Norge. Kirker og Domkirker.
Stavkirke o Stavkyrkje és una paraula noruega per anomenar un tipus particular de temples cristians medievals construïts de fusta, antigament comuns a l’Europa del Nord, però en l´actualitat confinades gairebé exclusivament a Noruega. Les més antigues tenen edats superiors als 800 anys.
La seva característica particular és la seva tècnica de construcció, la stavverk, que consisteix en una carcassa de fusta formada de stav —gruixuts pals circulars que donen nom a les esglésies— sostinguts per espigues a un marc quadrat de soleres de fusta, que alhora es troba assentat sobre fonaments de roca, protegint la fusta de la humitat, conferint-les a més de resistència a les condicions climàtiques, estabilitat i rigidesa.
En l’actualitat queden unes 28 stavkirke medievals a Noruega, havent-hi hagut un nombre superior a 1000.
Kirker significa església, i Domkirker significa catedral.
Aquest article pretén exposar part de les esglésies i catedrals més representatives de Noruega, de fusta o de diferents materials, i així poder observar l´evolució arquitectònica en el temps.
Una de l´Edat Mitjana, algunes més tardanes i finalment les més futuristes.
Catedral de Tromso o Tromso Domkirke.
Es troba al centre de la ciutat en una àrea verda que va funcionar com a cementiri des de l´Edad Mitjana fins a primers del segle XIX.
És la catedral cristiana luterana més septentrional del món, i a la vegada, Seu de la Diòcesi del nord de Noruega.
La seva peculiaritat radica en el fet que és l´única catedral de Noruega construïda tota ella de fusta. Data del 1861, sent d´estil neogòtic.
Esglèsia de Nostra Senyora de Tromso.
És l´esglèsia catòlica més al nord del món. Construïda totalment de fusta el mateix any 1861, sent també d´estil neogòtic. De manera excepcional, veiem que és cristiana catòlica. Va ser utilitzada a finals de la Segona Guerra Mundial per acollir a refugiats.
El seu interior és senzill i pintat en colors clars, podent apreciar el presbiteri i el cor amb un petit òrgan.
Esglèsia de Kabelvag.
Coneguda com la Domkirker de les Illes Lofoten, i construïda totalment en fusta, és la segona més gran de Noruega. Les seves grans dimensions van ser necessàries per atendre, en una època determinada, a la gran quantitat de pescadors que anaven a Kabelvag per una llarga temporada de pesca.
La podem visitar a l´illa d´Austvagoya, a la població que porta el seu nom.
És també d´estil neogòtic i cristiana luterana.
Podem apreciar l´interior amb l´altar i l´òrgan.
Esglèsia de Heddal.
Una stavkirke medieval cristiana de la primera meitat del segle XIII.
La més gran de totes les stavkirker conservades i una de les més famoses de tota Noruega.
Té un aspecte monumental i ha sofert algunes restauracions malgrat no haver-se vist afectada per incendis com moltes altres .
Podem apreciar alguns detalls de l´interior, destacant una magnífica joia de l´època medieval: “el butafumeiro”, al fons del qual es pot observar resta d´algunes pintures originals del segle XIII i una cadira/butaca del mateix segle.
Avui en dia manté les seves funcions litúrgiques com a temple luterà.
En l´evolució pròpia del temps, Noruega ha realitzat autèntics i fascinants edificis i infraestructures.
Us presento dues catedrals d´una gran bellesa arquitectònica, molt futuristes, perquè pugueu apreciar la seva estètica i el seu simbolisme.
Catedral de l´Àrtic a Tromso.
Aquesta tromsdalen Kirke de gran bellesa, també coneguda com “el teatre de l´òpera de Noruega” per la seva semblança a l`Òpera de Sydney a Austràlia, ha estat realitzada amb panels d´alumini sobre base de formigó el 1965. El seu disseny té la curiositat de ser una barreja entre l´orgànic i el geomètric.
Representa una imatge màgica que segons la imaginació de cada espectador, pot recordar la punta d´un iceberg o la tenda del poble Sami, anomenada Lavvu.
El seu interior alberga un magnífic orgue futurista que va fer les delícies dels nostres sentits en un concert aquell dia que el vàrem visitar.
Les impressionants llums d´aranya de l´interior, simulant petits icebergs, estan fetes de cristall de Bohèmia.
Les vidrieres, unes de les més monumentals d´Europa, representen la segona vinguda de Crist.
Sent puristes en el llenguatge eclesiàstic, és més una església que una catedral, i també és de litúrgia luterana.
Gaudir-la il.luminada pel Sol de mitjanit és un espectacle majestuós.
“Catedral de les Aurores Boreals”.
Aquest singular i espectacular nom de l´esglèsia de la població d´ Alta és degut al seu disseny únic al món. Una escultura solitària en perfecta harmonia amb la naturalesa, simbolitzant l´espectacular fenomen de les aurores boreals o llums àrtiques del nord.
Va ser construïda el 2013, feta amb formigó i fusta i un revestiment exterior de titani. El seu element més representatiu és l´escala de caragol amb l´espadanya que té just en el centre, creant la sensació que l´esglèsia s´enrolla sobre ella mateixa.
Un dels edificis religiosos, del cristianisme luterà, més emblemàtics i futuristes del nord de Noruega.
Aquesta “Cathedral of The Northern Lights” té dues campanes. En una d´elles es poden llegir:
“Prop de Déu, prop de l´esser humà. Nosaltres volem ser generosos, cuidar i donar esperança”.
