NOTÍCIES DE L’ESTIU

Tornem després d’una llarga aturada estival i afrontem aquest nou curs amb renovades forces i, n’estic segur també, que amb renovades idees per fer de la nostra web, un espai on respirar interès, emocions i perquè no, novetats, descobriments i coses noves per enriquir la nostra ànima.

L’estiu haurà acabat quan es publiqui aquesta editorial. I amb la seva marxa, tant de bo siguin història unes onades de calor de les que ja estem convençuts no són episodis normals dins la variabilitat climàtica del planeta, sinó expressió clara de l’acció de l’home en la depredació planetària i d’un egoisme que, sense fre ni pietat, oblida a les futures generacions amb un implícit: “..ja s’apanyaran..”

No sé si s’ha degut a les altes temperatures sofertes, però tot ha adquirit un ritme lent, fatigós, una sensació que no podíem fer net de noticies casposes i encara arrelades a les estructures d’una societat estupefacta. Així, més enllà que se’ns ha mort en Berlusconi (quin mal ha fet a aquest país aquest senyor), tampoc hem acabat d’esbandir-nos el tema de la herència de la Campos i, per si no n’hi hagués prou,  les eleccions polítiques encara les duem a la sabata i a hores d’ara no sabem si l’estat tindrà govern o tornarem d’aquí a poc temps a posar paperetes dins les urnes, qui lo sa?

Bueno, Bueno, si voleu tema de fàstic i por, la d’Elon Musk i els seus satèl·lits llogats a Ucraïna. Va i resulta que en plena ofensiva ucraniana va tancar la señal de la seva xarxa a fi que els ucraïnesos no poguessin atacar unes bases russes al mar negre. Semblava que per algun motiu feia mal als mateixos interessos del magnat americà. És a dir, que en el present, però per damunt de tot en el futur, tots aquells països que hagin de llogar serveis de satèl·lit a empreses privades han de saber que seran aquestes les que decidiran fins quan i fins a on. Així, tot el destí d’una nació en mans d’una empresa privada. Que fort!

Ara m’adono que hem marxat massa lluny, Tornem més a prop.

Ja ho tinc, en Rubiales eh? que me’n dieu d’en Rubiales, quin personatge! No sé com en Santiago Segura encara no li ha donat un cameo en la seva pròxima pel·lícula. Encara sort que a aquesta olla barrejada de tanta calor i tanta caspa,  el moviment feminista d’aquesta societat i un grapat de futbolistes han aportat dignitat pels quatre costats.

Però tot no ha estat dolent, sort que la nostra comunitat ha aportat temps de gaudi i somriures, i ho dic no tan sols pel grapat d’aniversaris que hem celebrat al llarg d’aquestes vacances, sinó per l’entreteniment, amb enveja inclosa, que els viatges d’en Pere, en Gabo i la Bego ens han suposat a tots: Hem pogut commoure’ns amb la llum polar, hem vist els penya-segats del cap nord, hem marxat a veure grizzlys i hem travessat el Golden Gate per prendre una copa a Sausalito, buf deu-n’hi-do! és hora d’anar a dormir, demà, ben aviat al matí hem de fer un cafetet per la rodalia de la selva colombiana  abans d’agafar l’avió, tornar a casa i, per descomptat, llegir la Puaweb.

Manel Serrano