui ñoña.  Darrerament he recuperat la música dels anys 80 i un del grups que m’agrada més és Dire Straits.  Brothers in Arms  i Walk of Life. Escolteu Brothers in Arms amb auriculars i el volum una mica alt i se us posarà la pell de gallina

· 3 MILLOR LLIBRE

Per mi un de les obres mestres ha estat Jo confesso de Jaume Cabré. La trobo complexe, intensa i rodona. Escriure un llibre de 900 pàgines i que  mantingui l’atenció del lector està reservat als grans escriptors.

• 4 MILLOR VIATGE

Sens dubte el que varem fer a Brasil el 2016. Varem tenir de guia a la meva filla Anna, que aleshores vivia a Rio, i vam poder visitar la zona del Pantanal, varem celebrar el cap d’any a Rio , a la platja de Copacabana. Després vam viatjar a Salvador de Bahia i vam acabar a una zona idíl·lica al nord  (a casa del meu germà) on anàvem a nedar al mar moments abans d’esmorzar.

· 5 MAR O MUNTANYA

He fet  muntanya de jove i conec el Pirineu però el que m’atrau és el mar. No em faria res tenir una cabana de pescador a Formentera o Menorca. Crec , però, que és una mica tard. El mar no és que m’agradi, és que el necessito. Quan fa temps que no en gaudeixo el trobo molt a faltar.

• 6 VALLS, SANT FELIU DE BUIXALLEU…

Per a mi la casa que tenim a Valls és la casa d’estiu i la de la família. Gaudir d’una casa amb història i compartir-la amb els meus pares i germans és un privilegi.  Hem passat moments molt divertits i entranyables. Al ser tan gran permet reunir a tota la família que acostumava a no perdre’s la festa d’aniversari de la meva mare el juliol. Encara que va traspassar el passat agost, la seguirem celebrant. És el seu llegat. 

A Sant Feliu tenim una casa que varen construir els meus sogres i que ara podem gaudir la Marta, les meves filles i jo, i en la que ens sentim molt còmodes. El paisatge és boscós i tenim una gran panoràmica del Montseny. Ens agrada molt tenir la natura tan a prop i relaxar-nos el cap de setmana. Podríem viure-hi tot l’any.

• 7 UN ANIMAL

Tinc una especial atracció pels gossos. M’agrada la seva relació de complicitat amb l’home. Mai n’he tingut cap perquè no el veig en un pis de Barcelona.

• 8 UN VEGETAL

Soc molt d’arbres. M’agrada buscar les espècies  i identificar-les. L’arbre de Judea és preciós a la primavera i el color del caquier al novembre és hipnòtic.

• 9 UN COLOR

El vermell, intens i cridaner. Potser busco contrastar la meva personalitat. Ja ja

· 10 UN LLOC

El cementiri d’Estocolm. Passejar pels seus jardins amb pins negres impressionants i per l’arquitectura del seu oratori.

· 11 ELS TEUS TRES OBJECTES IMPRESCINDIBLES EN UNA ILLA DESERTA

Un llibre, una navalla .. i les ulleres.

· 12 CARN O PEIX

Carnivor fins al final. Cuino molt peix però podria passar sense. Un bon entrecot de bou a la barbacoa o un costellam de porc de tant en tant l’haig de prendre com si fos la meva dosi.

· 13 UN PLAT ESPECIAL

L’arròs és per a mi l’ingredient estrella perquè la seva versatilitat, i la paella  la seva manera de cuinar-lo per antonomasia. He viatjat per la regió de l’arròs, Asia, i el saben cuinar molt bé, però la paella és la manera més lúcida i exitosa de fer-ho.

· 14 L’ESMORZAR PERFECTE

Ha de tenir bona vista: el mar seria ideal. El suc de taronja imprescindible i un pa de llesca, amb tomàquet i pernil. Per acabar un croissant de mascarpone de Hofmann. Ara recordo un esmorzar memorable a l’Hotel dels Casals de Sagas. Aneu-hi a sopar i quedeu-vos a dormir per poder gaudir d’un esmorzar únic.

· 15 UN RESTAURANT…O MÉS

Jo sempre tinc una llista de restaurants pendent que la vaig modificant i ampliant. El millor restaurant sempre és el que ha de venir. Podria ser Asador Etxebarri, Mirazur, Noma o Aponiente. Son alguns dels molts que em falten.

· 16 UNA BEGUDA

Per a mi un bon vi negre és la beguda que pot donar-me més satisfaccions.

· 17 EN UNA OCASIÓ MOLT ESPECIAL CUINARIES…

Becada en salmís. M’agrada molt la caça i aquest plat encara el tinc pendent de fer.

· 18 ¿ET PREOCUPA ENVELLIR? ¿ET SENTS MASSA GRAN?

Crec que hem d’acceptar el pas de la vida i que el cos, i també la ment, van canviant. De fet tots ens adaptem però hi ha que tenen mala sort i la malaltia els ha maltractat. No hem martiritzo pensant cóm estava quan era jove.

· 19 ¿TENS POR A LA MORT?

No especialment. Potser respecte sí. Hem de saber preparar-nos i la societat no ens educa a fer-ho. Sí que tinc por de tenir una malaltia lenta i progress iva. Tinc pensat escriure les  voluntats anticipades.

• 20 ¿TORNARIES A CASAR-TE?

Sí. No crec haver-me equivocat la primera vegada.

