NAIROD
Acostumo a anar als restaurants al vespre en horari cada vegada més aviat. Tanmateix aquests mesos en què s’ha imposat el seny de lladre i ens ha trencat els costums, ens hem d’adaptar. He decidit desplaçar-me els dissabtes al migdia i la meva sorpresa ha estat descobrir que els restaurants estaven plens.
Avui us vull presentar un restaurant modest, però amb una molt bona carta que ofereix una cuina de temporada, original i sense estridències gastronòmiques. Es tracta de Nairod situat al carrer Aribau al que era l’antic Alvart. El cuiner del Nairod, «Rusti» va treballar al Coure, després va marxar a cuinar fora del país i fa més d’un any que va estrenar aquest restaurant, que ja s’ha fet un espai en la restauració de Barcelona.
La cuina del Nairod és molt continguda quan a greixos, en la línia actual d’elaborar plats on les verdures són més que un simple acompanyament i la cocció dels productes és molt ajustada. Feia temps que no llegia el text d’una carta de restaurant sense trobar cap descripció grandiloqüent. Aquesta austeritat la porta també a la cuina, procurant que els plats siguin fidels al seu producte.
Els plats no son molt abundants per això recomano demanar un aperitiu. Nosaltres vam començar per unes croquetes de carn d’olla amb pimentón i orenga. Com m’agraden a mi amb la crosta ben cruixent i amb una beixamel suau, però que es nota el gust de la carn.
Continuem amb la guatlla amb el seu suc lleument escabetxada i acompanyada de puré de coliflor i làmines de tòfona. Un plat molt reexit.
La carabassa rostida amb mel l’acompanya de mojama i formatge blau papillon. En aquest plat crec que dominen massa els salats que impedeixen assaborir la carabassa, i el seu delicat sabor es perd entre tants curats.
Un del segons és el civet de cérvol en crepinet, una espècie de pilota feta de filet de cérvol i herbes, molt ben acompanyada d’endívies rostides que aportaven un gust lleugerament amarg i refrescant . Un plat molt encertat.
Els lletons de xai amb albergínia en puré, molt tendres, que s’acompanyava de tòfona.
De postres ens vam decidir pel pastís de xocolata amb gelat de festucs. Una xocolata negra molt elegant.
L’altre postre, un babà al rom amb gelat de vainilla em va decebre una mica. El pastís no em va convèncer.
Vàrem acompanyar l’àpat amb un Sauvignon blanc de Marlbourough, Nova Zelanda. Tinc curiositat per vins exòtics i aquest va ser molt correcte.
El servei va ser atent i natural amb ganes de que gaudíssim del àpat i la factura va arribar a 59 €/p. En definitiva un cuiner autèntic amb tècnica i reminiscències clàssiques però amb els gustos actuals, que han canviat molt, malgrat alguns restaurants es resisteixen a reconèixer.
Em vaig quedar amb les ganes de tastar el morro de bacallà amb pèsol llàgrima, les tripes o la terrina de carn d’olla. Ja veig que hem de tornar-hi.
Aribau 141
93 808 92 60
- París era una fiesta - sábado, 20 de mayo de 2023
- HOMENATGE A LA TRUITA DE PATATES - sábado, 22 de abril de 2023
- TARTIFLETTE - sábado, 11 de marzo de 2023
Gràcies per aquesta nota de descoberta de nous restaurants. Auguro seguiment. Vaig visitar l’antic Alvart i conec la cuina del Coure, ambdós motius per pensar que tenim al davant un nou establiment sense pretensions respecte l’espai, però cercant nivell a la carta.
Percebeixo discreció en les teves avaluacions, però compensació en la factura final. És així?
Per cert, aquest sauvgnon amb la carbassa i la guatlla ha de ser interessant, però amb el civet, no sé jo….no se jo.
Una abraçada
Lluis demostres ser un autèntic gastrònom amb aquesta exposiciò del restaurant I mès. Germà t’admiro !!!
Efectivament és una bona descoberta. Caldrà seguir aquest restaurant, perquè amb una vegada no n’hi ha prou. No és un restaurant barato. Es troba en la línia dels actuals que donen bon producte amb elaboracions cuidades. Sobre el vi, d’acord amb tu: no va resistir tot l’àpat però cada cop m’agraden mes els blancs.
Felicitats Lluis per la teva exposició tan detallada, que fèia venir ganes de ser allà…amb vosaltres, evidentment!!!! Segurament algun dia reservarem per gaudir d’un bon àpat, “ben orientats”!!!
Una abraçada
Cristina
Crec, Lluís, que es la primera vegada que es fa una reseña de un restaurant, i em semble molt bona idea. A més, crec que ho has fet estupendament, amb una introducció generalista sobre el lloc i el cuiner i descripció i comentaris sobre els primers, segons i postres.
Jo no el coneixía, peró hauría de seguir el teu consell i anar a probar-lo.
Ténvío una abraçada.
Lluis, parles del que parles, sempre resulta exquisit. Es un plaer llegir-te.
Una abraçada.
Lluís, fantàstica entrada i ressenya. M’ha fet gaudir i enyorar una mica més Barcelona.
Per si de cas prenc bona nota: Nairod, S’ha de tastar!