En l’altra campana, es llegeix:
“La pau divina sobre les muntanyes fa prosperar el lloc que construïm i en el qual vivim.”
Petites poblacions, màgiques i acolorides cases aïllades, Sol de mitjanit i aurores boreals dansant sobre les majestuoses muntanyes i els seus espectaculars fiords, sentir la solitud àrtica…
De la mà d´aquesta bellesa natural, Noruega ens mostra la seva riquesa cultural que ens serveix per comprendre millor el món que ens envolta.
Autor: Pere S.
"Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences. Has d'arribar-hi, és el teu destí.."
- “Praga y Kafka con alma de muñeca” - sábado, 25 de noviembre de 2023
- Norge. Kirker og Domkirker. - sábado, 23 de septiembre de 2023
- “Trip to Nordkaap”. Norway. - sábado, 24 de junio de 2023
Preciosa entrada, Pere…! Meravellen aquestes construccións religioses amb fusta, que hagin sobreviscut durant tants d’anys i segueixen sent impressionants… Obres mestres, en un indret quasi buit d’altres edificacions i destinats al culte… Potser els noruegs son més creients/practicants que nosaltres? Les noves construccións son magnífiques: Linias netes que t’apropen al cel…en un païs ja proper al mateix i als seus fenòmens màgics com les aurores boreals… Sensació de magestuositat, recolliment, respecte,…
Sense dubte heu gaudit d’una experiència magnífica, d’aquelles que et fan veure lo petits que som en aquest univers infinit i la relativitat de moltes de les coses que ens preocupen, davant d’una natura i un entorn espectaculars…
Molt bonic!!! Petons
Cristina
Pere, sempre aportes poesia envoltant les imatges.
Aquestes esglésies contemporànies noruegues, crec que són les més maques que he vist de les construïdes a partir de mitjan segle XX, amb el permís de la Sagrada Família. La de Kabelvag també preciosa. Vaig veure esglésies de fusta semblants al nord de Rússia.
Espero nous articles del vostre fascinant viatge.
Gràcies. Una abraçada.
Benvolgut “tocayo”, ha estat molt maca i interessant aquesta entrada, en especial pels que encara no hem passat mai més amunt d’Estocolm i ens agradaria!
I com ja s’ha dit, el teu relat està ple d’espiritualitat.
Per això et demano disculpes anticipades per portar aquí una història, que potser vosaltres vàreu conèixer sobre el terreny, a Noruega, i sens dubte coneix en Xavier (ja, ja, ja).
A mi em va vindre al cap des del primer moment de llegir-te, però fins ara no he disposat del temps per enviar-te el comentari.
La història va succeir a Noruega i és no sols terrible i esgarrifosa… sinó real. No apte per cors sensibles.
Però no me’n sé estar d’explicar-vos la. Anem-hi.
Ara fa uns trenta anys, entre 1992 i 1998, cinquanta-dos, sí, sí 52, d’aquestes esglésies noruegues de fusta varen ser incendiades.
Els responsables foren militants d’un grup autodenominat “Black Metal Mafia”, que a través de la música i la violència, pretenien expulsar al cristianisme del seu país i instaurar de nou la religió politeista vikinga.
El símbol d’aquell nou culte destructor va ser Oystein Aarseth, conegut com a Euronymous, i considerat fundador del black metall amb el grup Mayhem.
Euronymous i els seus amics es reunien a una botiga de discos que ell mateix havia obert a Oslo amb el nom de Helvete (“Infern”, en noruec).
El vocalista de la banda, aliés “Dead”, amb problemes psiquiàtrics (portava sempre una bossa amb un corb mort a dins), va decidir suïcidar-se. Es va tallar les venes a un racó apartat d’un bosc, però com tardava molt a dessagnar-se, tornà a la casa on assajava junt amb els seus companys i es dispara un tir al cap.
El primer a descobrir el cadàver va ser Euronymous que va corre a comprar una càmera i va immortalitzar el moment en una fotografia que més tard seria la portada d’un futur àlbum de la banda el 1995.
Però aquí no acaba la cosa perquè Euronymous va morir amb tan sols vint-i-cinc anys assassinat a casa seva – de 23 punyalades- a mans del seu seguidor -més polititzat- i company de grup, Varg Vikernes.
Vikernes va ser empresonat dinou anys i sortir de la presó el 2009. Sempre ha mantingut que va apunyalar Euronymous en defensa pròpia.
Tota aquesta tremenda història -el primer cop que es relacionava, clarament, la música “extrema” amb la violència real – la van descriure Michael Moynihan i Didrik Soderlind a un llibre -molt interessant per estómacs forts- titulat Lords of chaos (“Señores del caos”) del qual el 2018 es va fer una pel·lícula que es pot inscriure clarament en el gènere de terror.
En fi, que com ja veieu l’ou de serp també pot esclatar fins i tot a la idíl·lica Noruega.
Pere, una abraçada i disculpa el “rollo”, però em semblava un relat real i tristament complementari al teu reportatge.
Glups! Desconocía esta historia Pere, truculenta e interesante. Menudos ejemplares. Ja, ja la pobre Siouxie es una hermanita de la caridad a su lado.
Pere, después de contestar por alusiones a Pere Ramírez 🙂 aprovecho para comentarte que me ha parecido muy interesante este reportaje. Magníficas esas iglesias, tanto las antiguas como las actuales, tan futuristas!