• 21 ¿TORNARIES A SER METGE? ¿CANVIARIES D’ESPECIALITAT?

Jo recordo que vaig decidir ser metge als 13 o 14 anys. No en vaig tenir cap dubte. Com si estigués predestinat. Potser sí que em va condicionar que el meu pare ho fos i el pare del meu pare també. Però ell era traumatòleg. Jo anava amb ell a quiròfan des de 4rt de carrera i encara que m’agradava ajudar-lo, tenia clar que no era la meva especialitat. Si hagués pogut, hagués triat endocrinologia o infeccioses, però al final va sortir l’oportunitat del MIR de medicina del Treball i vaig tirar cap allà. Una especialitat amb llums i ombres que ara, al final de la meva trajectòria professional, està adquirint un merescut reconeixement. M’agradaria que passés com a França, que la Médecine du Travail és una especialitat de primera divisió.

Tornaria a ser metge sens dubte.

• 22 ¿ESTÀS SATISFET DE LA TEVA TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL? ¿I PERSONAL?

La meva trajectòria professional ha tingut dos temps. El primer en que no sent especialista vaig estar treballant de nefròleg en hemodiàlisi durant quinze anys.  Vaig estudiar amb alguns companys l’hiperparatiroïdisme secundari que aleshores estava començant a tractar-se amb l’aparició de la Vit D sintètica. Malgrat això va ser una etapa molt limitada professionalment. També vaig treballar de metge d’urgències a l’Hospital de la Mútua de Terrassa durant uns 2 o 3 anys. Després vaig aprovar el MIR de l’especialitat de Medicina del Treball  i vaig començar la meva trajectòria que ha arribat fins ara.

• 23 ¿SI NO HAGUESSIS SIGUT METGE, HAGUESSIS SIGUT?…

Biòleg. Coneixo el que estan fent alguns científics del CSIC i és al·lucinant veure on estan ficats. Això sí que m’hagués agradat. 

• 24 CONSIDERES QUE LA TEVA SALUT ÉS…

Quasi bona. Tinc una arritmia per la que m’haig de medicar de forma crònica, però la tinc molt ben controlada i em permet fer tot tipus d’esport

• 25 ¿ENCARA POTS CÓRRER SENSE BOMBONA D’OXIGEN?

Ja ja. Sí, però no gaire de pressa. No se’m dóna be córrer. Prefereixo nedar. Acostumo a fer-ho to l’any. M’agrada apuntar-me a alguna cursa de natació en aigües obertes cada any.

• 26 ¿POTS FER FLEXIONS SENSE QUE GRINYOLI L’ESQUENA?

Cada vegada grinyola més però no fa mal . O sigui que endavant.

• 27 ¿RONQUES? ¿ET TIRES PETS SENSE VOLER?

No ronco excepte dies molt excepcionals. En un concurs de pets quedaria al menys, finalista.

• 28 ¿LA RELIGIÓ ÉS? ¿ETS CREIENT?

Sóc agnòstic. M’interessa la espiritualitat estudiada des de la filosofia i respecto la fe dels altres, però jo no ho sóc gens espiritual.

• 29 ELS TEUS PARES, LES TEVES FILLES…

El meu pare ens va deixar fa molts anys però estàvem molt units. Recordo els darrers anys amb nostàlgia i pena perquè va haver de deixar la professió que li agradava molt,  per la seva malaltia, l’Alzheimer. També recordo molt quan anàvem a pescar amb la barca a la costa de Tarragona. De la meva mare haig de dir que m’ha ensenyat moltes coses però especialment l’amor als llibres i a la cultura en general.

Les meves filles estan ja emancipades i crec que les hem ajudat a desempallegar-se molt be. Especialment li haig d’agrair a la Marta que ha estat i és una gran mare.

• 30 TAQUÍGRAFO VA SER…

Va ser un oasis de diversió i amistat durant la carrera en el que jo vaig entrar discretament però no d’una forma tan intensa com altres. El que recordo més és el viatge a Itàlia que va ser memorable. Estic molt agraït als que el van impulsar i organitzar malgrat el tediós i llarguíssim viatge en autocar. Taquígrafo el relaciono  molt amb la música dels anys 80 que ara l’escolto i la trobo boníssima.

• 31 LA PÚA ÉS…

La Púa d’ara ha esdevingut una comunitat unida en la diversitat que va començar molt oportunament. Si l’intent del Pere, de reunir-nos en una trobada, hagués estat 10 anys enrere, probablement no hauria reeixit tant. I això s’ha entès des del primer moment. M’agrada perquè s’està reinventant com ningú no ho podia vaticinar i perquè és lliure. Tothom hi està cóm i quan vol estar-hi.  A més, a mi m’ha permès re-teixir llaços amb uns amics que en el seu dia no vaig saber o poder completar. 

La disrrupció produïda per la pandèmia ha ajudat a crear la Puaweb en el que ja s’han implicat d’una forma o un altra molts dels seus membres. Em sembla que ens ha ajudat molt a passar aquest fatídic 2020.

• TENS L’OPORTUNITAT DE MALEIR-ME O REPREGUNTAR

Pepe, continúa dirigint aquesta secció perquè està plena d’humanitat i no deixis de recordar-nos, que la natura és el més important.

NOTA: no os perdáis el enlace que lleva a la película “To be or not to be”… realmente una joya que podéis ver íntegra!!!

Gràcies Lluís