OBJECTES DE LA HISTÒRIA, HISTÒRIA DELS OBJECTES

LA VENUS DEL PENDO

La cova de “El Pendo” es troba a Cantabria, al municipi de Escobedo. Des de el parking s’arriba a l’ entrada per un caminet ombrívol que ja de per si es una delícia. Al creuar la porta t’ envaeix una sensació màgica, es com penetrar a una seu ancestral. A diferencia d’altres coves de Cantabria, es una sala única de grans dimensions (22 m d’alçada, 45 m d’amplada i 80m de llarg) i juntament amb els seus relleus i ombres, la temperatura i olor et donen la sensació de caminar per un ventre de la terra. Al fons de la cova corren unes cerves vermelles des de fa 20.000 mil anys.

A la dècada de 1920 el Pare Jesús Carvallo va fer una excavació i es va extraure tant material de qualitat i art moble que li va permetre fundar el que ara es el Museu de Prehistoria i Arqueología de Cantabria (MUPAC). En una excavació posterior als anys 50 es va completar el registre de la cova amb un resultat de 33 nivells arqueològics que van del Musteriense al Aziliense.

Entre les peces d’art moble mes destacades trobades a la cova als anys 20, tenim a la “Venus de El Pendo”, de cronologia solutrense (22.000-18.000 anys abans de l’actualitat). S’anomena venus per la seva semblança amb una forma femenina, encara que no tothom està d’acord amb aquesta interpretació, ja que la silueta no s’ajusta al prototip de l’època. Mes enllà del seu significat, es tracta de un penjant fet amb un fragment d’asta de cérvol i te els dos extrems trencats en temps prehistòrics. Conserva part de la perforació on s’han detectat evidencies de la seva utilització.

A pesar dels defectes, quan la mires a la vitrina del MUPAC resulta encisadora. Es el que tenen les figures mutilades; deixen a la teva ment completar les seves formes i la seva bellesa, no te l’imposen. Han sigut víctimes del temps, de la violència o de la mala sort, però perviuen i regnen suggestives. Pel algun motiu, la Victoria de Samotracia presideix l’escalinata del Louvre.